ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/12/2015

Padrosa Gorgot, Inés
Girona, 8 d'octubre de 1954

Àrees de treball: Miniatura i història del llibre / Fotografia / Historiografia

Inés Padrosa Gorgot es titulà a l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona (1975), i posteriorment homologà el títol pel de diplomada en biblioteconomia i documentació a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona (1986). És llicenciada en història de l’art (1984) per la Universitat Autònoma de Barcelona.
  Ha estat vocal de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1992-1994), secretària i coordinadora de publicacions (1994-2007), i n’ha escrit la seva trajectòria a Història de l’Institut d’Estudis Empordanesos (2007) i de la Permanent del Patronat Eiximenis (1996-2007). És vocal de l’Associació Cultural del Castell de Peralada (des que es creà el 1987) i del Patronat de Sant Quirze de Colera (des que es fundà el 1994). És també membre del Consell Internacional de Museus (ICOM).

Des del 1986 és la bibliotecària de la Biblioteca del Palau de Peralada, des d’on s’ocupa de difondre el seu ric fons bibliogràfic mitjançant conferències, publicacions i el comissariat d’exposicions en les quals sempre es potencia la vessant artística. D’entre aquestes, cal destacar «La Cartografia de la Biblioteca de Peralada»; «Dalí a Peralada», amb dedicatòries manuscrites i obres il·lustrades pel pintor; «Velázquez a Peralada», en la qual es recordà l’estada del Museu del Prado al Castell; «Mil i un Quixots a Peralada», dedicada l’obra cervantina i als seus il·lustradors; «Llibres tancats», dedicada a la història de l’enquadernació; «Contes, contistes i il·lustradors»; «Napoleó i Catalunya»; «Viatges i viatgers. De Colom als comtes de Peralada», amb la difusió d’importants llibres de viatges dels Rocabertí; «Jardins de paper», dedicada als jardins del Castell de Peralada, al seu dissenyador, François Duvillers, i a la seva formació; «Els comtes de Peralada i Mallorca» (amb un catàleg del 2013), dedicada a la nissaga Rocabertí, als seus pintors i retratistes, i a la relació amb les Balears; «Damià Mateu. Empresari, promotor i col·leccionista (1864-1935)» (amb un catàleg del 2014), on es tractà el Modernisme i la publicitat emprada per l’empresa la Hispano Suiza, o «Ramon Muntaner (1265-1336)».
  Algunes de les seves publicacions relacionades amb la Biblioteca de Peralada i els seus fons es poden trobar a La Biblioteca del Palau de Peralada (Seminari sobre Fonts i Arxius per a la Història de l’Alt Empordà); Catàleg dels manuscrits catalans de la Biblioteca del Palau de Peralada (1998); Catàleg dels manuscrits llatins de la Biblioteca del Palau de Peralada (1999); La colección Cervantina de la Biblioteca del Castillo de Peralada (XXII Congrés de l’Associació Internacional de Bibliografia, Barcelona, 2005); El bisbe Margarit i la seva època (Girona, 2006); En busca del Toisón de Oro (València, 2007); Álvarez de Castro i el seu temps (Madrid, 2010), i El Discòbol de Don Quichotte (Perpinyà, 2011).
  Com a investigadora, ha dedicat tota la seva vida professional a difondre el patrimoni cultural empordanès. Així va ser com l’Alt Empordà fou la primera comarca catalana a disposar d’una obra de referència cabdal com la Bibliografia interdisciplinària de l’Alt Empordà (coneguda com «el Google empordanès»), editada pel Consell Comarcal amb la col·laboració de tots els ajuntaments de la comarca, en tres volums i CD-ROM (1996 i 2000), incorporada també a Internet (2008), i d’un Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009, 1a i 2a ed.), qualificat com «la Viquipèdia empordanesa») i editat per la Diputació de Girona, amb més de dues mil entrades, de les quals més de dues-centes corresponen a artistes altempordanesos.
  En l’apartat de la fotografia, fou la primera investigadora que donà a conèixer el recull fotogràfic més antic de la comarca (1889), «L’Àlbum Rubaudonadeu», publicat a la Revista de Girona el 1994. Ha publicat altres reculls fotogràfics, com ara Terrades (1999), Peralada (2000) o Història gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2001, 1a ed., i 2002, 2a ed.), i estudis sobre fotògrafs i editors a El catàleg de la postal de Peralada (2002) o Don Tomàs de Rocabertí. El primer fotògraf amateur de la comarca (2003).
  Donà a conèixer el fotògraf cadaquesenc de Dalí Joan Vehí. Fotògraf i col·leccionista, la història viva de Cadaqués (2003). Ha participat, també, en obres col·lectives com ara Memòria gràfica de les comarques gironines (2000); Imatges per a la nostra història (2003 i 2004); La fotografia a «L’Empordà Àlbum» (2003; edició facsímil de la del 1917), i «Imatges del castell de Sant Ferran: fotògrafs i editors», a El castell de Sant Ferran de Figueres (2010).
  Ha comissariat l’exposició «Dalí a l’Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos» (2004) i la dedicada al pintor i dibuixant figuerenc Marià Baig. Una singular pluralitat (2006). Participà en l’exposició «Imatge i Destí. Els cartells turístics de la Costa Brava» (Girona, 2003), amb «Els Cartells turístics a l’Alt Empordà». Ha donat a conèixer l’autoria de la Immaculada barroca de Castelló d’Empúries a Vicissituds del tresor catedralici i aproximació a l’autoria de la mare de Déu (2005), i dels retaules desapareguts de Peralada El patrimoni desaparegut. El retaule de les monges canongesses agustines de Peralada (1999), i ha documentat El retaule de les Ànimes del Purgatori de l’església parroquial de Peralada (2002).
  Ha escrit monografies relacionades amb la història de la música, com ara La Principal de Peralada (1990) i La nissaga dels Serra (2000); amb el patrimoni comarcal, com ara Peralada. Talaia entre l’Albera i el mar (2007); «De la Guerra Civil fins avui (1936-2013)», a 700 anys de l’hospital de Figueres (2013), i Peralada (2015). També ha participat en el llibre Eduard Rodeja i Galter (1996) i Joan Vehí i el seu escenari Cadaqués (2010). Als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, ha publicat «Bibliografia sobre Castelló d’Empúries» (1990), «Els impressors figuerencs i la seva obra» (1992) i «Salvador Dalí i Miquel Mateu» (2004).
  Ha col·laborat amb articles en revistes i anuaris d’àmbit comarcal i supracomarcal, com ara Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, El Butlletí de Peralada, El Salner (Castelló d’Empúries), Setmanari l’Empordà, Empordà Federal, Hora Nova, La Farella, Item, Frontissa, Diari de Girona i en el seu Dominical, Revista de Girona i Naixement (revista de la Federació de Pessebristes de Catalunya). Ha col·laborat al Diccionario de la Real Academia de la Historia (Madrid) i al Diccionari historiogràfic de Catalunya (Barcelona, 2003).
  Ha difós la gastronomia popular empordanesa mitjançant les obres La gastronomia empordanesa a Peralada (1994, 1996, 1998 i 2000). Ha estat guardonada amb el Premi sobre els Estudis de la Sardana (1991 i 2001), atorgats per l’Obra del Ballet Popular, i el Premi Indiketa (2002), atorgat pel Consell Comarcal per la tasca de difusió de la comarca.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Inés Padrosa Gorgot (blog)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín