Els seus estudis s’han centrat en l’art romànic a Catalunya, molt especialment en l’escultura en pedra i l’escultura en fusta. D’una banda, ha dut a terme estudis sobre l’escultura del cercle del Mestre de Cabestany, del món ripollès i empordanès, de diversos claustres, de la catedral de Santa Maria de Solsona i la de Tarragona, així com sobre diversos vessants de l’escultura en fusta com ara les majestats, les marededeus i els grups del davallament de la Creu de les valls de Boí i d’Aran. Una part d’aquests treballs també s’han orientat a la relació entre les diferents disciplines artístiques. També ha estudiat el conjunt de pintura mural de Sant Vicenç de Cardona. Aquestes línies han estat objecte d’estudi i d’exposició en conferències, simposis, congressos, la major part dels quals han estat publicats en actes o revistes especialitzades.
En el desenvolupament de la seva tasca al MNAC, una part important ha estat orientada a la catalogació d’obres i la identificació d’obres d’altres àmbits. En aquest marc, la seva activitat també s’ha centrat entorn d’actuacions i publicacions sobre museologia i museografia i a la participació en catàlegs d’institucions museístiques o exposicions. Va participar en les campanyes museogràfiques de les sales d’art romànic del 1995 i del 2011 i ha comissariat diverses exposicions temporals, entre les quals s’inclouen les següents: «Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles ix i x)», al MNAC, dins el projecte europeu Charlemagne. The making of Europe (1999); «Catalogne romane. Sculptures du Val de Boi», compartit amb Xavier Dectot (Musée national du Moyen Age, París, 2004-2005); la mateixa exposició es va celebrar sota el títol «Obres mestres del romànic. Escultures de la Vall de Boí» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2005); «El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse, Pisa. 1120-1180», juntament amb Manuel Castiñeiras (MNAC, 2008); «El esplendor del Románico. Obras maestras del MNAC» (Fundación Mapfre, Madrid, 2011). La participació en aquestes mostres també va comportar la coordinació científica dels catàlegs corresponents, compartida amb els altres comissaris. En un altre àmbit, el de les actuacions en monuments, va formar part de l’equip que va elaborar el projecte Mapping Sant Climent de Taüll (#taüll 1123, 2013).
Va ser coordinador de l’àrea d’escultura en pedra i talla en fusta de l’obra Catalunya romànica, editada per la Fundació Enciclopèdia Catalana (vol. iv, v, xviii i xx, publicats entre el 1990 i el 1992). Es va encarregar de la coordinació científica, junt amb Manuel Castiñeiras, dels volums dedicats a Catalunya de l’Enciclopedia del Románico, editada per la Fundación de Santa María la Real de Aguilar de Campoo. Forma part del comitè científic de les Journées romanes (Jornades Romàniques) de Sant Miquel de Cuixà i és codirector científic del Seminari d’Art Romànic de Besalú (amb la publicació digital Síntesi). Entre les seves publicacions, també cal incloure-hi els treballs següents: El claustre de la catedral de Tarragona. Escultura de l’ala meridional (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1988, com a resultat de la tesi de llicenciatura dirigida per Joaquín Yarza); La descoberta de la pintura mural romànica catalana. La col·lecció de reproduccions del MNAC, junt amb Milagros Guardia i Imma Lorés (Barcelona, Electa, 1993); Guia. Art romànic, dirigida per Eduard Carbonell (Barcelona, MNAC, 1997); redacció dels capítols sobre escultura en fusta i pedra del llibre de Manuel Castiñeiras i Jordi Camps El Romànic a les col·leccions del MNAC (Barcelona, Lunwerg i Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2008); i el capítol de llibre «La galeria nord-occidental i l’escultura romànica del claustre», del volum Claustrum. Claustre medieval de Santa Maria de Ripoll (Ripoll, 2018). |
