ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/04/2017

Madurell i Marimon, Josep Maria
Vila de Gràcia (actualment, Barcelona), 1893 - Barcelona, 21 de juliol de 1983

Àrees de treball: Art gòtic / Art renaixentista / Art barroc / Orfebreria

Josep Maria Madurell i Marimon va ser arxiver i historiador, autor de nombrosos estudis històrics, molts dels quals relacionats amb el món de l’art i de la cultura. Va aprendre primeres lletres amb els Germans de la Doctrina Cristiana (més coneguts com Germans de La Salle) de la Bonanova. Després va anar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, carreres que no va poder acabar a causa d’una malaltia i perquè va haver d’ajudar als negocis de la família. La formació en el món dels arxius i la investigació històrica va ser autodidacta. Entre el 1940 i el 1944 es va adscriure a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona, i entre el 1940 i el 1969, a la química Sociedad Anónima Cros. Però la seva vinculació principal va ser amb l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, fons del Col·legi de Notaris de Catalunya, on va treballar des del novembre del 1942 fins a pocs mesos abans de morir. En aquest arxiu va fitxar tots els registres i protocols, va editar l’inventari en tres volums (1950-1959), i va elaborar un catàleg de testadors. També va esdevenir membre de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i de la Societat Catalana de Geografia. El 1972 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el 1977 a la Hispanic Society of America. Va ser col·laborador puntual amb el Departament d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. A l’esquela publicada a La Vanguardia també s’informa que era terciari franciscà caputxí.

El coneixement que tenia de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona el va fornir de notícies documentals, que va publicar a diferents llibres i articles (en revistes d’àmbit barceloní, català, espanyol i, puntualment, també en l’àmbit internacional). Una producció adreçada a aspectes històrics, que va arribar fins als cinc-cents vuitanta títols. En història eclesiàstica va treballar sobre diferents monestirs (Poblet, Santes Creus, Montserrat, Montalegre i Valldonzella, entre d’altres), també sobre concilis, personatges religiosos, hagiografia, litúrgia i festes. En història econòmica va tractar l’àmbit de l’artesanat, les confraries, els gremis i les societats mercantils, entre d’altres. Una fita important va ser la col·laboració amb Jordi Rubió i Balaguer sobre la història del llibre i la cultura escrita.
  En relació amb el món de l’art, les seves aportacions són fonamentals per a determinats artistes, retaules, capelles, temples o, fins i tot, períodes de l’art català (l’estudi sobre Pere Nunyes i Enrique Fernandes és una tesi de pintura catalana a la primera meitat del segle xvi). Va tractar artistes des del segle xiv fins al xvii en articles monogràfics, com ara «Rafel Destorrents» (Scrinium, Barcelona, 1953-1955); «Jaume Cascalls» (Archivo Español de Arte [AEA], Madrid, 1967); «Lluís Borrassà» (La Notaría [LN], Barcelona, 1944, i Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona [ABMAB], Barcelona, 1949-1952); «Bernat Martorell» (Estel de Burriac, Cabrera de Mar, 1948); «Jaume Huguet» (AEA, Madrid, 1956); «Miquel Luch» (revista alemanya, 1954); «Bartolomé Ordóñez» (ABMAB, Barcelona, 1948, i AEA, Madrid, 1958); «Pere Nunyes i Enriques Fernandes» (ABMAB, Barcelona, 1943-1944; Leonardo, 1945; Mvsev, Porto, 1950, i Arte Español, Madrid, 1968-1969); «Martí Díez de Liatzasolo» (ABMAB, Barcelona, 1945); «Pietro Paolo da Montalbergo» (ABMAB, Barcelona, 1945); «Isaac Hermes» (AEA, Madrid, 1955); «Joan Baptista Palma» (Estudios Franciscanos, Barcelona, 1949); «Antoni Joan Riera« (LN, Barcelona, 1945); «Francesc Ribalta» (ABMAB, Barcelona, 1947); «Llatzer Tramulles» (Boletín Arquelógico de Tarragona [BAT], Tarragona, 1951), i «Fra Josep de la Concepció» (Analecta Sacra Tarraconensia, Tarragona, 1954). A part d’això, va publicar un reguitzell de llibres i articles amb documentació miscel·lànica sobre diferents aspectes artístics, dels quals val la pena destacar «Arte de la comarca alta de Urgel» (ABMAB, Barcelona, 1945-1946), «Escultores renacentistas en Cataluña» (ABMAB, Barcelona, 1947), «Los contratos de obras en los protocolos notariales y su aportación a la historia de la aquitectura. Siglos xiv-xvi» (Estudios y Documentos de los Archivos de Protocolos, Barcelona, 1948), La capilla de la Immaculada Concepción de la Seo de Tarragona (Tarragona, Diputació Provincial de Tarragona, 1958), L’art antic al Maresme (Mataró, Caixa d’Estalvis Laietana, 1970), Orfebreria antiga a les comarques lleidatanes (1401-1702) (Lleida, Artis Estudios Gráficos, 1973) i «Notes d’art comarcal tarragoní» (BAT, Tarragona, 1973-1974). Però les notícies documentals sobre art no s’acaben aquí, ja que en algunes ocasions va facilitar informació a altres historiadors, i en va deixar moltes d’inèdites en unes fitxes manuscrites que es poden consultar a l’Arxiu Històric de Protocols.

Bibliografia sobre Josep Maria Madurell i Marimon: «Artículos, conferencias y estudios, de José M. Madurell Marimón (1911-1967)» (Biblioteconomía, Barcelona, núm. 67-68, 1968, p. 3-24); «Artículos, conferencias y estudios, de Josep M. Madurell Marimón (1968-1975)» (Biblioteconomía, Barcelona, núm. 80, 1976, p. 63-69); «Necrològica» (La Vanguardia, Barcelona, 22 de juliol de 1983, p. 16), i Laureà Pagarolas, «Madurell i Marimon, Josep Maria», a Diccionari d’historiografia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 749-751).


Joan Yeguas i Gassó

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín