ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Sanchis Sivera, Josep
València, 5 de gener de 1867 - València, 21 de maig de 1937

Àrees de treball: Art gòtic / Art renaixentista / Catalogació monumental

Josep Sanchis Sivera va estudiar al Seminari de València i, després d’ordenar-se sacerdot, va entrar a la secretaria del Palau Episcopal de València. Nomenat canonge arxiver de la catedral de Sogorb l’any 1900 i canonge de la catedral de València quatre anys després, ben aviat es va interessar per la recerca arxivística, al costat del canonge arxiver de la catedral valenciana Roc Chabás. Tota una vida dedicada a la recerca i a l’escriptura que va compaginar amb la docència d’Història eclesiàstica, arqueologia i història de l’art a la Universitat Pontifícia Valentina de València, aleshores anomenada Universitat Literària de València.

Va ser col·laborador habitual al diari Las Provincias, fet que va permetre difondre moltes de les seves investigacions, així com director del setmanari La Semana Católica i també administrador del Boletín Oficial Eclesiástico. Alternava les publicacions amb conferències i una destacada projecció pública en institucions culturals, ja que va ser nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, corresponent de l’Academia de la Historia y Bellas Artes de San Fernando a Madrid i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, entre d’altres. Era un home apassionat dels viatges, va escriure moltes cròniques que demostren una ment oberta i interessada per altres cultures, com ara els llibres Dos meses en Italia (1902), De Alemania, notas de una viaje (1906), Por tierras escandinavas (1906) i El país de los faraones (1914).
  Cal destacar les publicacions sobre història de l’art de diferents tipus que, per a molts historiadors, encara són un referent, ja que partien de la investigació directa en fonts documentals, moltes de les quals ja no existeixen. A la idea de l’arquebisbe d’oferir un premi a les millors monografies dels temples parroquials corresponen tres textos que van guanyar el premi dels Jocs Florals de Lo Rat Penat. El primer, la monografia sobre la Catedral de Valencia (1909), premiada el 1908, que encara és un llibre d’ús obligat en qualsevol estudi sobre la catedral, i els de les Iglesias parroquiales de San Martín, premi del 1910 (que es va mantenir mecanografiat) i de Santo Tomás (1913), premi del 1912. Aquest interès pels estudis de la diòcesi el va portar a realitzar també el Nomenclator geográfico e histórico de los pueblos de la diócesis de Valencia (1923).
  Les seves aportacions a la història cultural de la ciutat es van reflectir en la publicació de manuscrits interessants, com el conservat a l’arxiu de la catedral de València, Llibre d’Antiquitats (1926), bàsic per a conèixer la vida a la València dels segles xv al xviii, i un altre procedent de l’Archivo del Colegio del Corpus Christi, el Dietari del Capellá d’Alfons el Magnànim (1932), una compilació historiogràfica del segle xv.
  Els textos que es van publicar en forma d’articles sobre artífexs en les diferents àrees artístiques, fonamentalment del període medieval, a Archivo de Arte Valenciano, constitueixen un material de referència obligada. Basats en un buidatge ingent dels principals arxius de la ciutat, són un elenc documental de primer ordre amb la transcripció de contractes, encàrrecs i àpoques que són molt útils, com ara La esmaltería valenciana en la Edad Media (1921), que va constituir el seu discurs de recepció a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos, i més clarament els textos que van aparèixer en els anys següents i que proporcionen dades inestimables per a l’estudi de nombrosos artífexs en el medi valencià. Cal destacar Contribución al estudio de la ferretería valenciana (1922), La escultura valenciana en la Edad Media (1924), Maestros de obras y lapicidas valencianos en la Edad Media (1925) i Pintores medievales en Valencia, publicat en diversos articles dels anys 1928, 1929 i 1931, i després com a volum únic el 1930.
  Les seves investigacions sobre temes relacionats amb l’orfebreria, La orfebrería valenciana en la Edad Media (1922), sobre ceràmica, com ara Cerámica valenciana. Notas para su historia (1926) o sobre arquitectura La arquitectura urbana en Valencia durante la época foral (1932) són també unes primeres aproximacions científiques a molts aspectes de la història de l’art valencià que van continuar sent bàsics en els anys posteriors. Aquesta és només una petota mostra de les més de cent publicacions d’un autor prolífic, investigador incansable i generós, que ens va oferir una primera incursió de la riquesa custodiada en els arxius valencians.

Bibliografia sobre Josep Sanchis Sivera: «Ramón Robres Lluch. Notas para la biografía de don José Sanchis Sivera», Las Provincias, València, 17 de gener de 1940); Vicente Gascón Pelegrí, Prohombres valencianos en los últimos cien años. 1878-1978 (València, Caja de Ahorros de Valencia, 1978), i Mateu Rodrigo, Estudis d’Història Cultural. Josep Sanchis Sivera (València, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1999). 


Mercedes Gómez-Ferrer

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín