ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 10/10/2016

Boix Ricarte, Vicente
Xàtiva (Costera), 27 d'abril de 1813 - València, 7 de març de 1880

Àrees de treball: Art del segle xix / Gravat / Urbanisme

Vicente Boix Ricarte va ser historiador i escriptor, nascut en el si d’una família humil refugiada a Xàtiva, que fugia del lloc que va posar Napoleó a la ciutat de València. Els seus progenitors eren Joaquín Boix, natural de Carpesa, i Mariana Ricarte, de València. Vicente Boix va estudiar a les Escoles Pies, en la qual va ingressar com a religiós el 27 de setembre de 1827. Després de dos anys de noviciat a Gandia, el 1829 va rebre l’orde major del diaconat. El maig del 1837 es va exclaustrar i va entrar al servici del marquès de Bellisca com a secretari i acompanyant dels viatges del noble per Europa (França, Anglaterra, Bèlgica, Suïssa i Itàlia), i posteriorment va ocupar càrrecs en l’Administració pública. De tornada a l’Estat espanyol, Boix va publicar un volum titulat El amor en el claustro o Eduardo y Adelaida. Cartas eróticas (1838). Vinculat a la ideologia liberal, va formar part de la tertúlia de Cabrer i va ingressar en les milícies nacionals. Vicente Boix va treballar en la redacció d’El Huracán entre el 1840 i el 1843, any en què va ser nomenat rector del Col·legi de Nobles de Sant Pau i membre de la Junta de Salvació. El 1844 va iniciar la catalogació del patrimoni artístic de la província de València.
  A més, va ocupar la càtedra de geografia i història a l’Institut d’Ensenyament Mitjà de València, on va ser director des del 1868 fins a la seva defunció, i les d’història (1847) i llatí (1848) a la Universitat de València. El 15 de juliol de 1848 va ser nomenat cronista oficial de la ciutat de València. En qualitat de catedràtic, Boix va escriure diverses obres destinades a la docència, com ara Compendio de historia de España (1849), Elementos de historia general y particular de España (1862), Nociones de geografía descriptiva (1862) i Programa de geografía e historia universal (1858), entre d’altres. La seva amistat amb els pares Pascual Pérez i Joan Arolas, amb qui va col·laborar en la traducció de la Vida de Santa Filomena, el va iniciar en la literatura.

La producció literària de Vicente Boix tant en valencià com en espanyol està clarament influïda per l’estil romàntic i va impulsar el ressorgiment literari de València. Des del 1839, Boix va exercir diversos càrrecs polítics i administratius, com ara auxiliar en la pagadoria militar del districte de València, on va ser posteriorment, oficial i arxiver i secretari (1838-1840); arxiver provisional de la secretaria del Govern polític de València; auxiliar del ram de Propis (1840); oficial de segona del Govern polític de València (1840); secretari del Govern polític de València (1843-1844), i oficial primer del Govern polític de la província de Granada (1844-1845). A partir també del 1839 va escriure obres de teatre, entre les quals destaquen Una noche de revolución, Jacobo el Templario (en col·laboració amb Luis Quesada; 1843), Fernando de Alarcón, Carlos III en España. El Juicio Final i Un tonto como muchos (1851). Entre les obres històriques, destaca la Historia de la ciudad y reino de Valencia (1845-1847). El 1854 va ser nomenat corresponsal a València del diari barceloní La Corona de Aragón, que dirigia Víctor Balaguer, i anteriorment ho havia estat dels madrilenys El Eco del Comercio i El Huracán (1840-1843) i dels valencians El Cisne (1838), La Tribuna (1840) i El Fiscal. Triat com a membre de la Junta Cantonal el 1873, Boix no va voler acceptar el càrrec i va fugir de València, la qual cosa va motivar que el processessin en un consell de guerra, que el va declarar innocent. Va escriure composicions poètiques en valencià i les va publicar sota el pseudònim Trobador del Túria.
  Autor de novel·les de tema històric en espanyol, com ara El encubierto de Valencia (1852), Omn-al-Kiram o la expulsión de los moriscos (1867) i La campana de la Unión (1866), la producció poètica agrupa composicions històriques, líriques, dramàtiques i cavalleresques que es van publicar en els llibres Obras poéticas de Don Vicente Boix, cronista de Valencia. Poesías históricas y caballerescas (1850) i Poesías líricas y dramáticas (1851). Va ser membre del consistori dels Jocs Florals de Barcelona l’any 1877 i també dels de València el 1879, i va ser un dels màxims encoratjadors del renaixement literari regional, de la Renaixença, que llavors començava.
  Una antologia dels seus escrits va ser publicada sota el títol Obras literarias selectas de D. Vicente Boix (1880). A més de comptar amb nombrosos articles periodístics i «miracles» de Sant Vicent Ferrer i amb les creacions literàries i històriques ja citades, cal destacar les obres Historia de la ciudad y reino de Valencia, reducida y compendiada (València, 1852); Sonetos al duque de la Victoria (València, 1841); Horas de silencio (València, 1843); Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia (València, 1849); Relación de las fiestas reales con que la ciudad de Valencia solemnizó el enlace de S. M. la reina Doña Isabel II con S. A. R. el infante de España don Francisco de Asís de Borbón, y el de S. A. R. la señora infanta doña María Luisa Fernanda con S. A. el duque de Montpensier (València, 1846); Memoria para escribir la biografía de don Rafael Esteve, primer grabador de Cámara de S. M. (València, 1848); Memoria histórica de la apertura de las capillas de San Vicente Ferrer y de los Reyes en el extinguido convento de Santo Domingo de Valencia (València, 1844); Corona poética a Nuestra Señora de la Seo en el hospital de pobres sacerdotes enfermos de Valencia (València, 1851); Fiestas reales. Descripción de la cabalgata y de la procesión del Corpus (València, 1858); Valencia histórica y topográfica. Relación de sus calles, plazas y puertas, origen de sus nombres, hechos célebres ocurridos en ellas y demás noticias importantes relativas a esta capital (València, 1862-1863); Biografía de don Pascual Pérez y Rodríguez (València, 1869); Apuntes históricos sobre los fueros del antiguo reino de Valencia (València, 1855); Sistema penitenciario del presidio correccional de Valencia (València, 1850); Fiestas que en el siglo IV de la canonización de san Vicente Ferrer se celebraron en Valencia (València, 1855); Memoria histórica de las fiestas celebradas en Valencia con motivo del segundo centenar de Nuestra Señora de los Inocentes mártires y desamparados en el mes de mayo de 1867 (València, 1867); Discurso que, en la reunión celebrada el día 31 de marzo, con el objeto de formar la Sociedad Arqueológica de Valencia pronunció don Vicente Boix (València, 1853); Programa de Geografía e Historia Universal (València, 1858); Xàtiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (Xàtiva, 1857); Memorias de Sagunto (València, 1865); Memoria histórica de la inundación de la Ribera de Valencia en los días 4 y 5 de noviembre de 1864 (València, 1865); Vida y escritos de la venerable sor María de Jesús, fundadora del convento de religiosas agustinas descalzas de la villa de Jávea (Dénia, 1865); Noticia de los artistas valencianos del siglo xix (València, 1877); Crónicas de las provincias de Valencia (Madrid, 1867), i Crónicas de las provincias de Alicante (Madrid, 1868).
  El 21 d’abril de 1840, Boix va ser nomenat corresponent de l’Institut Arqueològic Alemany de Roma i, el 1842, de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín. El 1841 ja era acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València, de la qual va ser acadèmic d’honor el 1843 i president des de l’11 de febrer de 1874. El 28 d’abril de 1845 va ser també designat membre de l’Institut Històric de França i soci de mèrit i nombre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València. El març del 1853 va ser nomenat acadèmic corresponent de l’Acadèmia d’Arqueologia de Tarragona i, el mateix any, soci de mèrit del Liceu valencià i mestre d’honor del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València. Vicente Boix va ser honrat amb diferents condecoracions, com ara Comanador de l’Orde d’Isabel la Catòlica, Cavaller de l’Orde de Carles III i Creu de 1a Classe de l’Orde Civil de Maria Victòria.
  Després de la defunció de Boix, el 7 de març de 1880, l’Ajuntament de València va acordar, entre altres distincions, retolar un carrer amb el seu nom, declarar-lo per unanimitat fill adoptiu i benemèrit de València i alçar-li un sepulcre en el seu honor al cementeri de València.


Rafael Gil Salinas

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín