ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 16/06/2016

Sánchez Gozalbo, Àngel
Castelló de la Plana (Plana Alta), 13 de febrer de 1894 - Castelló de la Plana (Plana Alta), 10 de març de 1987

Àrees de treball: Pintura gòtica / Escultura gòtica / Orfebreria

Àngel Sánchez Gozalbo, metge, erudit i humanista castellonenc, fou fundador de la Societat Castellonenca de Cultura (SCC), a part de la seva producció literària i investigadora, Don Ángel, com se’l coneixia, va estar sempre el punt de referència de successives generacions que al llarg de més de noranta anys de vida de la SCC han assegurat la perdurabilitat d’una obra cultural nascuda a la tardor del 1919. Era membre de la Junta Directiva de la Castellonenca, a la qual va pertànyer d’ençà que fou fundada.
  La biografia del personatge, activista cultural i divulgador, va estar incardinada a la Castellonenca de Cultura, a recer de la qual va bastir una immensa i admirable obra investigadora, tant en el camp de la història i de l’art, com en la creació literària, com ara Bolangera de dimonis (Castelló de la Plana, SCC, 1931) i El paisatge en la literatura valenciana (Castelló de la Plana, SCC, 1934). Va esdevenir un dels pilars més consistents i prestigiosos de la docta institució castellonenca, des de la qual va exercir una influència eficaç dins el procés per la unitat ortogràfica de la llengua catalana al País Valencià que va desembocar en les Normes del 32, de manera que el Butlletí de la SCC va ser un dels suports més importants en la normativització de la llengua al País Valencià.
  Era llicenciat en medicina per la Universitat de València (1917) i doctor per la de Madrid, amb una tesi sobre Contribución al estudio de la gripe de 1918 en la provincia de Castellón. Va exercir com a especialista en anàlisis clíniques, i va compatibilitzar aquesta tasca amb una activitat de cronista, publicista i historiador que el va ocupar tota la vida.
  Vocal destacat de la Junta Delegada de Incautación, Protección y Salvamento del Tesoro Artístico de Castelló de la Plana i la seva província durant el govern de la Segona República i membre del Patronat del Museu de Castelló, va ser president del Col·legi Oficial de Metges (1940-1943), regidor de l’Ajuntament de Castelló de la Plana (1939-1948), president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Castelló i de la Cambra de la Propietat Urbana.
  Ben relacionat amb la intel·lectualitat valenciana i també amb la catalana, malgrat que va ser professionalment metge, va assolir una imponent formació humanística, i particularment historiogràfica, que el va fer, tot i que mai no formava part dels quadres docents universitaris, una autoritat en el camp de la pintura i l’orfebreria medieval castellonenca.

La seva bibliografia s’inicia el 1913 en les revistes Ayer y Hoy, Revista de Castellón, Arte y Letras i El Crit de la Muntanya, i es continua en gran quantitat d’articles en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC), centrats bàsicament en l’art i la història medieval, amb un destacat capítol en la publicació de cartes pobles, en què conrea també la narrativa en català. Aquests treballs es caracteritzen pel rigor científic, l’ús de documentació de primera mà, un llenguatge planer i comprensible i sempre amb una marcada dimensió pedagògica.
  Les línies d’investigació que va conrear pel que fa al camp de la història de l’art i que van veure la llum en llibres, articles i opuscles es poden agrupar en dos grans blocs: la plàstica medieval (pintura, escultura, imatgeria, orfebreria i arts menors) de les terres castellonenques, i la ciutat de Castelló de la Plana, amb la basílica del Lledó i l’església arxiprestal.
  Així, a partir de l’ampli estol de material documental que va aplegar la Castellonenca en adquirir les anotacions i papers de Manuel Betí Bonfill (1864-1926), —gran escorcollador dels arxius dels Ports i el Maestrat abans del trasbals que va implicar la Guerra Civil—, Sánchez Gozalbo, que va revisar i corregir la publicació dels treballs pòstums de l’esmentat Betí —Las cruces gemelas de San Mateo y Linares de Mora (Castelló de la Plana, SCC, 1927); Arte medieval del Maestrazgo. El pintor cuatrocentista Valentín Montoliu (Castelló de la Plana, SCC, 1927) i Los Santalínea. Orfebres de Morella (Castelló de la Plana, SCC, 1928)— va enllestir un seguit de treballs, cabdals per al coneixement de la plàstica medieval a les terres del nord del País Valencià. Entre aquests treballs, cal destacar Pintors del Maestrat. Contribució a la història de la pintura valenciana quatrecentista (Castelló de la Plana, SCC, 1932); Bernat Serra, pintor de Tortosa i de Morella (Castelló de la Plana, SCC, 1935), guardonat per l’Institut d’Estudis Catalans; Pintores de Morella. Datos para la historia de la pintura valenciana de los siglos xiv y xv (Castelló de la Plana, SCC, 1943); La pintura medieval castellonense (Castelló de la Plana, SCC, 1988), així com nombrosos articles, com ara «El escudo de armas de Morella» (BSCC, Castelló de la Plana, 1926); «El arte medieval en Morella y San Mateo. Herreros y forjadores» (BSCC, Castelló de la Plana, 1926); «Arte en San Mateo. El altar de la Pasión» (BSCC, Castelló de la Plana, 1927); «Alfares en Morella» (BSCC, Castelló de la Plana, 1927); «Ingenieria medieval. Los puentes de Forcall y de Todolella» (BSCC, Castelló de la Plana, 1928); «Maestros vidrieros de Morella» (Cultura Valenciana, València, 1929); «El “pont trencat” de Morella» (BSCC, Castelló de la Plana, 1930); «El Cantero Antonio Arbo» (Almanaque de Las Provincias, València, 1931); «La capilla de San Fabián y San Sebastián de Morella» (Almanaque de Las Provincias, València, 1932); «Juan de Bonyella fue colaborador de Bartolome Bermejo?» (BSCC, Castelló de la Plana, 1934); «El pintor Mateo Montoliu en Castellón» (BSCC, Castelló de la Plana, 1947); «Imágenes de Madona Santa Maria. Notas para un inventario en las comarcas de Morella, el Maestrazgo, la Plana y Segorbe» (BSCC, Castelló de la Plana, 1949), i «El punzón de San Mateo y sus orfebres» (BSCC, Castelló de la Plana, 1990). Gràcies a aquests treballs, va posar en valor unes manifestacions que fins llavors s’havien marginat, i va deixar constància d’unes relacions artístiques manifestes entre les terres d’Aragó, Catalunya i València que comportaven el valor d’aquests indrets castellonencs com a lloc de convergència. En tots aquests treballs Sánchez Gozalbo demostra, amb una acurada prosa, la seva personalitat d’investigador escrupolós i entusiasta, subjecta a l’evidència empírica i a les dades per damunt de qualsevol altra consideració.
  Una altra part important de la seva producció historiogràfica se centra en l’estudi de temes relacionats amb l’esdevenir de la ciutat de Castelló de la Plana, de la qual fou cronista oficial, però amb una especial dedicació a l’església parroquial de Santa Maria i a la basílica del Lledó: «La custodia barroca de Santa Maria de Castellón y Vall de Crist» (BSCC, Castelló de la Plana, 1985); «Iglesia de Santa Maria de Castellón. El altar mayor» (BSCC, Castelló de la Plana, 1977 i 1978); «La iglesia de Nuestra Señora del Lledó y el arquitecto Juan Ibañez» (BSCC, Castelló de la Plana, 1945); «La iglesia de Nuestra Señora del Lledó y el escultor Pedro Ebri» (BSCC, Castelló de la Plana, 1949); «El retablo viejo de la ermita de Nuestra Señora del Lledó» (BSCC, Castelló de la Plana, 1949); «La ermita de Nuestra Señora del Lledó y los jurados» (BSCC, Castelló de la Plana, 1965), i Repertorio de inventaris del Santuario de Nuestra Señora del Lledó (Castelló de la Plana, Societat Castellonenca de Cultura, 1980).
  Cal afegir a tot això les més de quatre-centes recessions bibliogràfiques que va publicar al Butlletí, moltes signades amb pseudònims, mostra de la modèstia d’un gran humanista que va intentar comprendre la seva terra, per així estimar-la més.
  Àngel Sánchez Gozalbo fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i de l’Academia de la Historia de Madrid, i Cronista Oficial de la ciutat de Castelló de la Plana. Entre els diversos guardons amb què va ser reconegut, cal remarcar el de Valencià de l’Any, que li va concedir la Fundació Huguet el 1972, i l’alta distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 1986.

Bibliografia sobre Àngel Sánchez Gozalbo: Felipe Mateu y Llopis, «Ángel Sánchez Gozalbo: Sociedad Castellonense de Cultura» (BSCC, Castelló de la Plana, tom xlvi, vol. i, 1970, p. 9-15); Eugeni Díaz Manteca, «Notes a la bibliografia del Dr. Sánchez Gozalbo» (BSCC, Castelló de la Plana, tom lxiv, 1988, p. 23-30); Rafael Monferrer Guardiola, «La medicina en la obra literaria de Àngel Sánchez Gozalbo» (BSCC, Castelló de la Plana, tom lxiv, 1988, p. 31-85), i J. M. Frances Camus, «El cronista del Lledó», a Àngel Sánchez Gozalbo, Lledó en la historia (Castelló de la Plana, Diputació de Castelló, 1995, p. 7-16).  


Ferran Olucha

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín