ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Soler i Palet, Josep
Terrassa (Vallès Occidental), 30 de juliol de 1859 - Barcelona, 22 de novembre de 1921

Àrees de treball: Art antic / Art romànic / Art gòtic / Art renaixentista

Josep Soler i Palet va ser un advocat, col·leccionista i historiador especialment interessat en l’art terrassenc. Va fundar l’Arxiu Històric i la Biblioteca Municipal de Terrassa. Va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1901 i va ser membre de la Societat Arqueològica de Tarragona i de l’Academia de la Historia de Madrid. Les seves col·laboracions a mitjans de comunicació com La Vanguardia, El Noticiero Universal, La Reinaixença o La Veu del Vallès són textos rellevants per tal de conèixer la seva concepció del catalanisme i per completar les seves aportacions com a historiador, les més importants de les quals es troben en llibres com ara Monografia de la parròquia de Sant Julià d’Altura (1893), La iglesia parroquial de Terrassa (1898), Llibre dels privilegis de Terrassa (1899), Cent biografies terrassenques (1900) i Terrassa arqueològica (1915), així com en diversos articles.

Al final del segle xix, quan Soler i Palet va començar la seva tasca com a historiador de l’art, aquesta disciplina havia experimentat un gradual desinterès a causa de la teorització estètica, que en els anys precedents s’havia entès com a dogma justificatiu i suport del discurs historiocoartístic des d’una òptica eminentment natzarena. Amb l’adveniment del realisme, la història de l’art s’emancipa de l’estètica i la teoria de l’art, de manera que el discurs historiogràfic es desenvolupa deslliurat dels apriorismes que, tanmateix, en historiadors com Francesc Miquel i Badia o Josep de Manjarrés, influenciaven encara amb diversos graus de protagonisme. També és el cas de Soler i Palet, que no va trencar definitivament amb el Romanticisme, malgrat que utilitzava una metodologia positivista. Així, l’anàlisi de la societat medieval es porta a terme, com recorda Àngels Ventanyol, autora d’un important estudi sobre la figura de Soler i Palet, des d’una perspectiva burgesa contemporània on aspira a trobar afinitats entre la Terrassa del tombant del segle xix al xx i la medieval.
  Malgrat la vinculació romàntica, Josep Soler i Palet va participar i va aplicar a la història local de Terrassa un nou sistema historiogràfic més científic i desvinculat de tota normativa. Amb aquesta metodologia va portar a terme la seva «Biblioteca Històrica Terrassenca», que va veure la llum entre els anys 1893 i 1900. Segons Ventanyol, l’objectiu d’aquesta col·lecció era «presentar diferents aspectes monogràfics que contribuïssin no només a un millor coneixement de la història local, sinó també que fossin una peça per construir una història global de Catalunya». Des del punt de vista artístic, els dos textos més rellevants de la col·lecció són la Monografia de la parròquia de Sant Julià d’Altura i la Iglesia parroquial de Terrassa. Segons Ventanyol, la resta d’obres de la col·lecció, «juntament amb la presentació d’Egara-Terrassa el 1906, no inclosa dins la col·lecció, i tot el publicat a revistes i butlletins, conformen la producció de Soler i Palet en el camp de la investigació històrica que li dóna una transcendència tant a nivell local com fora de Terrassa i que el va consolidar en la seva faceta d’historiador».
  Així, el seu estudi sobre l’església de Sant Julià d’Altura està basat en la recerca de dades realitzada a partir de la consulta de fonts documentals; l’estudi sobre la catedral de Terrassa té la voluntat d’omplir buits historiogràfics i de rectificar arguments no contrastats, com és el cas de les hipòtesis del publicista Antoni Ventalló i Vintró sobre el pagament de la construcció, i l’obra Egara-Terrassa té com a font fonamental els estudis que el seu amic Josep Puig i Cadafalch havia donat a conèixer sobre les esglésies de Sant Pere de Terrassa.
  Una de les seves aportacions més rellevants va ser la descoberta de l’autor del retaule dels sants Abdó i Senén. Gràcies, altra vegada, a la recerca documental va descobrir l’autor de l’obra, que era Jaume Huguet. En un estudi publicat a la revista La Il·lustració Catalana, va aportar una ingent documentació sobre la història material de la pintura que Joaquín Yarza va citar en un dels articles més complets de la peça publicat el 1994.
  La seva col·lecció d’art, la qual va cedir a la seva ciutat natal quan va morir, va esdevenir l’embrió de l’actual Museu de Terrassa. També va deixar constituïda la Fundació Soler i Palet, entitat cultural de gran rellevància actual a la cocapital vallesana.

Bibliografia sobre Josep Soler i Palet: Jaume Collel, «Pròleg», a Josep Soler i Palet, Monografia de la parròquia de Sant Julià d’Altura (Terrassa, Estampa de M. Utset Juncosa, 1893); Baltasar Ragón, Vida i obra del patrici terrassenc Josep Soler i Palet historiador i arqueòleg. I de la seva esposa Elisa Casanovas, sabadellenca, ponència llegida a la Fundació Bosch i Cardellach del dia 3 de maig de 1947, text mecanoscrit (Fundació Bosch i Cardellach); Joan Castaño i Josep VILA, «Els misteris i l’art gòtic» (La Rella, Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i Institut Ramon Muntaner, Elx, núm. 19, 2006, p. 127-159); Àngels Ventanyol, Josep Soler i Palet. Fonament de la historiografioa terrassenca, 1859-1921, tesina (Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, 2002); Àngels Ventanyol, «El vessant historiogràfic de Josep Soler i Palet» (Terme, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Institut Ramon Muntaner, Terrassa, núm. 25, 2010, p. 219-226), i Josep Lluís Martín i Berbois, «Josep Soler i Palet i el moviment polític catalanista» (Terme, Centre d’Estudis Històrics de Terrassa i Institut Ramon Muntaner, Terrassa, núm. 25, 2010, p. 199-218).


Guillem Tarragó Valverde

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín