ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Porter, Arthur Kingsley
Stamford (Connecticut, EUA), 6 de febrer de 1883 - Inishbofin (Dún na nGall, Irlanda), 8 de juliol de 1933

Àrees de treball: Art romànic / Art gòtic

Arthur Kingsley Porter va ser pioner i membre destacat del principal nucli d’historiadors de l’art català als EUA del principi del segle xx, que es va localitzar a la Universitat de Harvard (Cambridge, Massachusetts). Va néixer a Stamford (Connecticut, EUA) i es va graduar a la Universitat de Yale el 1904. Després d’estar dos anys a l’Escola Universitària d’Arquitectura de Columbia, va desplegar una trajectòria marcada pels viatges, els estudis i les publicacions que continuaria fins a la seva mort prematura, que va trobar a Irlanda l’any 1933, quan tenia cinquanta anys.
  Des de mitjan dècada de 1910 va passar llargues temporades a Itàlia, França, l’Estat espanyol i Irlanda, on va examinar i fotografiar monuments i es va interessar pels orígens de l’escultura romànica en general i per la hispànica en particular, sobre les quals va publicar diversos treballs amb què va assolir una reputació internacional i que amb el temps han esdevingut obres clàssiques.

Entre les primeres obres publicades, resultat dels viatges que va fer, destaca Medieval architecture. Its origins and development, 2 v. (1909), que va escriure quan tenia vint-i-sis anys, i en la qual va incloure una sèrie excel·lent d’il·lustracions, notes i referències dels principals monuments tractats que, vista la seva trajectòria, va ser un magnífic preludi dels treballs que realitzaria posteriorment.
  A The construction of lombard and gothic vaults (1911) va analitzar els avantatges constructius que va implicar la implantació de la volta de creueria vinculats a la gènesi de l’arquitectura gòtica. Una altra obra rellevant d’aquesta etapa va ser la monumental Lombard architecture, 4 v. (1915-1917), en la qual argumentava el paper de l’art romà com a font de l’arquitectura medieval, i també apuntava, com a l’obra anterior, que la forma més antiga de la volta de creueria probablement va aparèixer al final del segle xi a la Llombardia, un segle abans que prengués la forma definitiva a l’Illa de França.
  A partir del 1920 va centrar progressivament la recerca en l’escultura romànica de la península Ibèrica, on va trobar una riquesa artística que el va aclaparar, sobretot el romànic català, que va considerar el zenit d’allò que va veure en els viatges que va fer. Durant aquella dècada es va convertir en una figura cabdal en l’àmbit internacional en relació amb l’estudi i l’apreciació del romànic hispànic, en el qual Porter va trobar una quantitat immensa de material, la major part del qual era gairebé inèdit fins llavors, i un camp fructífer per formular nombroses teories especulatives que van donar peu a noves discussions sobre el problema dels orígens de l’escultura romànica a Europa.
  La tasca erudita que va desenvolupar en aquesta època comprèn obres monumentals i tan cèlebres com Romanesque sculpture or the pilgrimage roads, publicada el 1923 en deu volums, un dedicat al text i nou més d’il·lustracions, en el qual va reunir unes mil cinc-centes fotografies, amb la qual cosa posava a l’abast de la comunitat científica un conjunt de material visual, principalment de França i l’Estat espanyol, que no s’havia vist mai. En aquest treball va defensar que les influències externes en l’escultura medieval, per exemple la poesia, no van respectar les fronteres, sinó que van fluctuar de la mateixa manera que ho van fer els pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la.
  Una altra obra destacable és Spanish romanesque sculpture, 2 v. (Florència, Pantheon; París, The Pegassus Press; 1928), en la qual va formular de manera plausible la teoria d’una continuïtat en l’escultura des dels temps romans fins al renaixement de l’època romànica. El segon volum d’aquesta obra l’enceta amb una interessant discussió sobre la Santa Faç de la catedral de Lucca, i suggereix que la figura tindria un origen català relacionat amb els davallaments d’aquesta àrea geogràfica.
  Val a dir que en aquestes obres l’atenció de l’autor es va centrar en problemes més generals que els relatius als estils. El fet que contemplés diverses modalitats artístiques va marcar un avenç cap a la concepció dinàmica del romànic. També s’ha de remarcar la seva intuïció, més tard confirmada per excavacions arqueològiques, sobre la funció que va jugar el monestir de Cluny en el moviment de renovació artística dels segles xi i xii.
  A la Universitat de Harvard va participar en l’edició de la revista Art Studies Medieval, Renaissance and Modern (1923-1931), la qual va incloure al primer número un article de Porter mateix («Compostella, Bari and romanesque architecture») sobre les escoles d’arquitectura i escultura a Itàlia, França i la península Ibèrica vinculades amb el pelegrinatge, unes escoles que, segons l’autor, van transcendir les divisions territorials amb què convencionalment s’estudiava l’art romànic.
  La tasca de Porter també va jugar un paper important en l’impuls vers el col·leccionisme d’art medieval a Harvard, que el va incorporar al Departament de Belles Arts com a professor i investigador l’any 1924. La seva presència va implicar un impacte notable en les pautes del col·leccionisme d’art medieval americà a la dècada de 1920, especialment al Museu d’Art Fogg, on estava instal·lat el departament universitari al qual pertanyia i comptava amb una de les col·leccions d’art medieval europeu més importants d’Amèrica.
  Edward W. Forbes, director del museu, i Paul J. Sachs, adjunt del director, van donar bona acollida als interessos de Porter, atès que d’ençà de la seva incorporació el centre va canviar l’orientació de les seves adquisicions, fins llavors centrada en els primitius italians, i es va passar a focalitzar en l’escultura romànica. Cal no oblidar que a començaments de la dècada de 1920 l’adquisició del fresc de l’absis de Santa Maria de Mur havia originat a Boston una actitud receptiva vers el romànic hispànic.
  D’altra banda, i com ja s’ha esmentat anteriorment, aquells mateixos anys Harvard concentrava la comunitat d’especialistes més notable del país dedicada a l’art hispànic en general i al català en particular, de manera que la tendència que va marcar Porter per a les adquisicions de romànic hispànic i català es va trobar amb un ambient especialment favorable. Entre aquestes adquisicions es podria destacar la figura de la Mare de Déu d’un davallament descoberta l’any 1907 a l’església de Santa Maria de Taüll, actualment conservada al Museu d’Art Fogg.
  La seva última gran obra, The crosses and culture of Ireland (1931), es va centrar en l’art celta, que sovint era negligit quan s’estudiava l’art medieval. De fet, la seva intenció era emfasitzar els elements fora de l’àrea francollombarda, molts dels quals considerava que no havien estat correctament sistematitzats pels arqueòlegs francesos, amb els quals va polemitzar sobre les interpretacions cronològiques, massa conservadores i inflexibles. Més que en els dissenys, en la decoració o en la composició monumental de les creus, va centrar el seu interès en la interpretació de la iconografia d’aquestes peces. Fins al moment que es va publicar va ser l’estudi més valuós sobre aquestes creus que havia aparegut i el primer a oferir un enquadrament adequat de l’art irlandès en la història de l’art europeu.

Bibliografia sobre Arthur Kingsley Porter: Kenneth J. Conant, «Arthur Kingsley Porter» (Speculum, Cambridge, vol. ix, núm. 1, 1934, p. 94-96); W. Eugene, Modern perspectives in western art history. An anthology of 20th-century writings on the visual arts (Nova York, Holt, Rinehart and Winston, 1971, p. 39, 49 i 85); Linda Seidel, «The scholar and the studio. A. Kingsley Porter and the study of medieval architecture in the decade before the war», a The architectural historian in America. A symposium in celebration of the 50th anniversary of the founding of the Society of Architectural Historians (Washington, National Gallery of Art, 1990, p. 145-158); Janice Mann, «Romantic identity, nationalism, and the understanding of the advent of romanesque art in christian Spain» (Gesta, Nova York, vol. xxxvi, núm. 2, 1997, p. 156-164); Linda Seidel, «Arthur Kingsley Porter (1883-1933)», a Medieval scholarship. Biographical studies on the formation of a discipline, vol. iii (Nova York, Garland, 2000, p. 273-286), i Kathryn Brush, «Arthur Kingsley Porter, el Fogg Art Museum i l’escultura romànica espanyola», a Obres mestres del romànic. Escultures de la Vall de Boí, París, Musée National du Moyen Âge, 14 setembre 2004 - 3 gener 2005. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 18 gener - 20 març 2005 (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya; París, Réunion des Musées Nationaux; 2004; p. 43-53).


Meritxell Niñá

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín