Jaume Camps Poch estudià al Seminari de la Seu d’Urgell, però no va fer els vots. Essent escolà, descobrí les taules gòtiques, obra de Pere Serra, de l’ara famós retaule de Sant Pere —avui repartit entre diversos museus i col·leccions—, que feien de calaixos de la calaixera de la sagristia de la parròquia de Cubells. Catòlic i nacionalista, col·laborà en diverses publicacions de Lleida (Diari de Lleida, Domingo, El matí) i a les revistes Aules, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, a la qual pertanyia, i Petrària, de Ribes de Freser. Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on estudià entre 1933 i 1936 i entre 1939 i 1941.
  Va ser professor al Col·legi dels Jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona (1939-1977), al Col·legi de les Dominiques de la Presentació (1942-1972) i al Col·legi de Lestonnac, i el 1952 fou cofundador de l’escola Institució Cultural Lumen, de Barcelona. Fou un dels impulsors del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona, i del seu Butlletí.

En el camp de la història de l’art, se centrà en l’estudi de primera mà de l’art de Cubells i de la seva història, tasca que es plasmà en el volum Cubells. El castell. El tresor artístic. Costumari antic i modern (Tàrrega, F. Camps Calmet, 1972, reeditat per la Diputació de Lleida el 1993), sobre el contingut del qual ja feia temps que pronunciava conferències. Posteriorment, transcriví i traduí al català la major part dels pergamins medievals de l’Arxiu Municipal de Cubells, amb la col·laboració de la seva esposa Magdalena Miró, tasca que no arribà a coronar a causa del seu decés. Va iniciar els tràmits i les subscripcions econòmiques per a la restauració de la important portada romànica de l’església del Castell de Cubells, que no va acabar de prendre cos fins al restabliment de la Generalitat.
  En el conflicte entre el bisbat i el poble per la ubicació de les marededeus de l’Esperança i del Castell, publicà a La Mañana de Lleida l’article «Cubells, un poble amb dignitat» (5 de juny de 1980), que contribuí a fer que les dues peces romanguessin al poble.
  Estava en possessió de la Gran Creu d’Alfons X el Savi i era membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 1978. Filla seva és la historiadora de l’art Teresa Camps Miró.

Bibliografia sobre Jaume Camps Poch: Teresa Camps Miró, «Notícia biogràfica del llibre i del seu autor, el Sr. Jaume Camps Poch», a Jaume Camps Poch, Cubells. El castell. El tresor artístic. Costumari antic i modern (Lleida, Diputació de Lleida, 1993, p. 134-141).