Príam Villalonga de Cantos fou un historiador de l’art especialitzat en l’estudi de la pintura del segle xix a Mallorca.
  Es va llicenciar en filosofia i lletres, en l’especialitat d’història de l’art, a la Universitat de Barcelona (1979). Va dedicar la seva tesi de llicenciatura (1982), dirigida per Santiago Alcolea, al pintor Antoni Ribas i Oliver (Palma, 1845-1911), un resum de la qual fou publicat, a manera d’article, a la revista Mayurqa (núm. 20, 1984).
  Havent gaudit d’una beca de recerca, el 1984 es va incorporar com a professor al Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de Palma de Mallorca. L’any següent va publicar, de nou a Mayurqa (núm. 21, 1985), un estudi sobre el programa pictòric vuitcentista de l’església de Pina (Algaida).
  El 1988, es va doctorar a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi La pintura mallorquina del siglo xix desde el clasicismo al eclecticismo, dirigida per Catalina Cantarellas. Aquell mateix any, va participar en el Setè Congrés del Comité Español de Historia del Arte (CEHA) amb la comunicació «La Sociedad de “El Fomento de la Pintura y Escultura” (1874-1904): aportación para el estudio del mercado pictórico y transformación de la clientela en el último tercio del siglo xix en Mallorca» (1992).
  L’any 1989, van veure la llum dos articles derivats de la seva tesi doctoral: un sobre la iconografia de la conquesta de Mallorca en la pintura d’història, publicat a Mayurqa (núm. 22, 1989), i l’altre sobre la il·lustració litogràfica en els llibres de viatges, al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (núm. 45, 1989). Paral·lelament, va escriure el text per al catàleg de l’exposició del fons d’art de la Caixa de Balears «Sa Nostra», Pintura a Sa Nostra. Del Renaixement al Post-impressionisme (1989).
  Príam Villalonga de Cantos va morir sobtadament el novembre del 1989, a l’edat de trenta-quatre anys. El seu llegat es resumeix, així, en una tesi doctoral i sis publicacions que, gairebé sense excepció, es concentren en la pintura del segle xix a Mallorca, per bé que amb un ventall ampli d’aproximacions: des de la monografia a l’estudi iconogràfic, passant per la pintura d’història, la religiosa i el mercat de l’art.

Villalonga feu part d’una generació d’historiadors de l’art que, en el marc hispànic, van redescobrir el segle xix artístic en un context de revitalització dels estudis sobre el període que es feu evident en el Segon Congrés del CEHA, celebrat a Valladolid el 1978. En el cas de les Illes Balears, l’aparició d’una primera historiografia sobre la pintura del segle xix havia tingut lloc el 1949, amb la publicació de la col·lecció de monografies La pintura mallorquina del siglo xix, que van impulsar Lluís Ripoll i Josep Costa. Fou, però, durant la dècada dels anys setanta, quan el segle xix artístic a Mallorca fou objecte de les primeres contribucions universitàries, amb Catalina Cantarellas al capdavant.
  Villalonga, a la seva tesi, parteix de la sistematització proposada per Cantarellas a «Una aproximación a la pintura mallorquina del siglo xix y a su entorno» (Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 37, 1979-1980). Així i tot, Villalonga opta per una periodització estilística, segons la qual l’esdevenir pictòric resta exposat en una successió d’estils que s’inicia en el classicisme i segueix en el Romanticisme, el naturalisme, el realisme i l’eclecticisme, categoria, aquesta última, proposada per Louis Hautecoueur a Histoire de l’Art (1959). Aquest plantejament —tradicional, com el mateix Villalonga reconeix en la introducció de la tesi— no exclou, tanmateix, l’aplicació de l’autor en l’anàlisi del sistema docent i del mercat artístic, a partir de la influència de l’Acadèmia de Belles Arts i de la societat del Foment de la Pintura i Escultura.
  Tant l’aparat crític com l’inventari d’obra documentada fan que la tesi de Príam Villalonga, tot i romandre en bona part inèdita, resti com una obra de consulta obligada. Fet i fet, és el primer gran estudi de síntesi sobre la pintura del segle xix a Mallorca.

Bibliografia sobre Príam Villalonga de Cantos: Catalina Cantarellas, «Príam Villalonga de Cantos (1955-1989)» (Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 45, 1989, p. 422); «Villalonga de Cantos, Príam de», a Gran Enciclopèdia de Mallorca, vol. 18 (Palma, Promomallorca, 1991, p. 187-188); Príam Villalonga, «La pintura mallorquina en el siglo xix: Antonio Ribas y Oliver», tesi de llicenciatura dirigida per Santiago Alcolea (Universitat de Barcelona, 1982); Príam Villalonga, «El pintor Antonio Ribas i Oliver (1845-1911)», Mayurqa (núm. 20, 1984, p. 345-392); Príam Villalonga, «La iglesia de los SS. Cosme y Damián de Pina en Algaida (Mallorca). Programa constructivo e iconográfico», Mayurqa (núm. 21, 1985-1987, p. 327-392); Príam Villalonga, La pintura mallorquina del siglo xix: desde el clasicismo al eclecticismo, 3 vol., tesi doctoral dirigida per Catalina Cantarellas (Palma, Universitat de les Illes Balears, 1988); Príam Villalonga, La pintura mallorquina del siglo xix: desde el clasicismo al eclecticismo (Palma, Universitat de les Illes Balears, 1988); Príam Villalonga, «La Conquista de Mallorca en el cuadro de historia. Su visión iconográfica a través de la pintura del siglo xix» (Mayurqa, núm. 22, 1989, p. 963-975); Príam Villalonga, «Los libros de viajes y la ilustración litográfica como medio difusor del romanticismo en Mallorca» (Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 45, 1989, p. 343-356); Príam Villalonga, Pintura a Sa Nostra. Del Renaixement al Post-impressionisme (Palma, Sa Nostra, 1989), i Príam Villalonga, «La sociedad de “El Fomento de la Pintura y Escultura” (1874-1904): aportación para el estudio del mercado pictórico y transformación de la clientela en el último tercio del siglo xix en Mallorca», a Patronos, promotores, mecenas y clientes: VII CEHA. Murcia. 1988: actas mesa I (1992, p. 709-716).