Eufemià Fort i Cogul nasqué a la Selva del Camp (Baix Camp) l’11 d’abril de 1908. Estudià, en un primer moment, al Col·legi Claret d’aquesta població, i més tard ingressà al Seminari de Tarragona. Arribà fins al cinquè curs de la carrera eclesiàstica, moment en què deixà els estudis a causa d’una malaltia. Durant els anys al seminari, Fort s’inicià en el món de la historiografia, primer col·laborant amb Mn. Tomàs Capdevila (Forès, Conca de Barberà, 1903 - Solivella, Conca de Barberà, 1936), arxiver de l’Arxiu Diocesà de Tarragona i, més tard, en un àmbit local, amb diferents persones i entitats de la seva població natal.
  Vinculat des de principis de la dècada dels anys vint a la restauració i la recuperació del monestir de Santes Creus, seguí amb la tasca d’investigació i divulgació històrica de la Selva del Camp i el Baix Camp en general. Durant el període 1932-1936, s’intensificà la relació de Fort i Cogul amb Santes Creus, però també amb el monestir de Poblet, on creà amistat i col·laboració amb Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - monestir de Poblet, 1941), especialment durant la classificació de l’arxiu del cenobi pobletà, i amb Joaquim Guitert i Fontserè (Barcelona, 1875 - la Selva del Camp, 1957).
  El 1931 es traslladà a Barcelona, on exercí com a professor de llengua catalana i llengua castellana en diferents centres educatius. Gràcies al canvi de residència, pogué freqüentar l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on inicià algun dels seus treballs vinculats al moviment monàstic a Catalunya, especialment als monestirs cistercencs de Santes Creus, al qual restà estretament vinculat, i de Santa Maria de Poblet.
  Després de la Guerra Civil, Fort s’inicià en el món empresarial amb la creació d’una indústria del sector sanitari (Fort Bofill). Tot i això, continuà estretament vinculat al vessant de divulgador, seguint la línia traçada abans del conflicte armat, lligat a la Selva del Camp i a Santes Creus.
  Mercès a la passió de Fort i Cogul pel monestir de Santes Creu, l’any 1941 creà una entitat dedicada a la seva conservació, restauració, estudi i difusió, anomenada Foment de Santes Creus. Més tard, el 1945, sorgí dins del mateix projecte l’Associació d’Amics de Santes Creus i, finalment, el 1947, l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus, on poc més endavant s’inicià la publicació del conegut Butlletí de Santes Creus.
  Fort restà estretament vinculat no solament a Santes Creus, com s’ha demostrat reiteradament, sinó també a la seva població natal, la Selva del Camp, a la comarca de l’Alt Camp i a la Conca de Barberà. A aquesta última comarca dedicà diversos estudis, concretament a Montblanc, l’Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt i a la figura del rector de Vallfogona.

Eufemià Fort morí a Barcelona l’any 1979, deixant un llegat ingent format per centenars d’articles i publicacions, agrupats en tres grans temàtiques: el monaquisme a Catalunya, la Selva del Camp i la història de Catalunya. Sovint firmava amb pseudònims, com ara Andreu Selvat, Miquel Albert o Artemi Folch. Actualment, el fons personal de Fort resta a la disposició dels investigadors a l’Arxiu Històric de Tarragona.
  A més d’obtenir diferents guardons literaris i de recerca pels seus estudis i publicacions, el 1983 la Selva del Camp li dedicà un carrer i l’any 1996 el mateix Ajuntament el nomenà a títol pòstum fill il·lustre de la població.