ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Duran i Canyameres, Fèlix
Barcelona, 24 d'octubre de 1889 - Barcelona, 1972

Àrees de treball: Art romànic / Indumentària i arts tèxtils / Orfebreria

Fèlix Duran i Canyameres es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i en filosofia i lletres a la Universitat de València, i es doctorà en totes dues disciplines a la Universitat de Barcelona. L’any 1913 guanyà les oposicions i entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, on desenvolupà diversos càrrecs que el destinaren a diferents ciutats com ara Maó, Tarragona, Zamora o Barcelona, on fou durant molt temps oficial de la Biblioteca Universitària.
  Entre els anys 1914 i 1920 fou bibliotecari i segon secretari del Centre Excursionista de Catalunya, i entre el 1922 i el 1926 fou auxiliar de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on féu les oposicions a la càtedra d’arqueologia i numismàtica. Des del final del 1931 fou el cap de l’arxiu de l’Audiència Territorial de Barcelona.
  En l’àmbit jurídic, el 1916 s’havia col·legiat com a lletrat i fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, on organitzà una exposició bibliogràfica i documental sobre fonts del dret català amb motiu del Congrés Jurídic Català de l’any 1936. Durant la Guerra Civil fou conservador de la documentació judicial procedent del Palau de Justícia. Finalment, entre els anys 1955 i 1959 fou director de la biblioteca de la Universitat de Barcelona i president de la secció de ciència del Centre Excursionista de Catalunya.
  En l’àmbit de la història de l’art, impartí nombrosos cursos i conferències en múltiples entitats, com ara el Centre Excursionista de Catalunya o la Societat Arqueològica Tarragonina. Col·laborà en publicacions periòdiques com ara el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i el Butlletí dels Museus de Barcelona, d’on prové el seu interessant estudi (el més complet fins a èpoques ben recents) sobre els tapissos flamencs adquirits per la Generalitat durant la segona meitat del segle xvi i que constitueixen l’única col·lecció de tapissos flamencs conservada a Catalunya procedent d’una institució de caràcter civil.

Entre les obres monogràfiques dedicades a la història de l’art, destaquen títols com ara Los castillos feudales de Cataluña (1911), La orfebrería catalana (1915), La escultura medieval catalana (1926) i El Palacio de Justicia de Barcelona (1938). També publicà estudis monogràfics de caràcter local de diverses poblacions catalanes, com ara Banyoles i Besalú i La ciudad de Tortosa y Montblanc, publicades per la Societat d’Atracció de Forasters de Barcelona. Precisament al text sobre Tortosa, hi reprodueix una fotografia de l’antipendi de l’Epifania, un magnífic brodat medieval venut l’any 1929 sense que se’n conegui ni el destí ni el propietari.
  Quan morí, deixà inèdita La escultura medieval en los países de la Corona de Aragón, que compilava aspectes que havia tractat anteriorment, com ara La escultura en los países de la Corona de Aragón desde el siglo v al xv (Barcelona, 1924) i La escultura medieval catalana (Madrid, 1926). Es publicaren ressenyes de tots dos a l’Art Butlletin de la Universitat de Harvard (1931) i a la Gazette des Beaux Arts de París (1932).


Maria Garganté

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín