Assumpció Feliu Torras és llicenciada en geografia i història (especialitat d’història de l’art) per la Universitat de Barcelona (1985) i doctora en història de l’art i de les civilitzacions per la Universitat de Rennes 2 (França) des del 1995.
  Va fer col·laboracions al diari Avui, en les seccions de «Societat», «Cultura», «Art» i «Tribuna oberta» des del març del 1989 fins al maig del 2007. És vicepresidenta de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya (AMCTAIC) des del 1990; membre de la Junta Directiva de TICCIH España (Comitè Internacional per a la Conservació del Patrimoni Industrial), en què fou secretària del 2002 al 2009; membre fundadora, l’any 1998, i presidenta des del 2012 fins al 2017 de la European Federation of Associations of Industrial and Technical Heritage (E-FAITH), i membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de la seva corresponsal internacional (AICA).
  És directora i editora del Butlletí de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d’Arqueologia Industrial de Catalunya des que fou creat, l’any 1988; professora de l’assignatura de lliure elecció El patrimoni industrial, de trenta hores de durada, a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona el curs 1997-1998; professora en un màster «Erasmus Mundus» de la Universitat Politècnica de Catalunya els anys 2009, 2010, 2011 i 2013; coordinadora i guionista de cinquanta programes de divulgació del patrimoni industrial en el territori català (de trenta minuts de durada i emesos amb una freqüència setmanal) per a Galeria Galilei, del Canal Taronja de Televisió, del Grup Taelus Comunicació, emesos pel Consorci de les Televisions Locals de Catalunya (temporada 2011-2012). ). Va rebre el Premi Bonaplata (Premi Especial Extraordinari, 2009) per la seva tasca al davant de la publicació del Butlletí de l’AMCTAIC, així com el Premi FAD de Pensament i Crítica 2012 pel llibre La Barcelona de ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2011).
  Ha participat en nombrosos congressos, nacionals i internacionals, sobre patrimoni industrial.

És autora de diferents llibres, com ara La fondation de l’école d’architecture à Barcelone, son entourauge culturel, politique et artistique: l’architecte Juan Torras Guardiola (1860-1888), tesi doctoral inèdita, 1994; Can Torras dels Ferros: 1876-1985. Siderurgia y construcciones metálicas en Cataluña (Barcelona, Torras Hostench, 1987; amb Francesc Cabana); Les premières constructions industrielles en Catalogne: un pont pour la modernité (Rennes, Architectures du Travail, 1992).
  Ha publicat diversos treballs de recerca, com ara «Un siglo de conquistadores. Juan Torras Guardiola (1827-1910), arquitecto catalán» (Koiné. Revista de Patrimonio Histórico, Madrid, núm. 5, 1986); «La tecnología de las construcciones metálicas», a Exposición Universal de Barcelona. Libro del centenario 1888-1988 (Barcelona, L’Avenç, 1988); «La voce della storia: Can Torras del Ferro, un’impresa centenaria» (Il Coltello di Delfo. Rivista di Cultura Materiale & Archeologia Industriale, Roma, ICMAI, núm. 19, 1991); «El patrimonio industrial, localizaciones, regeneraciones: una nueva geografía» (ABACO. Revista de Cultura y Ciencias Sociales. Arqueología Industrial. Testimonios de la Memoria, Gijón, Thema, núm. 19, 1998); «Recuperación del patrimonio industrial en Cataluña, a Preservación de la arquitectura industrial en Iberoamérica y España (Granada, Comares, 2001); «Otros elementos del patrimonio industrial catalán. Conservación, recuperación, reutilización», a Cent elements del patrimoni industrial de Catalunya (Barcelona, Lunwerg, 2002), que va coordinar; «Joan Torras Guardiola (1827-1910)», a Cien empresarios catalanes (Madrid, LID Editorial Empresarial, 2006); «Del hierro al acero en Cataluña: la empresa Torras Herrería y Construcciones S. A.», a Miguel Ángel Álvarez, Del hierro al acero. Forjando la historia del patrimonio industrial metalúrgico (Gijón, INCUNA, 2008, col·lecció «Los Ojos de la Memoria»); «Joan Torras Guardiola, empresari i tècnic», «Les exposicions universals del segle xix, espais per a la glorificació de la indústria, la tècnica i les arts» (amb A. Vilanova), «Els treballs de Joan Torras Guardiola», «El llibre de registre de clients» i «La biblioteca personal de Joan Torras Guardiola», a La Barcelona de ferro. A propòsit de Joan Torras Guardiola (Barcelona, Museu d’Història de Barcelona, 2011), del qual fou coeditora i pel qual va rebre el Premi FAD de Pensament i Crítica 2012; «Siderurgia y construcciones metálicas en Cataluña en época franquista. Torras Herrería y Construcciones S. A.», ponència presentada al VI Congreso de TICCIH España (Madrid, 2013); «Les associations en danger?», ponència presentada al XVI Congrés de TICCIH Internacional (Lilla, 2015); «Archivo de la empresa Torras Herrería y Construcciones S. A.», a El legado de la industria: archivos, bibliotecas, fototecas de empresas. Fábricas y memoria (Gijón, INCUNA, 2016, col·lecció «Los Ojos de la Memoria»); «Les associacions de voluntaris, cap on anem? L’AMCTAIC i altres associacions europees», a El patrimoni de la indústria alimentària. Passat, present i futur. X Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya. Vic, 2016 (Terrassa, Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica, 2017), i «El rol de las asociaciones en el estudio y difusión del turismo industrial», a VII Congreso de TICCIH España (As Pontes, 2017). També ha pronunciat conferències en el IX Coloquio Latinoamericano de Patrimonio Industrial de Guatemala (La Antigua, 2019), el VIII Congreso de TICCIH España (Balmaseda, 1-4 de juny de 2022), el X Congreso de TICCIH América Latina (Monterrey, 24-27 d’octubre de 2023) i la ponència «La sociedad civil en el rescate del patrimonio industrial y su entorno» (Motril, 25-28 de setembre de 2025).