ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Ollé Pinell, Antoni
Barcelona, 15 de desembre de 1897 - Barcelona, 31 d'octubre de 1981

Àrees de treball: Gravat / Fotografia / Dibuix

Antoni Ollé Pinell no fou pròpiament un historiador de l’art sinó un gravador, pintor i fotògraf. Tot i que era barceloní de naixença, estigué molt vinculat a Balaguer, on residí durant la joventut. Es formà a Saragossa amb el destacat pintor Francisco Marín Bagues, i entre els anys 1915 i 1919, a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Especialment fou un dels millors xilògrafs catalans, i els seus escrits se centraven en reflexions i notícies a l’entorn de les arts que practicava, o bé treballs de recerca o difusió sobre els fons de les institucions a les quals va pertànyer, com ara la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de les quals fou membre numerari (respectivament, des del 1943 i el 1964), i el Museu Militar de Montjuïc a Barcelona, del qual fou sotsdirector des que es fundà el 1963. Fou membre del Foment de les Arts Decoratives (FAD), entitat que presidí entre el 1949 i el 1953, i membre del Patronat de l’Escola Massana i de la Junta de Museus.

Publicà articles a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona (1951) sobre Santiago Marco; a Correo Literario (Madrid, 1951), sobre art religiós; al butlletí del FAD (1955-1956), sobre Josep Obiols muralista; a Ensayo (Barcelona, 1956 i 1962), sobre xilografia en color i nadales; al butlletí de l’Asociación de Exlibristas de Barcelona (1961 i 1962), sobre Maria Josepa Colom i E.-C. Ricart, i a les memòries de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1964, 1966, 1970, 1974 i 1984), sobre gravat, el Goya gravador, l’exlibrisme i l’estampa popular. El seu discurs d’ingrés a aquesta corporació versà sobre Servidumbre y grandeza del grabado (1964).
  Féu els discursos de contestació —publicats— a Joaquim Renart (1954), Joan Anton Maragall (1968), Rafael Benet (1969) i Josep Roca-Sastre (1980) en l’ingrés d’aquests a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i a Emili Brugalla en el seu ingrès a la de Ciències i Arts (1966). Publicà Ramón Miquel y Planas. Artista creador de libros (Barcelona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1951), El arte de la fotografía (Barcelona, E. Messeguer, 1954), Dibujos de Luis Rigalt. 1814-1894. Catálogo de los que posee la Academia (Barcelona, Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, 1956) —un dels primers treballs monogràfics detallats sobre la figura d’aquest gran pintor romàntic—, la reeditada Enciclopedia de la fotografía (Barcelona, Gassó Hnos., 1957 i 1960) i l’opuscle El grabado moderno finlandés (Barcelona, FAD, 1957). Com que tenia la segona residència a la platja de Sant Salvador, part de la seva obra i de l’arxiu es conserven a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès al Vendrell, des del 2014.

Bibliografia sobre Antoni Ollé Pinell: Núria Terrades, L’obra xilogràfica d’Antoni Ollé Pinell (Barcelona, Diputació de Barcelona / Biblioteca de Catalunya, 1986); Oriol M. Diví, «Recordant el mestre Ollé Pinell en el centenari del seu naixement» (Ex-libris. Portaveu de l’Associació Catalana d’Exlibristes, Barcelona, núm. 15, juliol-desembre 1996), i Immaculada Socias i Esther Alsina, El fons documental d’Antoni Ollé Pinell (Barcelona, 1897-1981) a l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès (el Vendrell, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya / Consell Comarcal del Baix Penedès, 2014).


Francesc Fontbona

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín