ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Villanueva Astengo, Joaquim Llorenç
Xàtiva (Costera), 1757 - Dublín (Irlanda), 1837

Àrees de treball: Art antic / Art romànic / Art gòtic / Art renaixentista / Art barroc

Joaquim Llorenç Villanueva Astengo va néixer a Xàtiva, en el si d’una família benestant d’origen aragonès i d’ascendència genovesa per part materna. El pare tenia un negoci d’enquadernació de llibres a l’antiga plaça de les Cols (actualment, plaça del Mercat), on també residia la família.
  Va ser sacerdot, polític, polemista i autor prolífic d’obres sobre religió i teologia política. D’idees jansenistes, el seu perfil és el del religiós il·lustrat. Va formar part dels cercles valencians de la cort en temps de Carles IV fins que, arran de l’aixecament del 2 de maig de 1808, va haver de fugir de Madrid. Poc després es va convertir en diputat per València a les Corts de Cadis (1810-1812) i ho va tornar a ser durant el Trienni Liberal (1820-1822). Va ser aleshores quan va abraçar l’ideari liberal i, enviat a Roma el 1822 com a ministre ambaixador, va desencadenar un conflicte diplomàtic amb la Santa Seu. En conseqüència, i amb la restauració de l’absolutisme, es va veure obligat a exiliar-se a Anglaterra juntament amb els seus germans Jaume i Llorenç Tadeu (aquest darrer advocat, magistrat i polític), i al costat de nombrosos liberals que van constituir un nodrit grup d’exiliats espanyols en territori anglès. D’ençà del 1830 i fins a la seva mort, va viure a Dublín, on va continuar la seva activitat intel·lectual i va publicar diverses obres.

El seu germà, Jaume Villanueva, havia pres l’hàbit dominicà el 1783 i va ensenyar teologia a Oriola, filosofia a València i, posteriorment, a Madrid, on va obtenir la càtedra de filosofia del Seminari de Sant Tomàs. El 1805 va ingressar a la Real Academia de la Historia. Jaume sempre va estar a recer de Joaquim Llorenç, més gran, que el va protegir i li va obrir portes i al qual va acompanyar a Cadis (on redactaria el Diario de Sesiones) i, igualment convertit al liberalisme, també a l’exili londinenc, on va morir al cap de poc temps.
  Jaume Villanueva és conegut sobretot com a autor del Viage literario a las iglesias de España, resultat d’un projecte concebut per tots dos germans i que inicialment s’havia de titular De antiquis Hispaniae ecclesiae ritibus i circumscriure’s a la història eclesiàstica peninsular. Gràcies als contactes a la cort de Joaquin Lorenzo, l’empresa va comptar amb el suport d’una Reial ordre i aviat va ser ampliada i en va estendre la finalitat a la compilació d’una col·lecció diplomàtica d’ampli abast. El mateix Jaume en va detallar la finalitat i el mètode, així com els avatars del procés, a Noticia del Viage literario a las iglesias de España, emprendido de orden del Rey en el año 1802, escrita en el de 1814 (València, Imprenta de Estévan, 1820).
  La redacció del Viage es va veure condicionada per la peripècia vital dels germans Villanueva, determinada pel turbulent escenari polític del primer terç del segle xix. Entre els anys 1802 i 1806 Jaume, acompanyat sovint pel també dominicà Ignacio Herrero, va dur a terme el viatge que el portaria a visitar més de cent cinquanta arxius eclesiàstics i que es va veure estroncat el 1808 per l’esclat de la Guerra de la Independència, les conseqüències de la qual en van impedir l’acabament i en van dificultar la publicació. Només es van arribar a publicar, i de manera discontínua, vint-i-dos volums, corresponents a València (vol. i-v), Catalunya (vi-xx) i Mallorca (xxi-xxii). Els dotze darrers es van publicar pòstumament i part del material recollit (sobretot relatiu a Andalusia) va quedar inèdit. A principis del segle xx la Real Academia de la Historia va fer una edició facsímil dels vint-i-dos volums publicats i, un segle després, en va aparèixer una altra en suport digital (València, 2001). Poc abans se n’havien fet edicions parcials, com ara Menorca en el «Viage ligerario a las iglesias de España» (Menorca, Nura, 1995) i Viaje literario a la iglesia de Segorbe (Segorb, Mutua Segorbina de Seguros a Prima Fija, 2001).
  El Viage literario adopta un format epistolar, de manera que cada volum s’estructura en diverses cartes encapçalades amb la fórmula «Mi querido hermano…», amb què Jaume s’adreça al seu germà, Joaquim Llorenç. Aquest va tenir un important paper no només en la concepció inicial del projecte i en la seva materialització sinó en la seva forma final, si més no pel que fa als cinc primers volums, en tant que diverses observacions al final de les cartes i l’índex alfabètic «de las cosas más notables» que clou cada volum són obra seva i, de fet, va ser qui els va signar. Tota l’obra segueix la mateixa estructura, incloent un nodrit apèndix documental a cada volum.
  L’obra s’inscriu, en termes generals, en la tradició del viatge il·lustrat que havia proliferat per l’Europa del segle xviii i, en termes particulars, en la seva variant hispana que, sota l’auspici dels monarques borbònics de la segona meitat del segle, obeïa a una política reformista un dels objectius de la qual era potenciar el coneixement. Més concretament, com a viatge literari pretenia donar a conèixer la riquesa documental dels arxius. En aquest sentit comptava amb el notable precedent de la Historia sagrada de España del pare Flórez, la continuació de la qual, un cop mort aquest, va entrar en competència amb el projecte dels Villanueva (Ramírez Aledón, 2008).
  Si bé les obres d’art no eren ni la finalitat ni l’objecte principal del Viage literario, alguns dels seus comentaris i descripcions han esdevingut valuosíssims per a la historiografia artística, per tal com J. Villanueva va visitar els establiments religiosos abans que la guerra o els processos desamortitzadors en dispersessin o destruïssin el patrimoni. Va poder veure —i descriure— l’excepcional frontal d’or romànic de la catedral de Girona molt poc abans de ser fos en el decurs de la Guerra del Francès; va consultar, encara in situ, la biblioteca del monestir de Ripoll que cremaria el 1835. D’altra banda, va publicar per primer cop documents de gran rellevància historicoartística, com ara l’acta de la reunió d’arquitectes aplegats a Girona el 1417 per tal de decidir si la catedral havia de prosseguir amb una o tres naus. Li criden l’atenció determinades obres i en ocasions fa observacions fonamentades i ben encertades tenint en compte l’estat dels coneixements del moment. La seva mirada és àmplia, atenta, curiosa i sovint crítica i fa ús de la seva erudició. Per tot plegat, depassant el marc de la història eclesiàstica, el Viage literario ha proporcionat, amb els seus aproximadament nou-cents documents, rica informació sobre la història civil (dels jueus i de les universitats, entre d’altres), cultural i artística dels territoris que va visitar.
  Malgrat el clar protagonisme del Viage, aquest no va constituir l’única activitat literària de Jaume Villanueva. Encara que el seu nom no va constar en l’edició, se sap que fou l’autor de la traducció a l’espanyol de l’Itinéraire descriptif de l’Espagne, d’Alexandre de Laborde (Itinerario descriptivo de las provincias de España, València, 1816; Seguí, 2000). També va deixar escrites unes Memorias cronológicas de los condes de Urgel, que restarien inèdites a la Biblioteca Nacional de París —per bé que conegudes per historiadors (Miret i Sans, 1910)— fins a la seva publicació a Balaguer el 1976 (edició a càrrec de C. Cortés i E. Corredera). Alguns arxius encara en conserven l’obra inèdita (Ramírez Aledón, sd).

Bibliografia sobre Joaquim Llorenç Villanueva Astengo: Joaquim Miret i Sans, «Les «Memorias cronológicas de los condes de Urgel» per don Jaume Villanueva» (Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona, vol. v, núm. 39, 1910, p. 415-427); Zacarías García Villada, «Material inédito del «Viage literario a las iglesias de España», por Jaime Villanueva» (Razón y Fe, Madrid, núm. 47, 1917, p. 48-55); F. Mateu y Llopis, El viaje literario del P. Villanueva y las Iglesias de Cataluña, discurso leído en el Aula Magna en la fiesta nacional del libro español el día 26 de abril de 1946 (Barcelona, Universitat de Barcelona / Imp. Elzeviriana y Lib. Camí, 1947); Ana María Sánchez Díaz, «El viaje literario a las iglesias de España. Una empresa ilustrada de los hermanos Villanueva en la primera mitad del siglo xix» (Anales de la Universidad de Alicante. Historia Contemporánea, Alacant, núm. 5, 1986, p. 47-66); Ana María Sánchez Díaz, «Una empresa ilustrada en la España de Carlos IV: «El viaje literario a las iglesias de España» (Carthaginensia, Múrcia, ii-1, 1986, p. 101-111); Ana María Sánchez Díaz, «El origen de “El viaje literario a las iglesias de España”. Informe de Jaime Villanueva» (Carthaginensia, Múrcia, iii-4, 1987, p. 241-261); Jaume Riera i Sans, «La història dels jueus en el «Viage literario», del P. Jaume Villanueva» (Calls, Tàrrega, núm. 3, 1989, p. 9-28); Ignasi M. Puig i Ferreté i M. Assumpta Giner Molina, Índex codicològic del Viage literario de Jaume Villanueva (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, núm. 49, 1998); Romà Seguí [i francès], «D’un episodi clandestí de Jaume Villanueva i del primer projecte editorial de Mariano de Cabrerizo» (Métodos de información, Associació Valenciana d’Especialistes en Informació, València, vol. vii, núm. 37, 2000, p. 27-36); Emilio Soler Pascual, «El viaje literario de los hermanos Villanueva», pròleg a l’edició facsímil (València, Biblioteca Valenciana / Faxímil, 2001); Jaume Riera i Sans, «Jaume Villanueva i el comtat d’Urgell», a F. Sabaté i J. Farré, Els grans espais baronials a l’edat mitjana. Desenvolupament socioeconòmic (Lleida, Pagès, 2002, p. 61-81); Emilio Soler Pascual, El viaje literario y político de los hermanos Villanueva (València, Biblioteca Valenciana, 2002); Germán Ramírez Aledón, «Jaime y Joaquín Lorenzo Villanueva. Viage literario a las iglesias de España», a Lux Mundi. La llum de les imatges (València, Generalitat Valenciana, 2007, p. 216-219); Emilio Soler Pascual, «La trayectoria vital de Joaquín Lorenzo y Jaime Villanueva», a G. Ramírez Aledón (coord.), Valencianos en Cádiz. Joaquín Lorenzo Villanueva y el grupo valenciano en las Cortes de Cádiz (Cadis, Fundación Municipal de Cultura, 2008, p. 73-103); Germán Ramírez Aledón, «El Viaje Literario de los hermanos Villanueva: trayectoria de un proyecto editorial», a E. Soler Pascual i N. Bas Martín (coord.), Placer e instrucción. Viajeros valencianos por el siglo xviii (València, Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia / Universidad de Alicante, 2008, p. 163-199), i Germán Ramírez Aledón, «Bibliografía sobre Jaime y Joaquín Villanueva y el Viaje literario a las iglesias de España», exhaustiva relació inèdita.

Es pot completar aquesta informació a:
  — Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico


Anna Orriols Alsina

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín