ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/12/2015

Falguera i Sivilla, Antoni de
Barcelona, 28 de gener de 1876 - Barcelona, 12 d'abril de 1947

Àrees de treball: Arquitectura romànica / Arquitectura contemporània

Antoni de Falguera i Sivilla fou arquitecte, amb títol del 1900, i historiador de l’art. Fill del notari Fèlix Maria Falguera i germà del també arquitecte, Josep Maria, va desenvolupar el càrrec d’arquitecte municipal de Palau de Plegamans, Castellar del Vallès i Sentmenat (en aquestes dues poblacions va construir els cementiris municipals respectius i alguns panteons) i, des del 1908, de Barcelona, com a ajudant de l’arquitecte Pere Falqués i Urpí, a qui va succeir el 1916 com a cap de la Secció d’Urbanització i Obres de l’Ajuntament. Per a tots aquests municipis va realitzar importants edificis públics. A Barcelona, a més d’alguns de caràcter privat, va projectar la Casa de la Lactància, sobre un projecte previ de Pere Falqués (1908-1913); l’Escola Municipal de Música —que ara és el Conservatori Superior de Música de Barcelona (1916-1928)—; la reforma de la Casa Municipal de Misericòrdia, realitzada a partir del 1916 com a arquitecte responsable d’aquesta institució; la restauració de l’Ajuntament, en col·laboració amb els arquitectes Joaquim Vilaseca Rivera i Adolf Florensa (1916-1943), o el projecte d’Institut Oceanogràfic de Catalunya i del seu museu, en col·laboració amb Joaquim Vilaseca i l’enginyer Josep Maluquer, publicat a Barcelona per Tallers d’Arts Gràfiques Henrich i Cia. el 1919, i per al qual es va documentar sobre els edificis que s’havien aixecat a Europa amb aquesta funció. També va estar vinculat a la població de Tossa de Mar, on la seva família era una de les més significatives de la vila i on va projectar la Casa Sans.

La seva producció arquitectònica és un reflex dels corrents estilístics que es van desenvolupar a Catalunya al llarg de la seva trajectòria professional (medievalisme, Modernisme i Noucentisme, fonamentalment) i de la influència dels arquitectes més prestigiosos de l’època, com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i, especialment, Josep Puig i Cadafalch, amb qui el va unir una estreta amistat i l’interès per l’estudi de l’arquitectura medieval catalana. D’aquesta relació deriva el seu vessant com a historiador de l’art (aspecte que també es reflecteix en alguns projectes arquitectònics), ja que, sota la direcció de Puig i Cadafalch i en companyia de l’arquitecte Josep Goday, va recórrer Catalunya per tal d’estudiar els seus edificis romànics, treball que va culminar en la publicació, en quatre volums, de L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918). A banda d’aquesta magna obra, Antoni de Falguera va escriure la monografia Sant Pere de Roda (Barcelona, Tipografia L’Avenç, 1906), amb un pròleg de Puig i Cadafalch en què aquest mestre elogiava el treball de Falguera (ben documentat des dels punts de vista històric i bibliogràfic, i amb una detallada descripció constructiva, artística i gràfica), posava de manifest la necessitat de fer aquesta mena de publicacions i reivindicava l’aplicació del mètode científic, poc usual fins aleshores en altres monografies semblants. A aquesta va seguir l’article «Els constructors de les obres romàniques a Catalunya» (Empori, Barcelona, març 1907), en el qual Falguera desenvolupa un estudi força aprofundit, amb comentaris crítics i una relació documentada mitjançant notes bibliogràfiques i fotografies dels arquitectes, mestres d’obres, picapedrers i operaris en general que van treballar en territori català en l’època medieval, i conclou amb l’afirmació que l’arquitectura romànica no va ser un art aristocràtic, sinó obra de tots els estaments socials.

Bibliografia sobre Antoni de Falguera i Sivilla: «Los nuevos arquitectos de la Escuela de Barcelona y sus proyectos» (Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, 1901, p. 81-103); «Casa particular en Tossa de Mar. Arquitecto D. Antonio de Falguera» (Arquitectura y Construcción, Barcelona, núm. 219, octubre 1910, p. 297-307); «Concurso de proyectos de escuelas graduadas para Barcelona. Primer premio. Arquitectos: Falguera y Colomer» (Arquitectura y Construcción, Barcelona, núm. 262, maig 1914, p. 100-103); «Las construcciones escolares en Cataluña» (La Construcción, Madrid, núm. 19, gener 1919, p. 6-16); «El Muy Ilustre Señor D. Antonio de Falguera Sivilla», necrològica (La Vanguardia, Barcelona, 13 d’abril de 1947); Adolf Florensa, «Necrologías. Antonio de Falguera y Sivilla, Arqto.» (Cuadernos de Arquitectura, Colegio de Arquitectos de Cataluña, Barcelona, núm. 8, 1947, p. 45); Joan Bassegoda, Modernisme a Catalunya (Barcelona, Diputació Provincial de Barcelona, 1976, p. 132); Oriol Bohigas, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista (Barcelona, Lumen, 1983); Francesc Fontbona i Francesc Miralles, a Història de l’art català. Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917, vol. vii (Barcelona, Edicions 62, 1985); Raquel Lacuesta, «La Casa Municipal de Misericordia de Barcelona. Historia de su evolución arquitectónica» (Espacio, Tiempo y Forma, Facultat de Geografia i Història de la Universitat Nacional d’Ensenyament a Distància, Madrid, sèrie VII, núm. 5, 1992, p. 97-158); Raquel Lacuesta i Antoni González, Guía de arquitectura modernista en Cataluña (Barcelona, Gustavo Gili, 1997; 3a ed.); Raquel Lacuesta, «Arquitectura», a El Modernisme, vol. ii (Barcelona, Museu d’Art Modern / Parc de la Ciutadella / Lunwerg, 1992, p. 312-324); Josep Emili Hernández Cros, Gabriel Mora i Xavier Pouplana, Arquitectura de Barcelona (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1990); Catàleg de Patrimoni Arquitectònic (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2000); Aleix Catasús i Oliart, «L’arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1947)» (Locus Amoenus, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, núm. 5, 2000-2001, p. 277-290); Marta Saliné i Perich [et al.], Lluís Brú, fragments d’un creador. Els mosaics modernistes (Esplugues de Llobregat, Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2005, p. 88-91); Maria del Pilar Soler i Gordils, «Antoni de Falguera i Sivilla, arquitecte de transició» (Revista de Catalunya, Barcelona, núm. 208, 2005, p. 39-60); Raquel Lacuesta i David Galí, «Falguera i Sivilla, Antoni de», a Diccionario biográfico español (Madrid, Real Academia de la Historia, 2005-2006); Raquel Lacuesta i Xavier González Toran, Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge (Barcelona, Diputació de Barcelona, 2006); Xavier Barral, «L’arquitecte i l’art medieval de Catalunya», a Albert Cubeles Bonet, Marc Cuixart Goday (ed.), Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona, de la Mancomunitat a la República (Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2008, p. 51-57), i Raquel Lacuesta Contreras, «La tasca de coneixement i restauració del patrimoni monumental català feta pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments sota la empenta de l’Institut d’Estudis Catalans», a 1907. El paper de l’IEC en la història de l’art i en la restauració de monuments medievals a Catalunya i Europa. Commemoració del Centenari de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona, Servei de Patrimoni Arquitectònic Local / Diputació de Barcelona, 2009, p. 51-79).


Raquel Lacuesta Contreras

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín