ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2017

Agramunt Lacruz, Francisco
València, 26 d'abril de 1948

Àrees de treball: Art del segle xx / Avantguardes

Francisco Agramunt Lacruz és historiador, crític d’art, periodista i curador. Va néixer en el si d’una família d’Esquerra Republicana. És fill del pintor i tinent de l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Francisco Agramunt Moreno i germà del fotògraf artístic Manuel Agramunt. Va cursar estudis de medicina a la Universitat de València (1966), i a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid (EOP) el 1971. És llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Complutense de Madrid amb la tesi La vanguardia artística valenciana de los años treinta, dirigida pel doctor Ángel Benito Jaén. El 1994 va obtenir el doctorat en belles arts per la Facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València amb la tesi Un arte valenciano en el exilio y la emigración, sota la direcció del professor Juan Ángel Blasco Carrascosa. És membre de l’Associació Valenciana Art Actual i tresorer del Cercle de Belles Arts de València. El 1974 la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Nobles Lletres de Còrdova el va nomenar acadèmic corresponsal, de manera que va esdevenir l’acadèmic més jove de l’Estat espanyol i el 1994 la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València el va designar acadèmic corresponent.

Va compaginar la tasca periodística amb la crítica d’art i la investigació historicoartística. Ha estat membre de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), de l’Associació Espanyola de Crítics d’Art (AECA), de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i és membre de la Xarxa d’Experts en Patrimoni Cultural i Natural (projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació en el marc del Programa Campus d’Excel·lència Internacional 2010). Des del 1981 fins a la seva jubilació l’abril del 2013 ha estat el responsable de la Secció de Cultura, Educació, Universitat, Ciència i Societat de la Delegació de l’Agència EFE a la Comunitat Valenciana, en la qual va obtenir nombrosos premis i recompenses professionals. Ha estat col·laborador de les revistes Archivo de Arte Valenciano, Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar de Saragossa, Avanzada, Índice, Triunfo, Historia 16, Tiempo de Historia, Nueva Historia, La Aventura de la Historia i El Temps. Igualment, la seva signatura apareix amb regularitat a la pàgina del dominical Levante-El Mercantil Valenciano. Ha estat coordinador de redacció en el Centre Regional de Radiotelevisió Espanyola Aitana sota la direcció d’Eduardo Sancho (1974-1976). Com a becari, periodista i investigador ha realitzat viatges per a cobrir notícies internacionals a França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Holanda, Estats Units, Canadà, Egipte, Tunísia, Irlanda, Gran Bretanya, Croàcia, Eslovènia, Polònia, República Txeca, Noruega, Dinamarca , Hongria, Alemanya, Àustria, Itàlia, la Xina i Montenegro. Va obtenir la beca d’estudis de l’Escola Oficial de Periodisme (1970-1974), la beca d’estudiants en pràctiques a la delegació de l’Agència EFE a València (1971), la beca del Ministeri d’Afers Exteriors d’Egipte (1971); l’ajuda econòmica de l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid (1972); la Beca Alfons Roig d’arts plàstiques de la Diputació Provincial de València; la Beca d’Investigació del Ministeri de Cultura (1982) i la Borsa de Viatges a l’estranger de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana (1992). És el redactor de cultura i art de la delegació de l’Agència EFE a València que ha obtingut més premis i recompenses en els concursos lliures d’articles i reportatges de premsa convocats per diferents institucions i organismes públics i privats per la seva activitat professional des que va ser creada el 1971 fins al 2013. A llarg de la seva carrera professional ha obtingut més d’un centenar de premis periodístics i literaris, entre els quals destaquen el Premio Nacional de Literatura Juvenil, Premi d’Assaig en els Jocs Florals de Benetússer (València), Premio Nacional de Relatos Antonio Rivera de la Universitat Complutense de Madrid; Premi d’Assaig Col·legi Major Alejandro Salazar de la Universitat de València, accèssit del Premio Antonio Marín de la Real Academia de Bellas Artes, Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba, Primer Premi Internacional d’Assaig del Círculo de Escritores y Poetas Iberoamericanos de Nueva York, Primer Premi Internacional d’Assaig Sigma Delta Pi de la Universitat d’Orono (Maine, EUA), Premio Nacional Ejèrcito de Periodismo del Ministerio de Defensa, Premi Internacional de Periodisme Diario de Mèxic, Premi Ciutat de València de Periodisme de la Caixa d’Estalvis de València, III Premi de Periodisme del Consell Social de la Universitat de València, Premi Nacional de Periodisme Enresa, Premio Nacional de Psicología del Colegio de Psicólogos de Madrid; primer Premi de Divulgació de la Recerca de la Universitat de València; Premi Lucinio Sanz de Divulgació de la Recerca de la Universitat Politècnica de València, Premi d’Assaig de la Generalitat Valenciana (2005), Premi Nacional de Periodisme de Divulgació Científica Jaume I de la Generalitat Valenciana (2006), Premi de la Crítica Literària Valenciana (2005) i Premi Nacional de Periodisme Nit de les Telecomunicacions del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicacions de València (2006).
  Entre els llibres que ha publicat, destaquen José Gumbau, la rehumanitzación del arte (Castelló de la Plana, Ajuntament de Vila-real, 1985); El Magisterio artístico de Ernesto Furió (València, Ateneo Marítimo, 1990); La lección magistral de José Esteve Edo (València, Universitat Politècnica de València, 1993); Un arte valenciano en América (exiliados y emigrados) (València, Consell de Cultura de la Generalitat Valenciana, 1992); D’Antoni. Homo Aestheticus (València, 1970); Crítica y anticrítica (València, 1971); Historia del regionalismo valenciano (Alberic, Ajuntament d’Alberic, 1984); El itinerario pictórico de Juan Bautista Martínez Beneyto (València, 1994); Francisco Carreño. Un pintor testimonial (Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, 1994); Francisco Bolinches. Un escultor para un pueblo (Xàtiva, Ajuntament de Xàtiva, 1995); Francisco Lozano. Creador del paisaje mediterráneo (València, Universitat Politècnica de València, 1995); El oficio de acuarelista. El mundo pictórico de Juan Sevilla Sáez (València, J. Sevilla, 2000); Artistas valencianos del siglo xx. Los fondos del estudio fotográfico de Toni Sanchis (València, Diputació de València, 2000); Arte valenciano. Años 30 (València, Consell Valencià de Cultura, 1998); José Peris Aragó. Un mitólogo del cine español (València, Ajuntament de València, 2001); Fondos artísticos del Círculo de Bellas Artes de Valencia (València, Círculo de Bellas Artes de Valencia); Diccionario de artistas valencianos del siglo xx, 3 v. (València, Albatros, 1999); Rafael Sempere. La forja de un acuarelista (València, Diputació de València, 2005); La saga de los Benlliure. Álbum de retratos de una familia de artistas valencianos (València, Diputació de València, 2006); La vanguardia artística valenciana de los años treinta. Arte y compromiso político en la II República (València, Biblioteca Valenciana, 2006); José Esteve Edo. La trayectoria vital de un escultor humanista (València, Diputació de València, 2007); La trayectoria artística de Juan José Barberá (Altea, Klaus Kramer, en premsa); Antonio Bernad. El último espadachín del surrealismo (València, Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València); el catàleg de l’exposició de Balbino Giner García, Balbino Giner García. Els colors d’una vida (València, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2010); Arte en las alambradas. Artistas españoles en campos de concentración, exterminio y Gulag (València, Departament de Publicacions de la Universitat de València, 2016), i «L’exili artístic republicà espanyol a França» (en premsa). Ha col·laborat al Diccionario Ràfols de artistas de Cataluña, Baleares y Valencia (Barcelona-Bilbao, Edicions Catalanes SA i Gran Enciclopèdia Basca, 1984-1989), al Diccionario de pintores y escultores españoles del siglo xx (Madrid, Forum Artis, 1994-2000) i a Allgemeines Künstlerlexikon. Die bildenden Künstler aller Zeiten und Völker (Munic, Saur Allgemeines Künstlerlexicon, 1992-2017). Fou candidat finalista al Concurs Internacional per a la Direcció de l’Institut Valencià d’Art Modern de València (IVAM) i candidat finalista del Concurs Internacional per a la Direcció del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid.

Bibliografia sobre Francisco Agramunt Lacruz:  Francisco Agramunt Lacruz, 23 F. 25 anys després (València, Unió de Periodistes Valencians, 1996); Ricardo Bellveser, Vita Nuova. Antología de escritores valencianos de fin de siglo (València, Ajuntament de València, 1993); Arcadi Espada, Ebro/Orbe (Barcelona, Tentadero, 2007); Alfonso López Gradolí, Guía Secreta de Valencia (Madrid, Al-Borak, 1974); Víctor Olmos, Historia de la Agencia EFE. El mundo en español (Madrid, Espasa, 1997; diversos autors, Gran enciclopedia de la Comunitat Valenciana (València, Levante. El Mercantil Valenciano, 2005), i Quién es quién en la Comunitat Valenciana (València, S. A. Publicaciones Gráficas Vicent-García, 1988).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Francisco Agramunt Lacruz (Viquipèdia)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín