ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Lladonosa Pujol, Josep
Alguaire (Segrià), 1907 - Lleida, 2 de febrer de 1990

Àrees de treball: Art gòtic

Josep Lladonosa Pujol naixé en el si d’una família pagesa. En morir el seu pare, de molt petit fou internat en institucions de beneficència, on aprengué l’ofici de fuster i després d’ebenista, tenint de company a Leandre Cristòfol, aprenentatge que compaginà amb estudis de magisteri a la Normal de Lleida, que finalitzà l’any 1931. Després de diverses destinacions i vicissituds i amb la Guerra Civil entremig, a partir del 1940 s’incorporà com a professor a l’Escola Annexa de Magisteri, i no deixà d’exercir com a docent fins a la seva jubilació. En la seva docència incorporà ben aviat les noves didàctiques que propugnaven una escola catalana i en català.
  Persona de profundes conviccions religioses, a més de catalanista, i interessat per la història, aviat endegà un ric camí de recerca i alhora d’aprenentatge autodidacte, amb l’assessorament emperò i el mestratge del doctor Ferran Soldevila. A més, conreà l’amistat d’altres historiadors que també l’assessoraren i l’influïren en la seva formació com ara Vicens Vives, Miquel Batllori, Jordi Rubió i Santiago Sobrequés. Desenvolupà la seva gran activitat investigadora en els principals arxius de la ciutat, sobretot els de la Paeria i Capitular, i portà a terme una tasca immensa de recopilació de dades, a la qual se sumà la seva gran capacitat lectora, que el convertiren ben aviat en l’historiador que coneixia millor la història de la ciutat de Lleida.

El 1939 començà a escriure al diari local La Mañana sobre biblioteques, literatura infantil i temes històrics i el 1944 publicava la seva primera obra, dedicada a la parròquia de Sant Martí. L’any 1953 se li concedí el Premi Pròsper Bofarull pel seu anecdotari de l’Estudi General (1430-1524) que li edità Barcino. Des del 1942, any de la fundació de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, n’esdevingué becari i col·laborador i, a partir del 1967, conseller numerari. L’any 1958 encetà una gran tasca divulgadora que centrà en xerrades radiofòniques, les quals donaren com a resultat final una de les obres més reeixides de l’autor, la dedicada a explicar els carrers i places de Lleida al llarg de la història (1961-1978). Aquesta obra propicià que Lladonosa fos nomenat cronista oficial de la ciutat de Lleida. En aquesta època també s’edità un important estudi sobre Manuel de Monsuar i dos estudis sobre Santa Maria la Vella i el barri de la Suda. Ja jubilat, entre els anys 1971 i 1972, fou publicada en dos volums la seva gran obra sobre la Història de Lleida, a la qual seguiren altres publicacions i estudis centrats també en Lleida i comarques fins a la seva mort. Entre aquests, cal destacar una història sobre la Diputació de Lleida (1974), la història d’Alguaire i el seu estudi sobre Artesa i els barons de l’Albi.
  Fou membre de la Real Academia de la Historia de Madrid i el 1982 li concediren la Creu de Sant Jordi. Els seus estudis sobre història de l’art s’integren, fonamentalment, dins les seves obres sobre història de Lleida, tot i que hi ha alguns articles, com ara el dedicat al contracte del sepulcre de Berenguer Gallart encarregat a Jordi Safont. Val a dir que mostrà un interès especial per l’art medieval. A més, fou un gran divulgador i estudiós de la Seu Vella, sobre la qual publicà diverses guies, la darrera l’any 1980. Escriptor prolífic a més de divulgador, ha deixat novel·les històriques de gran interès com La Fi de Macot (1955), així com textos teatrals i llibrets per a òperes com el del balcó del serraller, que musicà el mestre Mateu de Lleida.


Francesc Fité

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín