ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Tió i Casas, Pere
Celrà (Gironès), 8 d'octubre de 1951

Àrees de treball: Art del segle xix / Art del segle xx

Pere Tió i Casas és llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1979), resident a Mataró des del 1962 i empleat de la institució d’estalvis local (1966). Des de la secretaria de l’entitat, ha intervingut activament durant dècades en l’organització i la continuïtat del Premi Iluro de monografia històrica, que es convoca anualment des del 1959, sobre el qual ha escrit el llibre Premi Iluro. 50 anys d’història (2009), conjuntament amb el doctor Joan Giménez Blasco.

Interessat a destacar les persones que donen identitat a la cultura local, ha escrit perfils biogràfics de pintors, músics, historiadors i altres personatges rellevants a la revista Cingles, de la qual ha estat redactor des del 1974, director del 1985 al 1993 i del 1998 al 2000, i sotsdirector del 1993 al 1997. En l’època de la seva direcció, ha donat a la revista un caràcter marcadament cultural i d’interès per la història, temes que ha abordat sovint amb articles de la seva firma.
  Ha estudiat la vinculació de la Renaixença amb els orígens de l’excursionisme científic a Mataró, i la seva influència en la historiografia de la ciutat, i n’ha publicat els resultats de les recerques a Cingles, als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria (Centre d’Estudis Locals de Mataró), i al llibre Premi Iluro. 50 anys d’història. Té publicada la biografia d’Enric Torra i Pòrtulas. Un músic per a una ciutat (1997), un llibre sobre el pianista, director d’orquestres i corals i compositor Enric Torra i Pòrtulas (1910-2003). Entre les aproximacions biogràfiques publicades a Cingles té la de l’arqueòleg, dibuixant i historiador de l’art Marià Ribas i Bertran (1902-1996) i la del polifacètic artista Jordi Arenas i Clavell (1920-1998), on ha determinat els períodes artístics de la seva carrera.
  Ha investigat el pas de Joaquim Torres Garcia per Mataró i la figura del mestre que li descobrí el món de la pintura, Josep Vinardell i Rovira (1851-1918), el primer professor de dibuix i pintura de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Mataró (1886) i el primer director del Museu de Mataró (1894), mestre també de Rafael Estrany, a més de ser fins al 1918, any de la seva mort, el perenne professor de successives generacions d’artistes mataronins.
  Ha investigat sobre el professor de Josep Vinardell a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona, la Llotja, Ramon Martí i Alsina, d’ascendència mataronina. Ha exhumat les vinculacions familiars mataronines del pare de la pintura catalana moderna, i n’ha rastrejat els seus inicis professionals a Mataró i la seva comarca. Ha establert la relació familiar de Ramon Martí i Alsina amb Enric Ferau i Alsina, cosins germans, fills de mares mataronines. Així mateix, ha investigat l’entorn familiar de Ramon Martí i Alsina a fi de concretar-ne amb certesa noms, dates i procedències. Els resultats d’aquests treballs han estat publicats als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (2012 i 2014).
  Les relacions entre Ramon Martí i Alsina i Enric Ferau i Alsina, d’amistat, d’estudi, i l’etapa professional, les ha presentades al Butlletí de l’any 2013 de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (2014), on publica el resultat de la seva minuciosa investigació sobre els anys de formació d’aquests dos pintors, presenta testimonis gràfics i documentals inèdits sobre la convivència d’ells dos i d’un primerenc viatge a París (1853) de Ramon Martí i Alsina, i posa de relleu el paper d’un pintor francès amb qui es van relacionar, Tony de Bergue, que es va establir uns anys a Barcelona (1848), i explica l’ascendència que va tenir aquest sobre els joves artistes locals.
  Ha aportat dades rellevants d’aquest artista francès, Stanislas-François, anomenat Tony de Bergue (1820-1896) —de qui fins ara es tenia un coneixement molt precari de la seva biografia—, que contribueixen a concretar la seva vida i la seva obra, molt vinculada amb Barcelona, on es va casar, i hi tenia els seus familiars, que van ser els principals artífexs de la incorporació del vapor en la Revolució Industrial, una prova més que la modernització econòmica de Catalunya va venir acompanyada de l’artística.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín