ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 06/06/2016

Neuß, Wilhelm
Montabaur (Alemanya), 20 de juliol de 1880 - Bonn (Alemanya), 31 de desembre de 1965

Àrees de treball: Art preromànic / Art romànic / Pintura romànica / Miniatura i història del llibre

Wilhelm Neuß, a partir del 1899 va cursar estudis de teologia a les universitats alemanyes de Münster, Munic, Bonn i Friburg de Brisgòvia. El 1903 va esdevenir sacerdot i va començar a exercir a Colònia, primer com a capellà i posteriorment com a mestre de religió (1905-1917).
  Va ser arran dels estudis de teologia que va començar l’interès de W. Neuß per la història i la història de l’art. L’any 1911 defensava la tesi doctoral Das Buch Ezechiel in Theologie und Kunst bis zum Ende des 12. Jh., mit besonderer Berückschtigung der Gemälde in der Kirche Schwarzrheindorf (en català, «El llibre d’Ezequiel en la teologia i l’art des de finals del segle xii, amb atenció especial a la pintura de l’església de Schwarzrheindorf») publicada un any després (Neuß, 1912) i que li va valer el títol de doctor en teologia per la Universitat de Bonn. El treball és una primera anàlisi de les, fins aleshores, discutides pintures romàniques de la conca absidal de la Doppelkirche de Santa Maria i Sant Climent a Schwarzrheindorf, prop de Bonn.
  Paradoxalment, l’estudi d’aquella església renana i les seves pintures murals va portar W. Neuß a entrar en contacte i interessar-se per l’alta edat mitjana a Catalunya. En l’estudi iconogràfic i seguint la línia oberta per J. J. Tikkanen (1888), a qui cita pel seu llibre del 1895, Die Psalterillustration im Mittelalter (ibíd., p. 182), l’estudi de la imatge a la conca absidial passava per l’anàlisi dels paral·lels pintats en manuscrits i això el va conduir, entre d’altres, a la Bíblia de Rodes (ibíd., p. 203 i s.) i a la Bíblia de Ripoll (ibíd., 217 i s.), que va analitzar consecutivament. Cal recordar que la de Rodes, coneguda aleshores com «Noailles», ja era considerada obra d’un scriptorium català; pel que fa a la de Ripoll, aleshores «Farfa», en aquell mateix any J. Pijoan escrivia el text que l’identifica com a procedent de Ripoll. Probablement això explica que la memòria d’habilitació per a la plaça d’història de l’església a Bonn fos Die katalanischen Bibelillustrationen (en català, «La il·lustració catalana de la Bíblia») l’any 1913. Aquest treball va ser la seva porta d’accés a la Universitat, primer com a professor extraordinari (1917) i tres anys després com a professor titular, i la base a partir de la qual va elaborar una de les seves obres més determinants per a la historiografia de l’art medieval a Catalunya, La il·lustració catalana de la Bíblia a l’entorn de l’any mil i la antiga miniatura hispànica (Neuß, 1922). El mateix 1913, possiblement després de l’habilitació a Bonn, Neuß era present al Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya, celebrat entre el 26 i el 30 d’octubre de 1913. La crònica recull que l’alemany hi va presentar la comunicació «Sobre un grupo de manuscritos bíblicos catalanes», en què subratllava l’interès de les bíblies anomenades de «Noailles» i «Farfa» (Primer Congrés, 1915, p. 924); la memòria d’habilitació, per tant, ja recollia la identificació ripollesa de la Bíblia de Farfa que sortia publicada aquell mateix any per J. Pijoan a l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans.
  El 1927 va esdevenir catedràtic d’història medieval i història de l’art cristià, encàrrec que va ocupar fins a l’any 1949, en què va passar a ser professor emèrit. Membre de diferents acadèmies, va ser distingit amb la Bundesverdienstkreuz i la Creu al Mèrit de la República Federal d’Alemanya, i va ser nomenat Prelat Pontifici d’Honor per Pius XII (1953).
  Per bé que, com es pot veure en els catàlegs (vegeu Regesta Imperii o Deutsche Nationalbibliothek), la producció de W. Neuß és molt extensa i se centra, principalment, en el món paleocristià i l’art i l’Església a Renània, el que sens dubte va marcar profundament el seu recorregut intel·lectual és l’encontre amb les Bíblies romàniques catalanes. En aquest context, les seves aportacions van destacar, no solament perquè definien l’àmbit d’estudi de la il·lustració de manuscrits catalana, pràcticament inexistent fins al moment, sinó perquè ampliaven el panorama de l’alta edat mitjana europea. «Lògicament», cap de les seves obres ha estat traduïda al català.

Pel que fa a les obres que va publicar, destaca Das Buch Ezechiel in Theologie und Kunst bis zum Ende des XII. Jahrhunderts, mit besonderer Berücksichtigung der Gemälde in der Kirche zu Schwarzrheindorf; ein Beitrag zur Entwicklungsgeschichte der Typologie der christlichen Kunst, vornehmlich in den Benediktinerklöstern von Dr.… (Münster, Aschendorff, 1912); Die katalanische Bibelillustration um die Wende des ersten Jahrtausends und die altspanische Buchmalerei: eine neue Quelle zur Geschichte des Auslebens der altchristlichen Kunst in Spanien und zur frühmittelalterlichen Stilgeschichte (Bonn-Leipzig, Kurt Schroeder, 1922); «Eine katalanische Bilderhandschrift in Turin», a Spanische Forschungen (Münster, Aschendorff, 1930); Die Apokalypse des hl. Johannes in der altspanischen und altchristlichen Bibel-Illustration, 2 v. (Münster, Aschendorff, 1931); «Elementos mozárabes en la miniatura catalana» (Estudis Universitaris Catalans, Barcelona, 1936); «Die katalanische Bibel aus Sant Pere de Roda und Dürers Apokalypse», a Miscel·lània Puig i Cadafalch. Recull d’estudis d’arqueologia, d’història de l’art i d’història oferts a Josep Puig i Cadafalch (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1951), i «Die Majestas Domini in der katalanischen und in der rheinischen Kunst der frühen Mittelalters» (Miscelánea Filológica Dedicada a Mons. A. Griera, Barcelona, 1955).

Bibliografia sobre Wilhelm Neuß: Gabriel Adrianyi, «Neuß, Wilhelm» (Neue Deutsche Biographie, Berlín, núm. 19, 1999, p. 185-186), i «Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya», a Anuari. 1913-1916, vol. ii (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1915, p. 922-927).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Regesta Imperii
  — Deutsche Nationalbibliothek


Carles Mancho

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín