ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/12/2015

Alavedra i Invers, Salvador
Terrassa (Vallès Occidental), 5 d'abril de 1919 - Terrassa (Vallès Occidental), 15 de juliol de 2015

Àrees de treball: Ceràmica / Escultura barroca / Escultura del segle xx

Salvador Alavedra, al llarg de la seva trajectòria vital i seguint la tradició familiar, va alternar la dedicació al món de la indústria amb el de la cultura, i especialment, de l’art. Dins aquest camp, se’l pot definir com a dibuixant, escultor, col·leccionista, arqueòleg i investigador de l’art. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, cal destacar de la seva producció artística la il·lustració de diverses publicacions. Fou membre actiu de la Junta Municipal de Museus de Terrassa i de l’entitat d’Amics de les Arts de Terrassa, de la qual fou president. També fou membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. En el camp de l’arqueologia, se’l considera el primer estudiós local que dirigeix unes excavacions arqueològiques a Terrassa (carrer de la Rectoria i Ca n’Anglada, 1959; necròpolis romana del carrer de la Font Vella, 1978-1980).

Com a investigador, les seves principals aportacions se situen en el camp de l’arqueologia, la ceràmica i l’escultura. Pel que fa a l’àmbit local, ha escrit monografies, presentacions i pròlegs d’alguns escultors destacats, com ara Carlos Armiño (1991), Cèsar Cabanes (2000), Ferran Ferreri (2005), així com d’algun pintor, com ara Pere Tort (2004). És autor també de l’índex de dades biogràfiques d’artistes locals del segle xv al xx, que recull com a annex en el seu epistolari autobiogràfic Cartes a Anna. 100 dibuixos (1972) i que resulta una eina molt útil per a qualsevol estudiós de l’art terrassenc.
  L’any 1976 va publicar 26 plafons de ceràmica catalana. Estudi crític comparatiu dels plafons de ceràmica de la vella Casa de Convalescència de Barcelona i els plafons del claustre de l’hospital de Sant Llàtzer de Terrassa. A partir d’un detallat mètode comparatiu entre els plafons de ceràmica catalana policroma amb les escenes de la vida de sant Pau del vestíbul de la Casa de Convalescència de Barcelona, atribuïdes documentalment a Llorenç Passoles, i els vint-i-sis plafons del cicle franciscà del claustre de l’antic convent de Sant Francesc de Terrassa, Alavedra atribueix el conjunt terrassenc al mateix mestre escudeller del segle xvii, un dels millors de Barcelona. Aquesta monografia, la primera dedicada a aquest conjunt, permet situar-lo com una obra excepcional dins el corpus de la ceràmica catalana del segle xvii, tant pel complet programa iconogràfic, com per la qualitat artística, alhora que s’inclou dins l’òrbita de producció de Passoles i el seu obrador que, a banda dels dos conjunts comparats, també inclou els plafons figuratius de la capella del Roser de Valls i el del desaparegut convent barceloní de la Mercè.
  El 1978 es va editar el llibre Les obres de restauració de l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa a final del segle xx, en el qual Alavedra fa el seguiment de les principals descobertes i reformes realitzades en aquesta església els anys 1895 i 1896, les més destacades de les quals són l’extracció del retaule major de Sant Pere, obra de Nicolau Traver i la consegüent troballa del retaule d’obra alt medieval situat a l’absis, així com la descoberta de les pintures murals gòtiques de la nau.
  Sens dubte, la recerca més ambiciosa de Salvador Alavedra es troba publicada en els dos volums editats l’any 1979 sobre les ares d’altar paleocristianes i romàniques de Catalunya, que recull una exhaustiva investigació epigràfica, arqueològica i artística. El primer volum, Les ares d’altar de Sant Pere de Terrassa-Ègara, està dedicat a les ares d’altar d’aquest conjunt monumental, tant a les que es conserven —la de l’altar major de l’església de Sant Pere i la de l’altar major de l’església de Santa Maria—, com a les que han desaparegut —la de l’altar major de l’església de Sant Miquel i la de l’altar capella de Sant Celoni. El segon volum, Inventari de les ares paleocristianes i romàniques que es coneixen a Catalunya, les Illes Balears i part de la Catalunya francesa, l’autor amplia el seu interès inicial per aquest mobiliari litúrgic fins a compilar cinquanta-tres ares cristianes procedents de l’àrea catalana. Les darreres aportacions d’aquest investigador són dues monografies dedicades als dos retaules majors de l’església del Sant Esperit de Terrassa.
  El 1995 va publicar El retaule barroc de Joan Monpeó, a Terrassa, que es va erigir al final del segle xvii i el primer quart del segle xviii, i va ser destruït el 1936. Alavedra se centra en la personalitat artística del mestre escultor barceloní Joan Monpeó i Jou, del qual queda ben documentada la seva estada a la vila des del 1699 fins a l’any de la seva mort, el 1726, període durant el qual va treballar en la construcció del retaule. També analitza la principal font documental referida al retaule, el contracte de l’obra entre Joan Monpeó i el Consell de la Universitat de la Vila de Terrassa el 1699. Així mateix, presenta una exhaustiva descripció iconogràfica, estilística i formal del retaule desaparegut, fruit d’un minuciós treball d’observació a partir únicament de les fonts gràfiques conservades.
  Cinc anys després es va editar El projecte Isaïes. Estudi de l’altar retaule de l’església parroquial del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa, dedicat a l’altar retaule major que va substituir l’anterior, destruït a l’inici de la Guerra Civil. L’autor ofereix un completíssim estudi del que es pot considerar el conjunt pictòric i escultural d’art sacre més important de Catalunya del període de postguerra, que comprèn el període del 1940 al 1960. «El projecte Isaïes» és el lema del projecte guanyador del concurs convocat el 1939 per a la construcció del nou retaule, del qual són autors l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, l’escultor Enric Monjo i el pintor Antoni Vila Arrufat.

Bibliografia sobre Salvador Alavedra i Invers: Salvador Alavedra, Cartes a Anna. 100 dibuixos (Terrassa, Joan Morral, 1972, p. 11-54); Paulina Pi de la Serra, L’ambient cultural a Terrassa. 1877-1977 (Terrassa, Caixa d’Estalvis de Terrassa, 1979, p. 273); Neus Peregrina, Art local. La col·lecció del Museu de Terrassa. 1936-1957 (Terrassa, Ajuntament de Terrassa, 2005, p. 11), i Neus Peregrina, Art local. La col·lecció del Museu de Terrassa. 1957-1979 (Terrassa, Museu de Terrassa, 2007, p. 11).


Neus Peregrina Pedrola

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín