ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Gargallo-Anguera, Pierrette
Barcelona, 23 de juny de 1922

Àrees de treball: Escultura del segle xx

Pierrette Gargallo-Anguera Tartanson és filla de l’escultor Pau Gargallo, i aglutina al seu cognom el d’Anguera, que era des del 1950 el del seu marit, Jordi Anguera, metge català establert a París. La mare de Pierrette, Magalí Tartanson, era francesa. El 1924 Pierrette s’instal·là a París amb la família. Josep Llorens Artigas, gran amic del seu pare, li donà classes de ceràmica i el 1937 entrà a l’Escola d’Arts Decoratives. El 1939, davant la invasió nazi de França, fugí de París amb la seva mare ja vídua cap a Ceret, al Vallespir, important nucli d’art contemporani des d’abans de la Primera Guerra Mundial, per la qual ella ja havia passat el 1935. Allà, també amb Artigas, començà a treballar i a vendre les seves primeres peces. Denunciada Magalí per la seva manifesta hostilitat al règim de Vichy, l’any 1941 mare i filla passaren pel camp d’internament femení de Rieucros (Arieja). En sortir-ne, s’instal·laren a Barcelona, acollits per la família paterna.
  Artista polifacètica, fa escultura, uns dibuixos molt delicats, il·lustració literària, gravat i decoració. El 1942 féu la primera exposició a la galeria Argos de Barcelona, i s’integrà un temps a l’informal grup d’artistes que passaven els estius a Tossa de Mar (Selva), on ja havia estat abans de la guerra. El 1945 féu conjuntament amb J. Fin, Javier Vilató i Albert Fabra una exposició de gravats a les galeries Pictoria de Barcelona, mostra que destacà en la incipient renovació de l’art català de postguerra.
  El 1947 tornà amb la mare a París, on recuperà les escultures del seu pare, protegides per l’Estat francès, moltes d’elles als soterranis del Petit Palais. Sense deixar primer del tot la seva obra artística personal, es concentrà des de les acaballes de la dècada de 1950 a estudiar i a difondre l’obra del seu pare, del qual es faria una gran retrospectiva a París el 1947.

En aquesta tasca, ha col·laborat en la publicació de catàlegs d’exposicions consagrades al seu pare, però la seva gran aportació és la monografia Pablo Gargallo. Catalogue raisonné (París, Éditions de l’Amateur, 1998), la millor obra de referència sobre el gran artista, que conté un catàleg completíssim i molt acurat de l’obra de l’escultor, amb l’expressió de tots els seus tiratges. Una mena d’assaig general d’aquesta obra havia estat el llibre Pablo Gargallo (París, Société Internationale d’Art XXe Siècle, 1973), amb text de Pierre Courthion, i en el qual Pierrette Gargallo abocà la primera versió del catàleg raonat de l’obra del seu pare. També col·laborà en un catàleg raonat semblant, però sobre els dibuixos, Pablo Gargallo (1881-1934). Dibujos (Santander, Fundación Marcelino Botín, 2010), l’autora del qual fou María José Salazar. Col·laborà amb el seu fill Jean Anguera, també escultor, en la redacció d’una altra monografia sobre Gargallo (París, C. Martinez, 1979 ), i que prologà Jean Cassou.
  La inauguració el 1985 d’un museu monogràfic dedicat al seu pare a Saragossa fou impulsada per ella, i el 2010 preparà l’edició d’un interessant conjunt d’Escrits d’art del seu pare, que publicà l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Bibliografia sobre Pierrette Gargallo-Anguera Tartanson: Juan Antonio Cremades Sanz-Pastor, Pierrette Gargallo. Discurso de recepción como académico de número, delegado en la ciudad de Barbastro (Huesca), del Ilmo. Sr. Don Juan Antonio Cremades Sanz-Pastor y contestación al mismo por el Ilmo. Sr. Don Wifredo Rincón García (Saragossa, Real Academia de Bellas Artes de San Luis de Zaragoza, 2003).


Francesc Fontbona

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín