Julien Lugand és professor d’història de l’art modern a la Universitat de Perpinyà Via Domícia des del 2011, càrrec que va tenir anteriorment a la Universitat de Tolosa - Le Mirail (2006-2011) i a Sciences Po Toulouse (des del 2010). És sotsdirector del Departament d’Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat de Tolosa - Le Mirail (2007-2009), director del màster francoespanyol Gestió i Desenvolupament del Patrimoni a la Universitat de Perpinyà Via Domícia (2011-2015) i dirigeix, a la mateixa Universitat, el programa MIRO.EU-PM, una Iniciativa d’Excel·lència en Formació Innovadora (des del 2012) i el Màster en Turisme Cultural al qual està vinculat (des del 2015). A les Presses Universitaires de Perpignan, va fundar amb Francesc Miralpeix, el 2012, la col·lecció «Histoire de l’Art».

La seva recerca s’estructura en tres eixos. El primer es refereix a l’estudi de la producció artística del Rosselló en l’època moderna (Les Guerra et la peinture baroque, Canet, Trabucaire, 2006), així com a les transferències artístiques, encara en temps moderns i en diferents nivells: Echanges artistiques entre la France et l’Espagne (Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2012) i Circulations artistiques dans la Couronne d’Aragon, xvie-xviiie siècles. Le rôle des chapitres cathédraux (Perpinyà, Presses Universitaires de Perpignan, 2014). El segon eix és el de la historiografia francesa de la història de l’art espanyol: a través de les obres de Paul Guinard (1895-1976) i de l’estudi dels arxius privats durant una estada a la Casa de Velázquez el 2015 i, més àmpliament, dels escrits de Louis Viardot i Paul Lefort. El tercer eix és la història social de l’art: el llibre resultat de la seva tesi doctoral (Peintres et doreurs en Roussillon aux xviie et xviiie siècle, Canet, Trabucaire, 2006), diversos articles sobre la professió d’escultor o, més recentment, de la professió de daurador (La confrérie des doreurs de Barcelone 1599-1834, París, EPHE-PSL, 2017), i també a través del programa internacional Pictor. Le métier de peintre dans l’Europe de la Renaissance (París, EPHE, des del 2012), al qual contribueix estudiant l’exemple de Barcelona.