Gertrud Richert, romanista, lusitanista i historiadora de l’art, va cursar els seus primers estudis a Liebau i Stettin i va obtenir el graduat de secundària a Gdansk el 1907. Posteriorment, estudiaria llengües romàniques i filologia germànica a Berlín, París i Heidelberg, on passaria l’examen estatal el 1912. Defensaria la seva tesi doctoral, que versà sobre els inicis de la filologia romànica i el Romanticisme alemany, amb el títol Die Anfänge der romanischen Philologie und die deutsche Romantik, el 1913. Després d’aquests primers estudis especialitzats en llengües romàniques, Richert estudiaria història de l’art a Munic.
  Entre 1920 i 1934 va viure a Espanya, primer a Madrid i, des del 1921, a Barcelona. A la Ciutat Comtal va redactar, gràcies a una beca concedida per l’Ajuntament, una de les seves publicacions més destacades, l’estudi «La pintura medieval en España», publicat en llengua alemanya el 1925 i en espanyol el 1926. A Barcelona, es va dedicar també a la docència (impartí història de l’art alemany a la Universitat de Barcelona entre 1933 i 1934) i va treballar en la redacció del volum dedicat a «España y Portugal» de la famosa guia de viatges «Baedeker», publicat el 1929.
  El 1935 va succeir Ingeborg Richarz-Simon com a assessora d’Espanya, Portugal, Argentina, Uruguai i Paraguai, a més d’assessora en història de l’art, a l’Institut Iberoamericà de Berlín (IAI). Va ocupar aquest càrrec fins al 1950, tot i que després de la guerra va patir algunes dificultats degut a les seves responsabilitats públiques al llarg del període nazi. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, va publicar nombrosos estudis artístics a Ibero-Amerikanisches Archiv, a més d’alguns de caire polític, i el 1942 participaria en la preparació de diversos actes commemoratius de l’arribada de les naus espanyoles a Amèrica, entre els quals l’exposició «Artistas alemanes en Iberoamérica». Malgrat la seva jubilació el 1950, es mantindria com a consultora de l’IAI fins a la seva mort i participaria com a comissària en diverses exposicions dedicades al pintor alemany Johann Moritz Rugendas, publicant els corresponents catàlegs i alguns articles.
  A Alemanya, la seva tasca docent es desenvoluparia tant en la vessant lingüística com en l’artística. Des del 1937 i fins al tancament de la Universitat Friedrich Wilhelm per l’SS el 1944, hi treballaria com a docent amb conferències sobre la història de l’art espanyol dins del programa «Für Hörer aller Fakultäten» («Per a oïdors de totes les Facultats»). Més tard, seria professora de la Facultat d’Educació de Berlín (1948-1952) i de la Universitat Lliure de Berlín, on impartiria classes d’espanyol, portuguès i història de l’art.
  Entre les distincions que rebé al llarg de la seva vida, destaca el nomenament, el 1942, com a membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Fou també acadèmica de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Amb el seu estudi La pintura medieval en España. Pinturas murales y tablas catalanas, Richert es convertí en una de les pioneres en l’estudi de l’art català medieval i contribuí al seu coneixement i a la seva posada en valor en un moment clau pel que fa al dinàmic mercat artístic i a la constitució dels museus catalans. Malgrat que moltes de les seves aportacions concretes han estat superades posteriorment gràcies a les descobertes documentals i a un millor coneixement dels artistes i de les obres, els seus escrits constitueixen una primera aproximació seriosa i consistent, des de la crítica estilística, a obres fins aleshores inèdites.

Bibliografia de Gertrud Richert: Mittelalterliche Malerei in Spanien. Katalanische Wand- und Tafelmalereien (Berlín, 1925); La pintura medieval en España. Pinturas murales y tablas catalanes (Barcelona, 1926); «Dues taules de la col·lecció Kocherthaler» (Gaseta de les Arts, Barcelona, any 4, núm. 75, 1927, p. 1); Barcelona (Hamburg/Berlín, 1927), guia de viatges; Land und Leute in Spanien (Berlín-Schöneberg, Langenscheidtsche Verlagsbuchhandlung, 1928), guia de viatges; El arte en Portugal: conferencia dada el 4 de diciembre de 1928 (Madrid, Centro de Intercambio Intelectual Germano-Español, 1929); «Der Anteil der deutschen Forschung an der spanischen Kunstgeschichte» (Ibero-Amerikanisches Archiv, Berlín, Ferd. Dümmlers, vol. iv, núm. 4, 1930, p. 511-529); «Les fresques de Tahull» [amb un resum en anglès] (Gazette des Beaux Arts, París, vol. iv, juliol 1930, p. 65); «Jaime Huguet: Kataloniens bedeutendster Maler des 15. Jahrhunderts» (Pantheon, Munic, vol. 27, núm. 3, març 1941, p. 57-63).

Bibliografia sobre Gertrud Richert: Eugenio Pereira Salas, «Gertrud Richert» (Boletín de la Academia Chilena de la Historia, Santiago de Xile, núm. 74, 1966, p. 138); Günter Vollmer, «Nachlass Richert: Materialien zur spanischen und lateinamerikanischen Kunst und Kunstgeschichte» (Berlín, Ibero-Amerikanisches Institut, 1988, p. 8-11), amb bibliografia completa; Oliver Gliech, «Bio-bibliographische Grunddaten zu den Referenten und Generalsekretären des IAI 1929-1945», a Reinhard Liehr, Günther Maihold, Günter Vollmer (ed.), Ein Institut und sein General. Wilhelm Faupel und das Ibero-Amerikanische Institut in der Zeit des Nationalsozialismus (Frankfurt am Main, Vervuert, 2003, p. 600-602); Frank-Rutger Hausmann, «Vom Strudel der Ereignisse verschlungen». Deutsche Romanistik im «Dritten Reich» (Frankfurt am Main, V. Klostermann, 2008, p. 437-534).