ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Lozano López, Esther
Tarragona, 1974

Àrees de treball: Art romànic / Escultura romànica / Arquitectura romànica / Literatura artística

Esther Lozano López és doctora en història de l’art des del 2003, any en què va obtenir la màxima qualificació amb la tesi La portada de Santo Domingo de Soria. Estudio formal e iconográfico, dirigida per Javier Martínez de Aguirre i defensada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat professora associada a la Universitat de Girona del 2007 al 2010, ha impartit docència a la Universitat Autònoma de Barcelona del 2010 al 2011 i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona del 2011 al 2012, i és professora i tutora a la Universitat Nacional d’Educació a Distància des del 2009.

La seva investigació se centra en l’àmbit de la iconografia medieval i la seva relació amb el context social i cultural, l’espai arquitectònic i, sobretot, l’escultura romànica. És autora del llibre Un mundo en imágenes. La portada de Santo Domingo de Soria (Madrid, Fundación Universitaria Española, 2006) i coautora d’Els capitells historiats del claustre de la catedral de Tarragona (Tarragona, Arola, 2010). Estudia els monestirs de Poblet i Santes Creus en el marc de dos projectes d’investigació.
  L’any 2001 va rebre el Premio de Investigación para Tesis de Doctorado y Licenciatura per la memòria de llicenciatura La portada de Santo Domingo de Soria. Ciclo del Génesis, atorgat per la Diputació Provincial de Sòria; el 2003 va aconseguir el Premio de Investigación para Tesis de Doctorado y Licenciatura per la seva tesi doctoral, atorgat per la mateixa Diputació, i el 2005 va obtenir, amb Marta Serrano, el Premi-beca Francesc Carbó d’Estudis sobre Art, de l’Ajuntament de Tarragona, pel treball El claustre de la catedral de Tarragona. Una revisió al conjunt de l’obra.
  Ha participat en obres col·lectives amb capítols de llibres, entre els quals destaquen els més recents: La difusión de imágenes y discursos teológicos en los monasterios benedictinos. Silos como ejemplo (Besalú, Síntesi, 2009), Maestros innovadores para un escenario singular. La girola de Santo Domingo de la Calzada (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2010), Maestros castellanos del entorno del segundo taller silense: repertorios figurativos y soluciones estilísticas (Frankfurt, Vervuert Verlag, 2010), Rodrigo de Cascante. Pleitos y concordias de un obispo promotor. El arte al servicio del poder episcopal (comtat de Treviño, Ayuntamiento del Condado de Treviño, 2012) i San Pedro de Siresa y Alfonso el Batallador, amb Javier Martínez de Aguirre i Diana Lucía (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2012). Ha publicat en actes de congressos nacionals i internacionals i les seves anàlisis, algunes de les quals ha presentat en seminaris internacionals, col·loquis o ponències, han aparegut des del 2001 en revistes especialitzades. Alguns dels estudis més recents són: «Arquerías ciegas en fachadas del tardorrománico castellano. Una revisión historiográfica» (Anales de Historia del Arte, Madrid, 2008); «Tradición e innovación: el ciclo de la matanza de los inocentes en el románico hispano» (Anales de Historia del Arte, Madrid, 2010); «Historias en el Paraíso. El Antiguo Testamento en el claustro de la catedral de Tarragona» (Románico. Revista de Arte, Madrid, 2010); «Disponer historias para componer programas. Modelos y creación escultórica en ábsides del tardorrománico hispano» (en premsa); «Conexiones estilísticas entre portadas navarroaragonesas: el papel de los maestros de la Seo de Zaragoza» (en premsa); «L’analogie des temps et la tropologie de l’espace des images dans un coin du cloître de la cathedrale de Tarragone», amb Gerardo Boto (en premsa), i «Les lieux des images historiées aux galeries du cloître de la cathédrale de Tarragone. Une approche de la périodicité de l’espace et de la topographie du temps», amb Gerardo Boto (en premsa). També ha col·laborat a l’Enciclopedia del románico en Navarra (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2007), amb els estudis de San Nicolás i la Magdalena de Tudela; a l’Enciclopedia del románico en Zaragoza (Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real, 2010), amb els estudis de la Seo de Saragossa i San Miguel de Biota, i a The grove encyclopedia of medieval art and architecture (Nova York, Oxford University Press, 2012), amb el de Sòria.
  Ha format part de l’equip encarregat de la IV Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Tarragona, amb el Catàleg de municipal de monuments, edificis, ambients urbans i altres béns immobles de Tarragona (Tarragona, Ajuntament de Tarragona, 2008) i des del 2009 participa en projectes d’investigació, alguns finançats pel Pla Nacional de R+D+I. També és membre de l’equip TEMPLA (Taller d’Estudis Medievals. Programes, Litúrgia i Arquitectura), del Grup de Recerca d’Estudis Culturals adscrit al Seminari Permanent d’Estudis Polítics i Culturals de l’Institut d’Investigació Històrica de la Universitat de Girona i és avaluadora externa de dues revistes d’investigació amb comitè científic de caràcter internacional.
  Ha coorganitzat tres simposis a la Universitat Rovira i Virgili (2001, 2003, 2005), dos d’aquests de caràcter internacional, i ha participat en el comitè científic i organitzador de l’International Workshop The Artistic Legacy of Medieval Cathedrals in Present-day Europe (Girona, 2011) i de la conferència «Les catedrals catalanes en el context europeu (s. x-xiith century). Escenaris i escenografies» (Girona-Vic, 2012).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Taller d’Estudis Medievals. Programes, Litúrgia i Arquitectura (TEMPLA)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín