Trinidad Simó Terol estudià filosofia i lletres i es doctorà en història de l’arquitectura (1969), amb una coneguda tesi sobre el Modernisme valencià. Una estada seva a París (1955) li havia fet prendre contacte amb horitzons més amplis.
  Professora d’història de l’art de la Universitat de València, fou expulsada quan es produïren les primeres mobilitzacions del moviment de professors no numeraris. Més tard, aprovà les oposicions d’història de l’arquitectura i de l’urbanisme a la Universitat Politècnica de València, d’on seria professora titular fins a la jubilació. Es vinculà al moviment feminista des de la dècada de 1970, primer a l’Ateneu, a la Subcomissió de la Dona, i des del 1976 com a presidenta i fundadora de l’Associació de Dones Universitàries. És filla predilecta de València (2017).

És autora de nombroses publicacions, especialment d’art i d’urbanisme. La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (València, Albatros, 1973) va ser l’obra pionera en l’estudi i la valoració del Modernisme arquitectònic valencià, i comptà amb l’aval d’un pròleg extens i intencionat de Joan Fuster, el qual la vinculava amb el vessant crític i progressista de la cultura valenciana de la postguerra avançada. Publicà una monografia il·lustrada notable sobre J. Sorolla (Paterna, Vicent Garcia, 1980), Valencia centro histórico. Guía urbana y de arquitectura (València, Diputación Provincial / Institución Provincial Alfonso el Magnánimo, 1983) i La vivienda y la calle. La calle de Cavaller de Valencia como ejemplo de desarrollo urbano (València, Alfons el Magnànim / Institució Valenciana d’Estudis i Investigació / Col·legi Oficial d’Arquitectes de la Comunitat Valenciana, 1996). Fou també coautora del text de batxillerat unificat polivalent Diseño (Tarragona, Tarraco, 1976) i de Las pensiones de escultura y grabado de la Diputación de Valencia (València, Alfons el Magnànim, 1987).
  Participà a diversos congressos, com ara «Primer Congreso de Historia del País Valenciano» (València, 1971), «Urbanismo e historia urbana en el mundo hispano: segundo simposio» (Madrid, 1982), «Patronos, promotores, mecenas y clientes» (VII Comité Español de Historia del Arte, Múrcia, 1988), «Primer Congreso de Historia del Arte Valenciano» (1992-1993) i «Urbanismo en el siglo xxi. Bilbao, Madrid, València, Barcelona» (Barcelona, 2002), i les seves aportacions foren publicades a les actes respectives.
  A més, ha tingut una gran activitat en els moviments socials urbans, i destaquen les seves nombroses col·laboracions en diaris i revistes, com ara Papers, Estudios Pro-Arte, Debats, Descobrim la Ciutat, Guadalimar, Andaina i Lápiz, entre d’altres, sovint en defensa de la llera del Túria, el Saler, de l’arquitectura modernista, del Botànic i el Cabanyal, barri que ja reivindicà en les seves publicacions com a exponent del Modernisme popular valencià, i al qual dedicà la monografia, il·lustrada per Francesc Jarque, El Cabanyal. Un barrio patrimonial a rehabilitar (València, Universitat Politècnica de València, 2013).