En la seva tesi doctoral, En un principi era… Dibuix, figura i màscara en l’obra d’Eugeni d’Ors, editada en línia per la UB (2017), analitza el personatge i les màscares heterònimes que es va inventar per diferenciar el dibuixant de l’escriptor; ambdues pràctiques aporten una altra dimensió al perfil intel·lectual de l’escriptor, filòsof, periodista, crític d’art, promotor i reformador cultural, i Mercader les situa en relació amb dos fenòmens de la modernitat literària occidental: la figura del poeta artista i la mistificació autoral.
Com a especialista en Eugeni d’Ors com a crític i teòric de l’art, comissarià l’exposició «Eugenio d’Ors: del arte a la letra», al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid, 1997), de la qual redactà bona part del catàleg. Féu l’edició del llibre fins llavors inèdit Cincuenta años de pintura catalana, d’Eugeni d’Ors (Barcelona, Quaderns Crema, 2002). Ha publicat diversos estudis sobre Eugeni d’Ors en revistes especialitzades.
Féu l’edició d’Antoni Gaudí, escritos y documentos (Barcelona, El Acantilado, 2002), editat també en italià (Milà, Mondadori, 2006). Publicà Ruta europea del Modernisme (Barcelona, Mediterrània, 2000) —amb Mireia Freixa i Joan Molet— i Els darrers simbolistes decadents. Modernistes o noucentistes? i Heterodòxies i heterodoxos: Monegal i Otero, Smith i Julio Antonio, als volums iii i iv, respectivament, de l’obra El Modernisme, dirigida per Francesc Fontbona (Barcelona, L’Isard, 2002).
Coordinà i comissarià diverses exposicions per a la Fundació La Caixa. Ha participat en diversos congressos nacionals i internacionals. |