ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Noguera i Massa, Antoni
Olot (Garrotxa), 1921

Àrees de treball: Art romànic / Imatgeria / Iconografia

Antoni Noguera i Massa és escriptor, investigador independent i metge. Va començar la seva trajectòria d’autor amb estudis geogràfics que van rebre distincions, com ara Collsacabra (Premi Maspons i Camarasa de Monografies Comarcals 1964), Els noms de lloc de la Vall de Bas (Premi Eduard Brossa de la Societat Catalana de Geografia 1968; inèdit) i La Vall de Bas (Premi Blasi i Vallespinosa de la Societat Catalana de Geografia 1971; inèdit), alguns dels quals van arribar a ser publicats: Collsacabra (Barcelona, Selecta, 1964; reed. 1979) i La Comarca d’Olot, 2 v. (Barcelona, Barcino, 1972 i 1973). A inicis de la dècada de 1970 va començar a fer públiques les seves aproximacions a l’art romànic, sempre a partir de la perspectiva comarcal garrotxina: El romànic comarcal (Olot, Aubert, 1972). Després d’aquest primer estudi va escriure durant tres dècades successives monografies dedicades a la imatgeria religiosa i la iconografia romànica de les terres gironines: Les maresdedéu romàniques de les terres gironines (Barcelona, Artestudi, 1977); El Pantocràtor romànic de les terres gironines (Barcelona, Nou Art Thor, 1986); La Majestat del Llierca (o de Banyoles) (Banyoles, Centre d’Estudis de Banyoles, 1995); Majestats de la Garrotxa (Olot, Fundació Pere Simó, 1998); El crist romànic a les terres de Girona (Girona, Fundació Caixa de Girona, 2005). Aquest mateix any alguns dels seus treballs inèdits o difosos van aparèixer recollits a Obra dispersa del romànic gironí (Olot, Amics de Besalú i el seu Comtat, 2005). Temps enrere va publicar un estudi en el qual va contextualitzar les causes i usos devocionals dels productes artístics i litúrgics presents als absis de les esglésies romàniques pirenaiques: El pelegrinatge medieval al nord-est català (Olot, Fundació Peres Simó, 1994), amb èmfasi en els itineraris jacobeus.

La seva activitat de recerca, centrada des d’un principi en la contrada de la Garrotxa, es va canalitzar i expressar en les assemblees d’estudi del comtat de Besalú i en les actes d’aquestes trobades, al llarg de tres dècades i mitja, com ara «La majestat en alt relleu de Sant Esteve d’en Bas» (I Assemblea, Besalú, 1968); «Les Verges Majestat romàniques besalunenques» (II Assemblea, Besalú, 1973); «Majestats romàniques» (III Assemblea, Besalú, 1976); «Els relleus romànics de Sant Vicenç de Sallent» (IV Assemblea, Besalú, 1980); «Els topònims “estela” i els camins de pelegrinatge» (VI Assembla, Besalú, 1988); «L’orant en la iconografia romànica» (VII Assemblea, Besalú, 1991); «El mil·lenari de Sant Feliu del Bac. Descobertes arqueològiques» (VIII Assemblea, Besalú, 1996), i «La interrelació entre el beat de Girona amb l’art romànic gironí» (IX Assemblea, Besalú, 2002). Tanmateix, va publicar els articles «Tres notícies d’art romànic» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 1979); «La mare de Déu de “El Salvador” o de Puig-alder» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 1982); «El Crist tipus Llemotges a les comarques gironines» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 1984); «La Marededéu de Pòpul, Vallfogona» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 1986), i «Les relíquies medievals a la Catalunya Vella» (Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Olot, 1989).
  Sempre des del compromís emocional i de salvaguarda, va publicar articles en altres revistes locals (Pyrene, Chthonia, Olot Misión, Banyoles i Alimara, entre d’altres), col·laboracions amb entitats comarcals i nombroses circulars d’Amics de Besalú i el seu Comtat, associació de la qual fou president fins a l’any 2008.


Gerardo Boto

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín