ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Bérchez, Joaquín
Montilla (Còrdova, Andalusia), 26 de març de 1950

Àrees de treball: Arquitectura renaixentista / Arquitectura barroca / Arquitectura del segle xviii / Literatura artística / Fotografia

Joaquín Bérchez Gómez viu a València des del 1975. És historiador de l’arquitectura i fotògraf, catedràtic d’història de l’art de la Universitat de València (1992-2010) i acadèmic de Sant Carles de València, especialitzat en art i arquitectura de l’època moderna.

Joaquín Bérchez Gómez és autor de publicacions científiques centrades en la història de l’arquitectura i les arts figuratives dels segles xvi al xviii, amb especial atenció a la cultura arquitectònica. Ha estudiat la incidència dels tractats d’arquitectura i la seva teoria en la realitat historicoartística espanyola dels segles xvii al xix a La difusión de Vitruvio en el marco del neoclasicismo español, estudi introductori a l’edició facsímil del Compendio de Vitruvio (Madrid, Extramuros, 1761); «Sobre la obra de Gerónimo Balbás en Nueva España. Ecos de Pozzo y Rubens» (Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar, Saragossa, 1992); amb F. Marías, «Fra Juan Andrés Ricci de Guevara e la sua architettura teologica» (Annali di Architettura. Rivista del Centro Internazionale di Studi de Architettura Andrea Palladio, Vicenza, 2002); amb F. Marías, «Guarini e le Spagne d’Europa e d’America», a Guarino Guarini (Torí, Umberto Allemandi / Centro Internazionali di Studi de Architettura Andrea Palladio, 2006); amb M. Gómez-Ferrer, Arte del Barroco, vol. xvi (Madrid, Historia, 1998); «En defensa de Alonso Cano arquitecto», a Alonso Cano y su época (Granada, Junta de Andalucía, 2002); «La iglesia del Santuario de Loyola en la cultura del Barroco arquitectónico», a El Santuario de Loyola (Bolònia, FMR, 2006); amb F. Marías, «La recuperación del deambulatorio en la España del siglo xvii», a L’architecture religieuse européenne au Temps des Réformes (París, Picard, 2009); En otros climas. Ecos arquitectónicos de la Valencia Moderna, discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València (València, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, 2011), i «El Greco y sus enigmas arquitectónicos, a El griego de Toledo. Pintor de lo visible y lo invisible (Madrid, Fundación El Greco / El Viso, 2014).
  La visió de la cultura espanyola de l’època moderna en l’àmbit americà o virreinal ha estat posada en relleu en els llibres i articles següents: Manuel Tolsá en la arquitectura española de su tiempo; catàleg de l’exposició Tolsá, Ximeno, Fabregat. Trayectoria artística en España. Siglo xviii (València, Generalitat Valenciana, 1989); Arquitectura mexicana de los siglos xvii y xviii (Milà-Mèxic, Grupo Azabache, 1992); «El arte de la edad moderna en Latinoamérica», a Historia del arte, vol. iii (Madrid, Alianza, 1997; Los Siglos de Oro en los Virreinatos de América 1550-1700, comissari de l’exposició, director del catàleg i coautor (Madrid, Sociedad Estatal para la Commemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999); «Francisco Guerrero y Torres y la arquitectura de la Ciudad de México a finales del siglo xviii» (Annali di Architettura. Rivista del Centro Internazionale di Studi de Architettura Andrea Palladio, Vicenza, 2003), i El adorno no fue delito. Tolsá en México en Tolsá. Joaquín Bérchez-Fotografías (València, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, Generalitat Valenciana, 2008), reedició a Tolsá en Minería (Mèxic, Universidad Nacional Autónoma de México, 2013).
  Ha estudiat l’academicisme artístic espanyol, i especialment el valencià, en les publicacions següents: amb Vicente Corell, Catálogo de Diseños de Arquitectura de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia, 1768-1846 (Madrid, Colegio Oficial de Arquitectos de Valencia y Murcia, 1981); Arquitectura y academicismo en el siglo xviii valenciano (València, Alfons el Magnànim / Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1987); Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia. Antonio Gilabert (València, Federico Domenech, 1987), i La renovación ilustrada de la catedral de Segorbe. Del obispo Alonso Cano al arquitecto Vicente Gascó (València, 2001).
  Ha tractat l’arquitectura valenciana d’època moderna a «Cultura artística: entre la tradició i la noveta», a Història del País Valencià. L’Època Borbònica fina a la crisi de l’Antic Règim, vol. iv (Barcelona, Edicions 62, 1990), Arquitectura barroca valenciana (València, Bancaixa, 1993), Arquitectura renacentista valenciana (València, Bancaixa, 1994) i Arquitectura religiosa de la ciudad de Valencia (editor i coautor), vol. xi (València, Ajuntament de València, 1995).
  Cal destacar altres publicacions miscel·lànies, com ara «Geometrías proyectadas» (Arquitectura Viva, Madrid, 2009); Por la Historia de España (text de José Enrique Ruiz-Domènech; fotografies de Joaquín Bérchez; València, Fundación Bancaja, 2010); Espejo y espejismos de España, a Atesorar España. Fondos fotográficos de la Hispanic Society de Nueva York (comissari de l’Exposició i coautor del catàleg; València, Fundación Bancaja, 2011); «El Cabanyal: la persistencia del tiempo», a El Cabanyal. Patrimonio en riesgo (València, Universitat Politècnica de València, 2013), i Fotografiar la arquitectura histórica, IV Jornada de Arquitectura y Fotografía (Saragossa, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2015). Actualment, treballa en l’estudi i la instal·lació fotogràfica: Gozar de toda su hermosura. Catedral de Jaén.
  La seva activitat fotogràfica —desitjada com a instrument de narració i a la vegada de creació visual al voltant de l’arquitectura i el paisatge— sorgeix estretament vinculada als seus estudis històrics i artístics. La seva obra fotogràfica ha estat exposada en nombroses ciutats espanyoles i en diverses sales internacionals, com ara Nova York (Queen Sofia Spanish Institute, «Tolsá. Joaquín Bérchez-Fotografías»), a Vicenza (Museu Palladio, «Proposiciones arquitectónicas»), a Roma (Real Academia de España, «Proposiciones arquitectónicas»), a Camerino (Palau Ducal i Sala de la Colonna, «Pedreiras, carne de dioses»), Lisboa (Museu d’Art Popular, «Arquitectura, o prazer do olhar») i Atenes, Nàpols, Palerm i Belgrad («El Greco. Architeto de retablos»). Diverses revistes internacionals s’han fet ressò de la seva fotografia, com ara FMR. Annali di Architettura, AV Proyecto, Arquitectura Viva, C Architecture et Everything i Ars Magazine.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Joaquín Bérchez (pàgina personal)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín