ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Vilanova Pizcueta, Francesc de Paula
1859 - , 15 de juny de 1923

Àrees de treball: Pintura gòtica / Pintura renaixentista / Catalogació monumental

Francesc de Paula Vilanova Pizcueta va néixer en una família molt relacionada amb la Universitat de València, fet que marcarà la seva inclinació per les lletres i per la història d’aquesta institució. El seu avi, José Pizcueta Dondai va ser rector d’aquesta universitat entre el 1859 i el 1867, a més d’un important botànic, mentre que son pare, Juan Vilanova i Piera, fou un il·lustrat geòleg i paleontòleg. Ell va seguir el camí de les lletres, i es va doctorar en dret també a la Universitat Literària, on va donar la col·lecció bibliogràfica del seu avi l’any 1906.

Lligat amb aquest fet, cal citar una de les seves obres més conegudes, la Historia de la Universidad de Valencia, hombres, ilustres de la misma e influencia que han ejercido en la cultura patria, la qual va ser premiada en les celebracions del IV Centenari d’aquesta institució el 1902 i la va publicar un any després la Impremta Doménech. Aquesta peça, si bé ha estat un referent en els historiadors que després s’han apropat a estudiar la història de la Universitat, Mariano Pesset l’ha considerat un text escrit amb certa urgència amb la intenció d’obtenir el guardó, i no aporta gaires dades innovadores a aquella que anys abans havia escrit Velasco y Santos (1868).
  Pel que fa al món de les arts, té tres publicacions significatives. La primera també fou premiada, en aquest cas amb una menció honorífica dels Jocs Florals de Lo Rat-Penat del 1881, dedicada a Joan de Joanes, Biografía de Juan de Juanes, su vida y obras, sus discípulos e influencias (València 1884). El text seminal d’aquesta recerca es va publicar als Lunes del rotatiu El Universo als mesos de setembre i octubre del 1881, mentre que l’edició ampliada va veure la llum el 1884, ampliada amb diverses addicions. Intenta fer una mena de catàleg raonat de la pintura de l’artista valencià i comparar-lo amb altres mestres anteriors i posteriors, tot precedit per una breu introducció històrica.
  La segona obra, titulada Arte y literatura. Colección de artículos recogidos de aquí y de allí (1896), és un recull de publicacions seves, realitzada amb l’ajut del conegut poeta i escriptor Teodor Llorente. I, per últim, cal destacar la Guía artística de Valencia, redactada entre el 1905 i el 1907, però més coneguda per la seva impressió del 1922. Es pot relacionar aquesta obra amb l’anterior, i vincular-la amb la seva recerca artística que es va publicar, de manera fragmentada en diversos rotatius valencians, tal com va estudiar Vicent Roig Condomina. Són conegudes les seves troballes sobre l’antic retaule de Sant Joan Baptista de la Parròquia de Santa Caterina de València, o les seves atribucions de taules de primitius valencians que en aquells moments es trobaven a l’antic convent del Carme, obres que a La ilustración valenciana descrivia de manera detinguda, i es va centrar en la tècnica i les possibles filiacions estilístiques. Així doncs, l’amor pel patrimoni valencià, que va promoure des de la premsa escrita, va tenir com a colofó la publicació d’una guia de la capital del Túria que va ser un precedent per a altres guies que es van gestar amb posterioritat, si bé es tracta, en gran mesura, d’un text escrit per un diletant del món de l’art, fet que no treu que fos citat per molts dels seu successors com, Leandro de Saralegui.
  Una altra de les seves obres premiades, en aquest cas per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià (certamen del 1883), fou la titulada El lujo y sus desastrosas consecuencias (difosa el 1895). Es tracta d’un text summament curiós de seixanta-quatre pàgines, en el qual parla de com el luxe afecta la societat, fent un recorregut històric de la societat espanyola, se centra en diverses tipologies de luxe i les conseqüències nefastes d’aquestes, i mostra un tarannà altament moral en les conclusions.
  També es va dedicar a escriure una sèrie de narracions per a nens, com ara Alfabeto de la virtud. Colección de cuentos morales para los niños (1902), així com poesies, com ara Violetas y campanillas. Poesías (1905) i Rosas de té. Poesías castellanas y valencianas (1907), i una obra curiosa de caràcter hagiogràfic sobre els sants més importants de la zona valenciana, que no és més que un recull de publicacions anteriors sobre aquest tema: Hagiografía valenciana. O breve reseña biográfica de los santos, beatos y venerables, naturales del antiguo Reino (1910).


Ximo Company
Borja Franco

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín