Antonio Sama García és doctor en història de l’art per la Universitat Complutense de Madrid i titulat en conservació i restauració de béns culturals per l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Madrid.
  Des de l’any 2008, exerceix el càrrec de conservador de la Fundación Real Fábrica de Tapices. Des de l’any 2002 fins al 2008 ha estat director de la Secció de Conservació i Restauració de Tèxtils Històrics de la Fundación Real Fábrica de Tapices. Des de l’any 1989 fins al 1995 fou cap del Departament de Restauració de la Fundación de Gremios. L’activitat professional d’Antonio Sama ha estat condicionada, per tant, per la seva doble condició de restaurador i historiador especialitzat en les arts decoratives, particularment en la història dels tapissos i les catifes. La seva experiència docent està també relacionada amb aquest perfil professional: des de l’any 1995 ha estat professor principalment d’història de les arts decoratives (sobretot tèxtils) i de teoria de la restauració en diversos centres, com ara l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals, la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, l’Escola d’Art i Antiguitats de Madrid i la Universitat d’Alcalá de Henares.

Com a investigador, en canvi, s’ha centrat fonamentalment en l’estudi de l’art català del darrer quart del segle xix, un estudi originat per la necessitat de documentar les intervencions d’artífexs catalans que van tenir lloc a Comillas (Cantàbria) durant aquest període de temps.
  Aquest ha estat el tema de la seva memòria de llicenciatura, Gaudí y el Modernismo en Comillas (1987) i de la seva tesi doctoral, Gaudí y la arquitectura de la Renaixença en Comillas (2011). El principal objectiu d’aquest treball ha estat no només catalogar les obres d’autoria catalana propiciades pels mecenatges dels marquesos de Comillas i els seus propers, sinó també definir les característiques de l’estil de la Renaixença, és a dir, del fenomen artístic que precedeix el Modernisme. Dins d’aquest objectiu, s’ha dedicat un esforç particular a documentar els projectes de Gaudí per a Comillas i a analitzar la singularitat del mètode creatiu del genial arquitecte. Un dels primers resultats d’aquesta recerca es va plasmar en «Nuevas noticias sobre el joven Gaudí. Los Kioskos de Comillas» (Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, Madrid, 1991), on es donava a conèixer una obra pràcticament oblidada de Gaudí, i un any després, va publicar «Antecedents juvenils del parc Güell. El Capricho de Comillas» (Butlletí dels Mestres, Barcelona, 1992). Uns quants anys després va treure a la llum pública l’existència d’un projecte inèdit de l’arquitecte a «Gaudí fontanero. Alumbramiento de aguas en Caldes de Montbui» (Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, Madrid, 1998). La divulgació del patrimoni artístic de Comillas segueix amb «Arte de la Renaixença fuera de Catalunya. Comillas», a Actes de les V Jornadas Internacionals d’Estudis Gaudinistes (Reus, del 12 al 14 de novembre de 1998); «Barcelona, 1999» i amb «Gaudí en Comillas», a «Antoni Gaudí. El poeta de la piedra», suplement especial d’El Tiempo Latino (Washington D. C., novembre 2002). Va publicar un estudi sobre l’industrial català Benet Malvehy, «Benet Malvehy, fabricante de sedas y proveedor de la Real Casa», a Jornadas sobre las Reales Fábricas. La Granja de San Ildefonso (Segòvia, Fundación Centro Nacional del Vidrio, 2004) i un article sobre una altra obra primerenca de Gaudí, «Un disseny inèdit de Gaudí» (Avui, Barcelona, 25-26 de desembre de 2003).
  La investigació sobre la producció de joventut de Gaudí continua l’any 2006 amb «Historia versus natura. Arquitectura y literatura en la obra de Gaudí. Los candelabros de Barcelona» (Goya. Revista de Arte, Madrid, 2006). A partir del 2011, un cop presentada la tesi doctoral, va reprendre les publicacions sobre Comillas amb «El sueño de unas Jornadas de verano: arte y metamorfosis en la celebración de los veraneos regios de Comillas (1881 y 1882)», a Actas de las I Jornadas Internacionales de Investigación Arte y Ciudad (Madrid, Universidad Complutense, 2012), i a «El cementerio marino. Arquitectura funeraria de Lluís Domènech i Montaner en Comillas» (Arte y Ciudad, Madrid, 2012). L’any 2013 publicarà un article i un llibre relacionats amb la tesi doctoral: «Gaudí en la Capilla-panteón de Comillas. Los muebles de la Renaixença» (Goya. Revista de Arte, Madrid) i El manifiesto del girasol. Una obra maestra de Gaudí en Comillas: El Capricho (Santander, Universidad de Cantabria).
  Com a director de l’Inventario de tapices del patrimonio histórico español que duu a terme la Fundación Real Fábrica de Tapices, també ha participat en l’estudi de les col·lecions de tapissos del patrimoni cultural català.