Elisa Vives i Manauta practicà el periodisme, la novel·la i el conte. Pel seu matrimoni amb l’aquarel·lista Josep M. Fàbregas Ferrando, se la coneix amb el nom d’Elisa Vives de Fàbregas. Amb ell formà part d’un grup d’artistes i intel·lectuals que es reunien a Sant Salvador del Vendrell en la dècada de 1940, entre els quals hi havia el gravador, pintor i fotògraf Antoni Ollé Pinell, el músic Enric Daniel o la violoncel·lista Pilar Casals.
  Entre 1944 i 1946 col·laborà a Diario de Barcelona sobre temes femenins, a l’entorn dels quals publicà Vida femenina barcelonesa en el ochocientos (Barcelona, Dalmau, 1945). És autora també d’una biografia de Pau Casals: Pau Casals (Barcelona, Dalmau, 1966), fruit de la seva amistat amb el músic i divulgada a La Vanguardia en diversos articles (1967).

En el camp de la història de l’art, ha publicat detalls històrics de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya al Butlletí de l’esmentada entitat, de la Junta Directiva de la qual va ser membre, i, com si en fos una conseqüència, l’extensa Història de l’aquarel·la catalana (Barcelona, Gráficas Ihbati, 1980), on aboca una gran quantitat d’informació, procedent de bibliografia però també d’arxiu. Aquesta obra, que denota la distància de l’autora respecte de la metodologia acadèmica, de fet depassa la temàtica del títol i no deixa d’acollir tota mena de notícies artístiques, amb altres aportacions puntuals interessants de primera mà, com les que es refereixen al Taller Embut del segle xix.