ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 02/12/2019

Štěpánek, Pavel
Kladno (República Txeca), 8 de gener de 1942

Àrees de treball: Modernisme / Gaudinisme / Art del segle xx / Col·leccionisme d’art / Miniatura i història del llibre / Ceràmica / Vidre

Pavel Štěpánek és doctor en filosofia i lletres (història de l’art) i catedràtic. Estudià història de l’art a la Universitat Carolina de Praga (1964-1973), i va fer la tesi doctoral sobre Arte español de los siglos xiv al xviii en colecciones checas y eslovacas.
  Treballà a la Galeria Nacional de Praga (1969-1976), a la Galeria de Bohèmia Central (Středočeská Galerie), on fou conservador de la col·lecció de mestres europeus amb un conjunt de pintures espanyoles. Fou professor de la Càtedra Extraordinària José Clemente Orozco de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (1982); professor convidat a la Universitat de Saragossa (1990); professor de la Universitat Catòlica Andrés Bello a Caracas (Veneçuela), del 1993 al 1994. Actualment és catedràtic de la Universitat Palacký d’Olomouc (on ensenya des del 1996) i professor extern de la Universitat Carolina de Praga (des del 1997). Entre el 1991 el 1994 fou diplomàtic —conseller i encarregat de negocis (chargé d’affaires) de la República Txeca a Caracas. Ha participat en congressos internacionals i ha dictat conferències a l’Argentina, Espanya, Mèxic, Portugal, Àustria, Veneçuela i els Estats Units.
  És acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid), de la Reial Acadèmia de Sant Carles (València) i, des del 1980, de la de Sant Jordi de Barcelona, així com de l’Acadèmia Nacional de Belles Arts de Lisboa. És membre de l’American Society for Hispanic Art Historical Studies i membre associat honorari de The Hispanic Society of America. El 2006, el rei Joan Carles I li atorgà el títol de comanador de l’orde d’Isabel la Catòlica.

S’ocupa de la història i la crítica d’art i arquitectura dels països iberoamericans, i és autor d’una sèrie d’exposicions d’art espanyol i hispanoamericà de col·leccions txeques.
  Ha publicat llibres com ara Putování Španělskem. Španělská architektura ve fotografii Pavla Štěpánka (Peregrinació per Espanya. Arquitectura espanyola a la fotografia de Pavel Štěpánek) (Praga, Malá Galerie, 1969, reeditat el 1978); «Historismus jako východisko Antonia Gaudího» (Historicisme com a punt de partida d’Antoni Gaudí), a Kamenná kniha. The Stone Book. Sborník k romantickému historismu - novogotice (Zámek Sychrov, 1977); Les civilizations indiennes du Méxique (París i Praga, 1980); Barcelona (guia de Barcelona) (Praga, Olympia, 1991); Miranda en Praga (Caracas, 1994); Arte español de Altamira a Picasso (Olomouc, 1998); Usuardovo Martyrologium z Gerony (Martirologi d’Usuard de Girona) (Praga, Národní knihovna, 1999), tema que ha conegut altres treballs i reedicions de l’autor; Cruces de la cultura checa y la venezolana (Olomouc, 2004); Picasso en Praga (Madrid, CSIC, 2005); Valentim Fernandes de Morávia (Olomouc, 2006); Afinidades históricas e culturais entre o Brasil e a República Tcheca (Praga, 2008); «Taules medievals a Praga», a Art català al món (Barcelona, Edicions 62, 2007); Čechy a Španělsko ve středověku. Dějiny a umění (Olomouc, Universitat Palacký, 2008), i “Československý malíř” Salvador Dalí a jeho vliv na české umění (El «pintor txec» Salvador Dalí i la seva influència en l’art txec) (Praga, Galerie Miró, 2010), entre altres.
  Ha escrit en els catàlegs d’exposicions com ara Arte español de los siglos xiv al xvi de las colecciones checoslovacas (Praga, 1984-1985); Oscar Domínguez (Praga, 1986; Olomouc, 1997); Brasil en colecciones checas (1987); Arte español de los siglos xvii y xviii de las colecciones checoslovacas (Praga, 1989); Las artes decorativas de España, 1550-1650 (Praga, 1997); Vidrio español del Museo de Artes Decorativas de Praga (La Granja de San Ildefonso, 2002-2003), Praha španělská / La Praga espanyola (Praga, 2009), entre altres catàlegs.
  Sobre l’art i la cultura catalans ha fet nombroses aportacions. Ha escrit sobre «Dalí en el realismo socialista», a Nuestro tiempo (Pamplona, 1967); «Clavé en Praga» i «Relaciones modernistas Gaudí-Bílek» (Estudios Pro-Arte, Barcelona, 1976); «Una relación entre el modernismo en Bohemia y Barcelona» (Ibero-Americana Pragensia, 1971); «La inspiració txeca de Gaspar Homar» (Serra d’Or, Barcelona, 1977); «Un dibujo inédito de Mariano Salvador Maella en Checoslovaquia» i «Cerámica española de reflejo metálico en Checoslovaquia» (Archivo de Arte Valenciano, València, 1978 i 1979, respectivament); «Secese z Teplic do Barcelony» (Modernisme de Teplice a Barcelona) i «Umělecké řemeslo katalánského» (Artesania del modernisme català) (Umění a řemesla, 1981); «Una tabla catalana tenida por Checa» (Archivo Espaňol de Arte, Madrid, 1984); «Guillem Ramon de Santcliment i de Centelles a Praga» (Revista de Llibreria Antiquaria, Barcelona, 1986); «Spanish Metallic Lustre Maiolica en Prague National Gallery Art Collections» (Bulletin of the National Gallery in Prague, Praga, 1992); «Relaciones histórico-culturales entre Espaňa y la República Checa. (La Edad Media)» (Butlletí, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 1992); «Kresba Mariana Salvadora Maelly v Moravské galerie» (Dibuix de Mariano Salvador Maella a la Galeria Morava) i «Španělská majolika ve sbírce Moravské galerie» (Maiòlica espanyola a la col·lecció de la Galeria Morava) (Bulletin Moravské Galerie, 1998 i 1999, respectivament); «La petja catalana a Praga» (Projecció Exterior, Barcelona, 2001); «Ignacio Zuloaga: representante de la Generación del 98 y su recepción en el medio ambiente checo en los primeros años del siglo xx» (Butlletí, Reial Acadèmia Catalana de Belles Artes de Sant Jordi, Barcelona, 2001); «Muzeum keramiky v Barceloně» (Museu de Ceràmica a Barcelona) (Keramika a Sklo, Hradec Králové, 2005); «Montserrat a Praga. L’etapa espanyola al monestir d’Emaús a Praga (1635-1781)» (Butlletí, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2007), també publicat a Emauzy. Benediktinský klášter Na Slovanech v srdci Prahy (Praga, Academia, 2007); «Baltazar Marradas y Vich (Vique), un gobernador militar valenciano de Bohemia y su mecenazgo artístico en el s. xvii» i «Relaciones checo-valencianas en la historia y en el arte» (Archivo de Arte Valenciano, València, 2007); «Artistas checos de viaje por España (1920-1935)» (Butlletí, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona, 2008); «Případ jednoho náhrobku v Barceloně. Kontakty se Španěly během husitských válek» (Sobre el cas d’un sepulcre a Barcelona. Contactes de Bohèmia en les guerres hussites, Mossèn Boira) (Epigraphica et Sepulcralia, Praga, 2009).
  També ha escrit nombroses ressenyes i notes breus a Výtvarná Práce (Praga, 1967-1970); Ibero-Americana Pragensia (Praga, des del 1971), Goya (Madrid, des del 1971), Lidová Demokracie (1972-1980), Výtvarná Kultura (1980-1989), Umění a Řemesla (1981), Habitatge (Barcelona, 1986), Ateliér (des del 1988), Panorama (des del 1997), Právo (des del 1998), Keramika a Sklo (des del 2005). Va dedicar molt sovint atenció al Premi Internacional de Dibuix Joan Miró (des del 1968), va col·laborar a la Gran Enciclopèdia Catalana, va participar al Primer Col·loqui de Catalanística Txeca (2002), i la seva intervenció fou publicada dins les actes Jornades de catalanística a Praga (Andorra la Vella, Àrea d’Accions Internacionals, Secretaria d’Estat d’Ensenyament Superior, Ministeri del Portaveu, Cultura i Ensenyament Superior, Govern d’Andorra, 2007).
  Ha viatjat a Alemanya, l’Argentina, Àustria, Brasil, Colòmbia, Cuba, Eslovàquia, els Estats Units, França, Gran Bretanya, Holanda, Hongria, Itàlia, Mèxic, Nicaragua, Polònia, Portugal, San Marino, Suïssa, l’Uruguai i Veneçuela, i domina els idiomes espanyol, català, portuguès, italià, francès, anglès, alemany, rus, polonès, txec i eslovac, en diferent grau.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Bartomeu Ferrà i Perelló Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín Elías Tormo Manuel González Martí