ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Selles Rigat, Narcís
Olot (Garrotxa), 26 de setembre de 1955

Àrees de treball: Art contemporani / Historiografia / Sociologia de l’art

Narcís Selles Rigat és llicenciat en filologia i doctor en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exercit de professor d’ensenyament secundari en centres de Girona i Barcelona, compagina el treball d’investigació amb el comissariat d’exposicions de recerca històrica. És membre del Centre d’Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica, adscrit a la UAB.

La seva tasca investigadora va començar amb l’obra Marià Vayreda i els corrents estètics a Olot (1986), publicada parcialment en articles diversos, com ara «Sang Nova» (Vitrina, Olot, 1985-1986) o «Entre un món residual i un món emergent», a Joan Sala (comissari), Exposició antològica Marian Vayreda i Vila (1853-1903) (Olot, Museu Comarcal de la Garrotxa, 2003).
  Ha tractat les relacions entre l’art i el republicanisme a «La revista Víctors. Art, cultura i política en la Girona republicana» (Locus Amoenus, Bellaterra, 1997); «Les cultures artístiques del republicanisme», a Enric Pujol (dir.), El somni republicà (Barcelona, Viena, 2009); «Josep Claret, artista i intel·lectual de la modernitat republicana», a Gemma Domènech i Rosa M. Gil (comissàries), Josep Claret (1908-1988). Arquitecte entre la República i la Dictadura (Girona, Ajuntament de Girona, 2009), i l’experiència de l’exili, «Virgilio», a Virgili Batlle Vallmajó. La radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa (Perpinyà-Catarroja, Mare Nostrum / Afers, 2011). El seu darrer treball, encara inèdit, és Camp artístic, processos culturals i dinàmica sociopolítica a Olot durant la II República (2014), Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes.
  Una part important de la seva recerca l’ha centrat en l’època franquista i la restauració monàrquica, i ha parat una atenció especial als moviments artístics d’oposició. D’aquesta producció destaquen els treballs Art, política i societat en la derogació del franquisme. L’ADAG (Gaüses, Llibres del Segle, 1999); amb Jordi Font Agulló, Grup Tint-2 (1974-1976). Entre la pràctica paraartística, l’anàlisi crítica, el desvelament sociocultural i la lluita ideològica (Banyoles, Ajuntament de Banyoles, 2004); amb Albert Batlle, Art a Olot durant el franquisme i la transició a la monarquia parlamentària (Olot, Institut de Cultura de la Ciutat d’Olot, 2006), i Grup Praxis-75 (1975-1990). Una guerrilla comunicativa (Girona, Ajuntament de Girona, 2011). També destaquen els articles «Arte y política en la transición. El caso de la ADAG» (Brumaria, Madrid, 2003) i «De transiciones, desplazamientos y reformulaciones. Arte, derogación del franquismo y mutación capitalista» (Brumaria, Madrid, 2012).
  Una altra de les seves línies d’interès ha estat l’estudi de les escriptures sobre el fet artístic contemporani, iniciat amb l’article «Alexandre Cirici, del retorn de l’exili a la lenta sortida de la postguerra» (L’Avenç, Barcelona, juny 2003), Premi Espais a la Crítica d’Art, i que va culminar amb el llibre Alexandre Cirici Pellicer. Una biografia intel·lectual (Catarroja-Barcelona, Afers, 2007), Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Amb Jordi Font, ha coordinat dues monografies dedicades a la historiografia de l’art contemporani, amb aportacions inèdites d’estudiosos com ara Jonathan Harris, W. J. T. Mitchell o Ana Longoni, entre d’altres (Papers d’Art, Girona, 2006 i 2007). Ha tingut cura de l’edició i de l’estudi introductori del recull d’articles d’Alexandre Cirici, Viure l’art, transformar la vida (Catarroja-Barcelona-Palma, Afers, 2010) i del llibre d’Alexandre Cirici, Art i societat [1964] (Santa Coloma de Queralt, Obrador Edèndum / Universitat Rovira i Virgili, 2009). És autor de la ponència «Una aproximació a la historiografia de l’art contemporani a la regió de Girona» (Girona, Càtedra d’Art i Cultura Contemporània de la Universitat de Girona, 2007) i de l’article «Escrituras en transición» (Desacuerdos, Barcelona, Madrid i Granada, 2014).
  Ha participat en obres col·lectives com ara L’art a finals del segle xx (Girona, Ajuntament i Universitat de Girona, 2002), Diccionari d’historiografia catalana (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003) o 60’s versus 80’s. Literatura, música i arts visuals a Girona i a Catalunya (1960-1980) (Girona, Museu d’Art de Girona, 2004).
  La seva recerca es fonamenta en l’estudi de les relacions entre autors, discursos i pràctiques artístiques amb dinàmiques culturals, socials i polítiques en contextos territorials i històrics determinats.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín