ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/12/2015

Viñas i Palomer, Alícia
Figueres (Alt Empordà), 18 d'octubre de 1946

Àrees de treball: Pintura del segle xix / Pintura del segle xx / Escultura del segle xix / Escultura del segle xx

Alícia Viñas i Palomer és pintora, gravadora, escultora, professora i museòloga. Va sentir, des de molt jove, la passió per les belles arts. Aquesta passió la va portar a Barcelona a estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics, la Llotja. A l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, va obtenir el títol de professora de dibuix (1968). Va fer, també, el curs de pintura mural a l’Escola Internacional de Pintura Mural de Sant Cugat del Vallès (1967). És llicenciada en belles arts, secció de pintura, per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (1981). Té finalitzats quatre cursos d’història de l’art, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.
  Com a pintora, ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a l’Estat espanyol i a l’estranger, i ha obtingut diversos premis, com ara el Premi Província de Barcelona (1964), el Certamen Juvenil d’Art (1964); el Premi Nacional de Bodegó, a Madrid (1964), i el Premi Sala Parés de Barcelona, accèssit del Premi Pintura Jove (1970).
  Aquest mateix any es va instal·lar novament a Figueres. De l’any 1970 fins al 1974, fou professora de dibuix de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, i del 1974 al 1980, a l’Institut Narcís Monturiol. Va obtenir la plaça per oposició l’any 1980 i es va incorporar a l’Institut Alexandre Deulofeu, també de Figueres, on va impartir classes fins a l’any 2007.
El 1974 fou nomenada directora del Museu de l’Empordà de Figueres, i hi va exercir fins a l’any 1997. Des d’aquell moment, va reduir les seves exposicions a les galeries d’art, fins a arribar a no exposar la seva obra en públic, atès que va considerar que era bo deslligar la condició de pintora del càrrec de directora de museu, per tal d’evitar conflictes. Si bé mai no va deixar de realitzar la seva obra pictòrica, sí que va deixar de mostrar-la en públic.
  La seva vinculació amb la història de l’art de l’Alt Empordà sempre ha estat lligada al Museu de l’Empordà. Del 1974 al 1997 va catalogar l’obra que hi havia al museu i es va fotografiar tot el fons per tal de fer-ne un arxiu gràfic. En la dècada de 1970 es va adonar que la pintura i l’escultura empordaneses no hi eren ben representades. L’escultura empordanesa hi era present amb una sola peça, per la qual cosa es va dedicar a la recerca dels artistes i la seva obra, de manera que va buscar en les famílies i amics de tots ells i en les galeries on havien exposat i, fins i tot, en els museus que podien tenir obra d’ells. Per aquest motiu va començar una política d’exposicions que, a part d’altres mostres de reconeguts artistes catalans, van servir per a donar a conèixer l’obra de tots ells i recollir unes peces que havien de servir per a crear una petita mostra d’art empordanès. L’any 1991 es va fer una ampliació important del museu i es va inaugurar una sala dedicada als artistes de l’Alt Empordà. El 1996 el museu va entrar en el Registre de Museus de Catalunya.

Va organitzar i comissariar diverses exposicions al Museu de l’Empordà de Figueres, les quals es detallen a continuació amb el catàleg corresponent, en els quals va escriure la presentació general i alhora és coautora de molts d’aquests textos: «Col·lectiva de col·leccions particulars» (1974-1975), «Homenatge a Bartomeu Massot» (1975), «Eugene Kurakin» (1975), «Pintura empordanesa» (1977), «Marià Baig Minobis» (1977), «Art contemporani llatinoamericà» (1977), «Pintors surrealistes de l’Empordà» (1977), «Art abstracte empordanès» (1978), «Manera» (1978), «Antològica d’Evarist Vallès» (1979), «Martí Vives» (1980), «Àngel Planells; Joaquim Bech de Careda» (1980), «Presències del Rosselló» (1981), «Emília Xargay» (Grup Indika, 1981), «Alfred Figueras» (1982), «Camps Ribera» (1982), «M. Assumpta Raventós» (1982), «Llegat Fábrega —1a part—» (1983), «Pintors catalans a l’exili» (1983), «Miquel Capalleras» (1983), «Evarist Vallès» (1983), «Jaume Turró» (1984), «Miquel Plana» (1984), «Marià Llavanera» (1984), «Llegat Fábrega —2a part—» (1984), «Pintors catalans a l’exili» (1984), «Josep Bonaterra» (1984), «Ferran Garrido Pallardó» (1985); «Ramon Reig Corominas» (1985), «Moisès Sidrach» (1985), «Els Vayreda» (1985), «Ángeles Santos Torroella» (1986), «Joan Paradís» (1986), «Lluís Vayreda Trullol» (1986), «Guillem Comalat» (1987), «Juan Núñez» (1987), Ramon Molons (1987), «Domènec Fita» (1988), «Antoni Clavé» (1988), «Viladecans» (1988), «Gustau Carbó» (1988), «Esther Boix» (1988), «Joan Sibecas» (1989), «Lluís Roura» (1989), «Daniel Lleixà» (1989), «Medina-Campeny» (1989), «Anton Casamor» (1989), «Frederic Marès (1989), «Joan Josep Tharrats» (1990), «Modest Cuixart» (1990), «Felip Vilà» (1990), «August Puig» (1990), «Josep Ministral» (1990), «Bartomeu Massot» (1991), «Ramon Pujolboira» (1991), «Nou artistes» (1992), «Vuit creadors empordanesos» (1992), «Niebla» (1992), «Marcel Martí» (1993), «Joan Barbarà» (1993), «Joan Miró» (1993); «S. M. Félez» (1993), «Manel Bea» (1994), «Norman Narotzky» (1994), «Padern» (1994), «Set artistes» (1994), «Malls de l’Albera» (1995), Patxè (1995), «L’Empordà, terra d’artistes» (1996), «Rafael Santos Torroella» (1996) i «Josep M. Ametlla» (1997).
  Ha estat també comissària de «L’Empordà, terra d’artistes» (Pia Almoina, Barcelona, 1994; Madrid, Palau Velázquez, 1995-1996, i és autora de la presentació general del catàleg. Fou comissària de l’exposició i del text del catàleg «Joan Massanet o l’espectre de les coses» (Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 2005; Museu d’Art de Girona, Girona, 2005-2006). Ha estat comissària i coautora del text del catàleg Anton Casamor. L’art que perviu (Museu de l’Empordà, Figueres, 2008; Museu d’Art de Girona, Girona, 2008, i Museu d’Art de la Garrotxa, Olot, 2009).
  Ha col·laborat en els textos de la miscel·lània de Frederic Marès i Deulovol, Figueres (1993); «Nocturn de Josep Ministral» (Revista del Museu d’Art de Girona, Girona, 2001); Monografia Santa Maria de Vilabertran. 900 anys (Figueres, Institut d’Estudis Empordanesos, 2002); «Ramon Reig, artista polifacètic» (Revista de Girona, Girona, 2003); Ramon Reig i la música (Vilabertran, Ajuntament de Vilabertran, 2008); el catàleg Fascinació per Grècia. L’art a Catalunya dels segles xix i xx (Girona, Museu d’Art de Girona, 2009), i el text del catàleg de Jaume Turró (Roses, Ajuntament de Roses, 2010). És autora del llibre Emocions, sentiments, sensacions. Pintors i escultors de l’Alt Empordà 1839-1959, editat per l’Institut d’Estudis Empordanesos l’any 2010.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín