ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 06/06/2016

Brutails, Jean-Auguste
Viviers (Occitània), 20 de desembre de 1859 - Bordeus (Occitània), 1 de gener de 1926

Àrees de treball: Arquitectura romànica / Arquitectura gòtica / Escultura romànica / Art preromànic / Indumentària i arts tèxtils

Jean-Auguste Brutails es va llicenciar en dret i es va formar a l’Escola Nacional de Chartes (1880) com a arxiver i paleògraf. Aquestes dues ànimes complementàries de la seva formació expliquen els recorreguts professionals i intel·lectuals posteriors, així com la seva entrada en contacte amb la història de l’art.
  El 1884 fou nomenat arxiver del departament del Pirineu Oriental i, paral·lelament, jutge al Tribunal Superior d’Andorra, el qual s’acaba de crear. Aquesta data és essencial per a entendre el seu interès pel territori nord-català i Andorra, ja que van ser el contacte amb els arxius rossellonesos i la vinculació amb Andorra el que va conduir Brutails a descobrir el patrimoni monumental i cultural del Pirineu oriental. Tot i que l’any 1889 fou nomenat arxiver del Deparament de la Gironda, fet que va comportar l’allunyament d’aquell territori, la vinculació es va mantenir intacta. Després li van encarregar un curs de paleografia i conferències sobre arqueologia francesa a la Universitat de Bordeus, on va continuar exercint fins a la mort. A Bordeus, l’any 1912, hi va defensar la tesi doctoral Les vielles églises de la Gironde, com a deixeble de Robert (comte de) Lasteyrie du Saillant (1849-1921), que va ser publicada aquell mateix any i que confirmava, en un cert sentit, el decantament acadèmic cap al patrimoni monumental respecte al documental.
  Entre els diferents honors recollits arran de la seva activitat, destaquen el nomenament com a corresponent de l’Institut de França, l’any 1902, i de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916. Fins al 1919 no el van acollir com a membre lliure de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. El 1903 li van concedir la Legió d’Honor.
  La seva producció científica fins al 1900 havia estat recollida, en català, per J. Massó (Brutails, 1901, p. 6). El recull definitiu es va fer l’any 1926 en el volum d’homenatge pòstum de la Revue Historique de Bordeaux et du Département de la Gironde, de la qual havia estat fundador l’any 1908, i on va publicar assíduament, especialment a partir del 1915, en la qual va publicar anualment (vegeu, en general, Gaborit, 2009). Els seus interessos anaven des del dret, a través de la documentació, sobre el qual va publicar nombrosos inventaris sumaris departamentals, fins a la història de l’art. Fruit de la seva vinculació amb Andorra, cal subratllar La coutume d’Andorre (1904). També destaquen les seves publicacions sobre paleografia i arxivística. Ara bé, si Jean-Auguste Brutails apareix en aquest diccionari és per la importància de les publicacions sobre el patrimoni medieval, i especialment de la Catalunya del Nord, ja que els seus estudis abasten, a més, la França meridional i Navarra. Pel que fa al Rosselló, no va ser el primer a dedicar-s’hi, perquè el pioner, sens dubte, fou Pere Puiggarí (1768-1854), però sí que la qualitat de les aportacions i, en un cert sentit, la sistematització en publicar-les, en fan un referent.
  La seva primera incursió en l’art medieval de la Catalunya del Nord va començar el 1886, amb el castillet de Perpinyà i Sant Martí de Fenollar. També va escriure el primer estudi important sobre la seu d’Elna (1887) i, en el mateix número del Bulletin de la Société Agricole, va publicar l’informe sobre les excavacions a Sant Joan el Vell de Perpinyà. La contribució més important són les «Notes sur l’art religieux du Roussillon», publicades entre els anys 1891 i 1893 al Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques, recollides com a llibre l’any 1895 i traduïdes al català ja l’any 1901 per iniciativa del Centre Excursionista de Catalunya.
  Les Notes són importants perquè, en primer lloc, es publiquen en una revista d’abast estatal, i no pas local com els estudis precedents; en segon lloc, perquè esdevenen de referència per als historiadors de l’art a Catalunya. Només cal veure què s’havia publicat fins aleshores (Fontbona, 2004) i, en conseqüència, la importància d’un estudi complet de tot el territori nord-català. Es pot notar, per exemple, com la taxonomia emprada per a classificar l’arquitectura és la que més endavant reprendran J. Puig, A. de Falguera i J. Goday a L’arquitectura romànica a Catalunya, de la qual J.-A. Brutails farà la ressenya (1912 i 1914). Com diu J. Massó en el pròleg de l’edició catalana, feta d’acord amb ell, que la va revisar i en va augmentar la il·lustració, «Desde la primera lectura vaig ferme càrrech de l’utilitat que podria reportar als estudiosos dels països de llengua catalana la seva traducció» (Brutails, 1901, p. 5). Aquesta vinculació amb Catalunya el va portar a col·laborar amb l’Institut d’Estudis Catalans tal com recull la nota necrològica publicada al Butlletí (Puig i Valls, 1931, p. 209). Es tracta d’articles sobre un tema de gran actualitat aleshores: els orígens de l’art romànic (Brutails, 1907; 1923). Alguns d’aquests temes es van ampliar més endavant en una celebrada conferència, «La géografie monumentale» (1923), en la qual també es va tractar un altre tema fonamental de l’època, les escoles regionals, en certa manera herència del seu mestre, el comte de Lasteyrie.
  Finalment, cal recordar la sistematització que, més enllà d’estudis específics, va dur a terme amb tres obres importants i significatives, tant pels continguts com per l’enfocament. Es tracta de L’archéologie du Moyen Âge et ses mètodes (1900), un estudi crític en què exposa la seva visió teòrica sobre els problemes que planteja l’arqueologia monumental, el Précis d’archéologie du Moyen Âge (1908), és a dir, un manual, i el sorprenent Pour comprendre les monuments de France (1917), sorprenent per ser un llibre de caire divulgatiu i que va tenir un gran èxit amb nombroses reedicions (Benzacar; Cirot, 1926).

Pel que fa a la bibliografia sobre l’art català de J. A. Brutails, cal destacar diversos articles i publicacions, com ara «Étude archéologique sur le Castillet Notre-Dame de Perpignan» (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, 1886); «L’Église Saint-Martin de Fenouillar» (Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques, París, 1886); «Rapport sur les fouilles pratiquées dans l’église Saint-Jean le Vieux» (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, 1887); «Étude archéologique sur la cathédrale et le cloître d’Elne» (Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, Perpinyà, 1887); «Notes sur les églises d’Espira de l’Agly et de Taxo d’Avail (Pyrénées-Orientales)» (Gazette Archéologique. Recueil de Monuments pour Servir à la Connaissance et à l’Histoire de l’Art Antique, París, 1889); «Note sur quelques crucifix des Pyrénées-Orientales» (Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques, París, 1891); «Notes sur l’art religieux en Roussillon» (Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques, París, 1892); «Notes sur l’art religieux en Roussillon. Deuxième partie. L’ornamentation» (Bulletin Archéologique du Comité des Travaux Historiques, París, 1893); L’archéologie du Moyen Âge et ses méthodes. Études critiques (París, Picard, 1900); «L’art roussillonnais et quelques problèmes d’archéologie» (Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon, 1900); «Notes de voyage» (Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon, Perpinyà, 1900); J. Massó Torrens (trad. i ed.), Notes sobre l’art religiós en el Rosselló (Barcelona, Tipografia L’Avenç / Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya, 1901); «La statuaire en Roussillon vers 1200, à propos d’un livre récent» (Revue d’Histoire et d’Archéologie du Roussillon, Perpinyà, 1903); «Guide du Roussillon», a Congrès Archéologique de France, LXXIIIe sessión, tenue à Carcassonne et Perpignan en 1906 par la Société Française d’Archéologie (París-Caen, A. Picard / H. Delesques, 1907); Précis d’Archéologie du Moyen Âge (Tolosa-París, Edouard Privat / Alphonse Picard &: Fils, 1908); «Les influences de l’art oriental et les goths dans le Midi de la France», a Anuari 1907. [Any I] (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1908); «Notes d’archéologie espagnole. Deux ouvrages récents sur l’architecture médiévale» (Bulletin Hispanique, Bordeus, 1910); Les vieilles églises de la Gironde (Bordeus, Feret et Fils Libraires Éditeurs, 1912); «Les origines de l’architecture romane» (Journal des Savants, París, 1912); «L’architecture romane en Catalogne avant le xiie siècle» (Bulletin Hispanique, Bordeus, 1914); Pour comprendre les monuments de la France. Notions pratiques d’archéologie à l’usage des touristes (París, Librairie Hachette, 1917); «Où s’est constituée l’architecture romane», a Anuari. 1915-1920, vol. vi (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1923), i La géographie monumentale de la France aux époques romane et gothique (París, Librairie Ancienne / Honoré Champion, 1923).

Bibliografia sobre Jean-Auguste Brutails: «Bibliografphie des Travaux de Jean-Auguste Brutails» (Revue Historique de Bordeaux et du Département de la Gironde, Bordeus, núm. 28, 1926, p. 12-27); Antoine Briscadieu, Jean-Auguste Brutails (tesi de grau inèdita; Bordeus, Université de Bordeaux, 2005); Antoine Briscadieu, «Jean Auguste Brutails et la Catalogne» (Revue Archéologique de Bordeaux, Bordeus, núm. 99, 2008 i 2010); Louis Bergès, «Brutails (Jean-Auguste)», a Ch. Amalvi (dir.), Dictionnaire biographique des historiens français et francophones de Grégoire de Tours à Georges Duby (París, La Boutique de l’Histoire, 2004, p. 43-44); M. Benzacar; M. Cirot, «Discours prononcés au cimetière de la Chartreuse, le 4 janvier 1926 au cours des obsèques de M. Brutails» (Revue Historique de Bordeaux et du Département de la Gironde, Bordeus, núm. 18, 1926, p. 6-11); Jean-Baptiste Chabot, Discours de M. J.-B. Chabot, à l’occasion de la mort de M. Jean-Auguste Brutails, lu dans la séance du 8 janvier 1926. Institut de France. Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (Mâcon, Impr. de Protat Frères, 1926); Michelle Gaborit, «Brutails, Jean-Auguste», a Dictionnaire critique des historiens de l’art (París, Institut National d’Histoire de l’Art, 2009); Camille Jullian, «Auguste Brutails. In memoriam» (Revue Historique de Bordeaux et du Département de la Gironde, Bordeus, núm. 18, 1926, p. 57-62, 1926); Olivier Poisson, «Jean-Auguste Brutails, l’arqueologia francesa i l’aparició de l’arqueologia monumental catalana a finals del segle xix». Lliçó inaugural del curs 2006-2007 pronunciada el dia 13 de desembre de 2006 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2006); Josep Puig i Cadafalch; Ferran Valls i Taberner, «Joan August Brutails», a Anuari. 1921-1924 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1931, p. 209-211), i Francesc Fontbona, «Historiografia de l’art catalana», a A. Balcells (ed.), «Història de la historiografia catalana». Jornades Científiques de l’IEC. Secció Històrico-Arqueològica. Barcelona, 23-25 d’octubre de 2003 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 271-300).

També es pot trobar informació sobre Jean Auguste Brutails als arxius següents:
  — Universitat de Bordeus (Bordeus), «1886. Collections patrimoniales numérisées de Bordeaux Montaigne», que té digitalitzat el fons fotogràfic, amb 2.523 objectes, i part del fons documental, amb 84 documents.
  — Archives départamentales de la Gironde (Bordeus), «Fonds Jean Auguste Brutails», 90 J 1-63.
  — Biblioteca de l’Institut de França (París) «Manuscrits», ms. 5763 A-Do: Correspondance de Camille Jullian, 339 lettres de correspondants divers dont Jean-Auguste Brutails, fouilles de Glozel près Ferrières-sur-Sichon (Allier).
  — Biblioteca Interuniversitària de la Sorbona (París), «Manuscrits», ms. 1773: Lettres adressées à Jules de Chantepie, Émile Châtelain, Louis Barrau-Dihigo et Jean Bonnerot, administrateurs de la bibliothèque de la Sorbonne, fo. 11 : J.-A. Brutails, lettre du 9 octobre 1919.
  — Biblioteca Interuniversitària de la Sorbona (París), «Manuscrits», ms. 1959: Correspondance de Charles Bémont, fo. 88-90 : Jean-Auguste Brutails.


Carles Mancho

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín