ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Seguí Aznar, Miquel
Palma (Mallorca Occidental), 20 de març de 1950 - Palma (Mallorca Occidental), 10 de juliol de 2009

Àrees de treball: Arquitectura contemporània / Art contemporani / Fotografia / Modernisme / Urbanisme

Miquel Seguí Aznar va ser catedràtic d’història de l’art de la Universitat de les Illes Balears des del 1993. Va desenvolupar en aquesta institució tota l’activitat docent i investigadora, on va ingressar l’any 1976 i de la qual va ser professor titular des del 1985. Va impulsar, amb un escàs nombre de professors, la implantació dels estudis d’història de l’art, i va exercir diversos càrrecs de gestió, entre els quals destaca el de director del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts. Havia realitzat l’especialitat d’història de l’art a la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura amb grau el 1975 amb La arquitectura modernista en Baleares. Cinc any després es va doctorar en història general a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La arquitectura contemporánea en Mallorca. 1900-1947.

L’àmbit de les seves investigacions s’ha centrat en el segle xx, dins el qual es destrien dues grans línies. Una tracta l’urbanisme i l’arquitectura, i l’altra, la fotografia, sense descuidar la incursió en altres mitjans visuals, com ara el còmic o l’escultura monumental. Tot i que els estudis en la segona línia es remunten al principi de la dècada de 1990, va ser en els darrers anys quan s’hi va dedicar de manera gairebé exclusiva, sempre en cooperació amb la doctora M. J. Mulet, activa a la Universitat de referència.
  Les publicacions s’estenen en llibres, articles de revistes, participació i coordinació d’obres col·lectives i projectes d’investigació, entre d’altres. La arquitectura modernista en Baleares (Palma, 1975) és el resultat de la seva tesi de llicenciatura, de la mateixa manera que el de la seva tesi doctoral va ser La arquitectura contemporánea en Mallorca. 1900-1947 (Palma, 1991), la qual va merèixer el Premi Ciutat de Palma d’Arquitectura-Rehabilitació de la, atorgat pel Patronatge Municipal de l’Habitatge de l’Ajuntament de Palma en la modalitat d’investigació. L’any 2000 va enllestir una síntesi del segle xx, Urbanisme i arquitectura a les Balears, s. xx (Palma, 2000), i un any després va incidir en un aspecte cabdal per les Illes: la construcció vinculada al turisme, que va recollir a La arquitectura del ocio en Baleares. La incidencia del turismo en la arquitectura y el urbanismo (Palma, 2001). Poc abans de la seva mort, havia coordinat i intervingut en un exhaustiu estudi sobre l’arquitecte Reynés, col·laborador de Gaudí a la Seu de Mallorca: Guillem Reynés Font. Una trajectòria interrompuda, 2 v. (Palma, 2008). Els treballs sobre arquitectura i urbanisme s’havien concretat en altres obres, com El Modernismo y su tiempo. Arquitectura y decoración en las Islas Baleares (Barcelona, 1989), conjuntament amb Donald G. Murray, i Estudis sobre arquitectura i urbanisme. Guillem Forteza, 2 v. (Barcelona, 1984). Pel que fa a l’arquitectura del segle xx, va elaborar tot un seguit d’articles, com ara «Francisco Casas, arquitecto racionalista» (Mayurqa, Palma, 1980-1984), i va concórrer a congressos, com ara «Ciudad y arquitectura en el primer franquismo. Islas Baleares», a Dos décadas de cultura artística en el franquismo (1939-1956) (Granada, 2001). Igualment, va participar en projectes d’investigació, com ara «El traslado del coro de la catedral de Mallorca: un recorrido historiográfico», a Germán Ramallo (coord.), Las catedrales españolas. Del Barroco a los historicismos (Múrcia, 2003), i «Reconstrucción y pigmentado de un paisaje. La Naranja Roja en el Pla de Mallorca», a J. A. Ramírez (dir.), Escultecturas margivagantes. La arquitectura fantástica en España (Madrid, 2006).
  En el camp de la fotografia, les indagacions van ser igualment nombroses. Van començar el 1991 amb «Referencias pictóricas, escultóricas y fotográficas en la obra de Witkin» (Cuadernos de Arte e Iconografía, Madrid, 1991) i «Fotografías y vanguardias históricas» (Laboratorio de Arte, Sevilla, 1992), totes dues amb M. J. Mulet. Després d’un parèntesi, a partir de l’any 2005, va reprendre amb força aquesta línia de treball amb el llibre Fotografia i turisme a les Balears. Josep Planas i Montanyà (Barcelona, 2005), acompanyat del comissariat de l’exposició homònima al Casal Solleric de Palma, de la comunicació «Mensajes icónicos y balearización» (XVI Congreso Nacional CEHA, Las Palmas, 2006), i del projecte de recerca L’impacte del turisme. La difusió de les Balears a través de la fotografia internacional (Palma, Direcció General de Recerca del Govern de les Illes Balears, 2007-2009), sempre en col·laboració amb la doctora M. J. Mulet, i de La foto observada, dins la col·lecció «Materials Didàctics» (Palma, Universitat de les Illes Balears, 2008), també amb J. C. Oliver Torelló.
  La incidència en la imatge fotogràfica del fenomen turístic i la preocupació per l’estudi i la recuperació del patrimoni fotogràfic local van constituir els objectius de les darreres indagacions, difoses després de la seva mort. Són els casos de la coordinació de les obres FotoCiència (Palma, 2009), del número monogràfic «Imatge i turisme» per a la revista Estudis Baleàrics (Palma, 2009), i de Paisatge, ciutat i vida quotidiana. L’arxiu fotogràfic Escalas. Mallorca, 1894-1967 (Palma, 2010), amb una exposició itinerant per les Illes Balears. El darrer text que va realitzar és el que es va inserir en el monogràfic esmentat, «Imatge i turisme», amb el títol «Arthur Edward Middlehurst i Richars S. Requa: les referències fotogràfiques de les Balears en la definició del Californian Style». Va retornar, així, a un àmbit que li era molt proper, l’arquitectura, i la difusió de determinats models de decoració constructiva mitjançant la fotografia.
  La ressenya acurada de tota la tasca que va desenvolupar seria llarga; n’hi ha prou de citar, per tal de copsar-ne l’amplitud, la creació d’una base de dades sobre la pintura gòtica mallorquina, enllestida juntament amb la doctora T. Sabater, la síntesi de la qual es va donar a conèixer a «Informatización de los fondos de la pintura gótica mallorquina», a Actes XV Congrés CEHA, vol. ii (Palma, 2008).


Catalina Cantarellas Camps

Figura: Fotografia de Toni Font, reproduïda per cortesia de la Direcció General d’Innovació i Recerca del Govern de les Illes Balears.

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín