Xesqui Castañer López va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de València, després de cursar batxillerat a l’Institut San Vicente Ferrer de la seua ciutat natal. Abans de doctorar-se en geografia i història a la Universitat del País Basc (EHU, 1985), va ser assessora cultural del Consell preautonòmic de la Comunitat Valenciana.
  La seua carrera com a professora va començar a l’Euskal Herriko Unibertsitatea (1986) i la va reprendre a València, on tornarà en 2003. Al País Basc també va desenvolupar l’activitat política que havia començat a València en la clandestinitat, sempre des d’organitzacions socialistes. En aquest sentit, cal destacar el seu paper com a regidora a l’Ajuntament de Vitòria (1983-1987), però sobretot, el fet que fou la primera dona a presidir les Juntes Generals d’Àlaba entre juliol del 1999 i octubre del 2003, com a procuradora del Partit Socialista d’Euskadi.
  Castañer va completar els seus estudis a la Haia (1990-1991, beca postdoctoral del Rikjsbureau voor Kunshistorischen Documentatie) i, també, com a becària, a l’Institut Valencià d’Art Modern (2003).
  Directora del Màster d’Història de l’Art i Cultura Visual de la Universitat de València des del 2012, Xesqui Castañer compaginà des de sempre la docència amb l’activitat investigadora. Les seues línies d’estudi van ser diverses i fecundes, ja que d’elles van eixir innumerables articles i llibres, que va començar a escriure el 1979. Cal subratllar temes com ara: discursos teoricoartístics a l’edat moderna; patrimoni, col·leccionisme i economia, però potser el tema que més l’apassionava foren els estudis de gènere, tant des de l’estudi de les imatges de la feminitat com des del punt de vista de les creadores.

D’entre les nombroses publicacions, dotzenes d’articles, comunicacions en congressos i capítols de llibres es podrien destacar els següents: Mito y religión en la plástica alavesa: (1450-1650) (Diputació Foral d’Àlaba, 1989), La imagen de la mujer en la plástica vasca contemporánea (s. xviii-xx): Aproximación a una metodología del género (Universitat del País Basc, 1993), Pinturas y pintores flamencos, alemanes y holandeses en el Museo de Bellas Artes de Bilbao (Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, 1995); i més recentment, Videocreación y género en el arte español contemporáneo. Apropiación, documentalismo y compromiso social (Ministeri de Cultura, 2011), José Pinazo Martínez (1879-1933). Un pintor ecléctico entre la tradición y la modernidad (Punto Rojo Libros, 2011).
  Castañer va participar en nombrosos projectes d’investigació avaluats i finançats externament (Govern Basc, Govern espanyol, Museu de Bilbao, Universitat del País Basc, etc.), moltes vegades com a investigadora principal. Destaquen: Desarrollo de un thesaurus terminológico-conceptual de los discursos teórico-artísticos españoles de la Edad Moderna y del corpus textual informatizado ATENEA (finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació I+D+I, 2008-2011, prorrogat fins al 2013).
  Xesqui Castañer es va implicar també en la formació d’investigadors, dirigint tesis doctorals i impartint cursos de doctorat durant quaranta anys, des del 1987 fins al 2017, quan va deixar l’activitat professional obligada per problemes de salut.
  Xesqui Castañer va estar a punt d’obtenir la categoria acadèmica de catedràtica, quan va ser acreditada per l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA); malauradament no pogué culminar el procés. Va ser vocal de la Junta Directiva del CEHA (Congreso Español de Historia del Arte, 2006-2010), membre del consell de redacció de la revista Museo y Territorio (MUPAM, Màlaga) i membre del Comitè Científic assessor de la plataforma Patrimonio y Cultura Digital. Portal de Humanidades TIC (Universitat de Màlaga, 2012).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Curriculum vitae
  — Publicacions a Dialnet