ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/12/2015

Almela i Vives, Francesc
Vinaròs (Baix Maestrat), 9 de novembre de 1903 - València, 24 de setembre de 1967

Àrees de treball: Art gòtic / Ceràmica / Gravat / Historiografia / Indumentària i arts tèxtils / Bibliofília

Francesc Almela i Vives fou poeta, periodista i erudit. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i es graduà en ciències històriques. Milità, en un principi, en les files nacionalistes per a la unitat de la llengua catalana (presidí l’entitat Nostra Parla fins a la dictadura del 1923) i col·laborà en la fundació de la revista Taula de Lletres Valencianes i després la dirigí. En la dècada de 1930, a través de la revista literària setmanal Nostra Novel·la, difongué l’obra de més de cinquanta escriptors valencians (1930-1931). Publicà poesia (1928-1955), teatre (1931-1954) i novel·la (1930). El 1932 firmà les Normes de Castelló. El 1933 entrà a treballar a l’Ajuntament de València com a tècnic al Museu d’Etnografia i Folklore fins que fou nomenat director de l’Arxiu Municipal; el 1935 ho fou del Centre de Cultura Valenciana, i el 1937 entrà com a membre a l’Institut d’Estudis Valencians, creat per la Generalitat com a paral·lel a l’Institut d’Estudis Catalans.

A partir del 1939, després de patir les dues depuracions professionals reglamentàries, recuperà el càrrec de director de l’Arxiu Municipal des d’on es decantà per la investigació i difusió de diversos aspectes culturals, històrics (en especial sobre el segle xvi valencià) i artístics, principalment sobre la ciutat de València en llibres i articles descriptius, però es basava sovint en fonts arxivístiques. Entre els de tema artístic medieval, destaquen La catedral de València (1927), La Lonja de Valencia (1935), Monumentos góticos en Valencia (1950), Pere Balaguer y las Torres de Serranos (1959), Los temas del mar en el gravado valenciano (1954); sobre pintors i arquitectes posteriors, destaquen El arquitecto y escultor valenciano Manuel Tolsá (1757-1816) (1950), José Brel, pintor de toros (1957), Destrucción y dispersión del tesoro artístico valenciano (1958), Ramon Stolz y sus pinturas en la sala de los fueros (1959) i El pintor José Garnelo Alda (1962). Des del 1941 regentà una important llibreria de vell amb el nom de Llibreria Valenciana. Col·laborà en diversos diaris locals, de Barcelona i de Madrid. Dirigí (1945) la revista mensual Valencia Atracción. Derivà cap al blaverisme, mantingué una posició crítica vers algunes opinions catalanistes del cercle de joves de l’Editorial Torre com ara Miquel Adlert; i tingué força ressò, el 1963, l’altercat amb Joan Fuster amb motiu de la publicació de l’obra d’aquest, El País Valenciano, i s’acabà adherint al franquisme. Fou membre corresponent de la Real Academia Española, de la Real Academia de la Historia, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de The Hispanic Society of America de Nova York i, específicament, de la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de València (1957) i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid (1959). La seva biblioteca particular (fons bibliogràfics i documentals i correspondència) es troba a la Biblioteca Valenciana per donació de la família, feta el 2009.

Bibliografia sobre Francesc Almela i Vives: A. Simon i Tarrés (dir.), J. Ballester, Diccionari d’historiografia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 60-61); E. Soler i Godés, Bio-bibliografía de Francisco Almela y Vives (València, Homenaje de las Entidades Valencianas, 1960); J. Ballester, «La trajectòria literària i intel·lectual de Francesc Almela i Vives a la postguerra» (Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, València, núm. 4, 1993), i F. Fontbona i A. Balcells (ed.), «Historiografia de l’art catalana», a Història de la historiografia catalana (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 271-299).


Eulàlia Duran Grau

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín