ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Grabolosa i Puigredon, Ramon
Olot (Garrotxa), 28 de juny de 1921 - Olot (Garrotxa), 1 d'octubre de 1977

Àrees de treball: Art del segle xix / Arquitectura romànica

Ramon Grabolosa i Puigredon demostrà en la seva joventut que tenia una forta vocació literària, la qual seria reforçada amb la coneixença del poeta olotí Carles Fontfreda. Amb la irrupció de la Guerra Civil, l’opció de continuar els estudis quedà descartada i entrà al món laboral. La seva formació com a historiador estigué marcada pel caràcter autodidacte i per la curiositat constant vers el que esdevindria el seu principal objecte d’estudi: el patrimoni cultural català, tant en la seva vessant arquitectònica, com pictòrica i folklòrica.

La seva trajectòria com a historiador va lligada principalment a la faceta d’articulista. Pel que fa a la premsa local, a partir del 1940 començà a col·laborar amb Arriba España, l’únic setmanari que hi havia a Olot. Entre els anys 1949 i 1954, formà part del grup fundacional de redactors de la revista Pyrene, en la qual publicà diversos articles sobre aspectes literaris, geogràfics i folklòrics vinculats amb la comarca de la Garrotxa (el to emprat sempre fou més líric i divulgatiu, que no pas erudit). La presència en altres mitjans —firmà amb pseudònims diversos, el més conegut dels quals fou Alot— féu que el seu ritme de publicacions augmentés considerablement: en l’àmbit local, firmà articles a Puigsacalm, La Garrotxa i Olot-Misión (de les dues darreres, se n’apartà per diferències de criteri amb les direccions respectives) i, fora d’Olot, la seva firma es pot trobar a revistes i diaris com ara Ariel, El Correo Catalán, Diario de Barcelona, Serra d’Or, Tele-Estel, Destino, Revista de Girona, Los Sitios i Historia y vida (també féu algunes entrades per a la Gran enciclopèdia catalana).
  A part dels articles, fou membre actiu de l’associació d’estudis històrics Amics de Besalú i el seu Comtat i de les seves dues delegacions: Amics de Santa Pau i Amics de la Vall de Bianya, creades el 1965 i el 1974 respectivament, i emancipades de la matriu el 1992 (a la localitat de Santa Pau s’implicà a fons en la recuperació del nucli medieval, i esdevingué un dels impulsors de la reconstrucció de Can Vayreda). També fou membre del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC) i un dels responsables del gir que emprengué aquesta entitat el 1976 (canvi de nom, d’àmbit d’estudis i d’estructura organitzativa, a més de la publicació dels Annals).
  Tota aquesta activitat a sobre del territori féu que en més d’una ocasió fos la persona designada per a enviar informes a la delegació de Girona de la Dirección General de Bellas Artes. De manera més marginal, també fou membre del jurat del Concurs Provincial de Pintura i guionista i locutor de ràdio, on desenvolupà guions centrats en la cultura popular (a Ràdio 4, els darrers mesos del 1976 fins al seu traspàs i, anteriorment, a Ràdio Sabadell i Ràdio Olot).
  La seva aportació fou primer purament literària, però després se centrà en els estudis històrics comarcals. D’aquests darrers, cal destacar Besalú. Un país aspre i antic (1968), Olot. Els homes i la ciutat (1971; Premi Maspons i Camarasa), Santa Pau i la seva Baronia (1971), Carlins i liberals (1972; Premi de Biografia Catalana Aedos), Olot. En les arts i en les lletres (1974), i la descripció històrica i paisatgística de la plana d’en Bas i de les terres de Bianya a Les Valls d’Olot (1975). El 1976 publicà l’obra biogràfica Joan Carles Panyó, sobre el qui fou el primer director de les Escoles de Dibuix d’Olot i de Girona. Deixà en preparació dos llibres, un sobre el bandolerisme a Catalunya i un altre sobre les ermites i els santuaris de Catalunya.


Miquel-Àngel Codes Luna

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín