ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Ferrer i Clariana, Lluís
Mataró (Maresme), 27 d'agost de 1909 - Mataró (Maresme), 10 d'octubre de 1970

Àrees de treball: Conservació i restauració / Historiografia

Lluís Ferrer i Clariana fou promotor de la restauració de temples i ermites, historiador del patrimoni i de l’art religiós local, es revelà com a home d’iniciatives dins l’Agrupació Científico-Excursionista del Centre Catòlic d’Obrers de Mataró en els anys de la República, quan tot just superava els vint anys. Orientà la seva acció a recuperar els testimonis del culte i les devocions tradicionals de la ciutat i el seu rodal i a recopilar-ne la documentació històrica.
  Fou membre de diverses associacions religioses, fejocista, terciari franciscà, precoç militant d’Unió Democràtica de Catalunya i soci actiu, i dels més dinàmics, de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, de la qual fou secretari i responsable de la Secció d’Arqueologia (1931 i 1933). La seva precària salut no li permetia practicar l’excursionisme esportiu, sinó aquell altre que enfonsava les seves arrels en la Renaixença —el que s’interessava pel país i la seva història, que per a ell era sobretot la història de l’església.
  Com que combregava amb els principis del moviment patriòtic i cultural de Palestra, sabia que per a poder-los defensar, en aquells anys tan agitats de la República, era necessària una sòlida formació i un bon coneixement de la història pròpia. Proposà d’organitzar dins l’entitat excursionista cursos d’història, literatura, llengua i geografia de Catalunya, i cursos d’arqueologia, aquests dirigits per Marià Ribas. Simultàniament, inicià la recuperació dels testimonis històrics del culte cristià: amb els amics excursionistes promogué la restauració de l’ermita de Sant Martí de Mata (1933), que seria la primera d’una llarga llista. L’acompanyaven Josep Montells, Jesús Illa, Esteve Albert, Cosme Pujadas, i l’assessorament expert de Marià Ribas. Un cop acabada la guerra, se li afegiren noves generacions de voluntaris, amb Jaume Lladó al davant de tot.

En els dies revolucionaris contribuí decisivament a la salvaguarda del patrimoni artístic i, acabat el conflicte, se centrà en la restauració del que havia estat destruït i a recuperar les tradicions religioses locals¬. Per a canalitzar-ho creà l’Obra de Sant Francesc (1943), que tenia l’objecte principal de restaurar, conservar i estudiar el patrimoni històric religiós. En resultaren la fundació del Museu Arxiu Històric Arxiprestal de Santa Maria (1946), un seguit de restauracions i la publicació de diverses monografies. Aquell museu i arxiu que ell personalment començà a ordenar, avui anomenat «Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró», s’ha convertit en allò que Ferrer i Clariana havia sospirat i en el centre d’estudis històrics més actiu de la ciutat i la comarca.
  La primera tasca després de la guerra fou retornar al culte la basílica de Santa Maria i restaurar-ne el patrimoni artístic. S’hagueren de reconstruir les ermites de Sant Martí i Sant Miquel de Mata (1939). Ferrer i Clariana promogué un patronat per a la restauració del convent de les Caputxines, on comptà amb la col·laboració del seu amic Puig i Cadafalch. Els anys següents foren molt fecunds: constituí comissions per a la restauració i conservació de l’església parroquial de Sant Andreu del Far, del santuari del Corredor, de l’església preromànica de Sant Cristòfor de Cabrils; amb la col·laboració de Puig i Cadafalch procurà la restauració del conjunt artístic de la capella dels Dolors, la gran obra d’Antoni Viladomat; estimulà rectors, propietaris i administradors de capelles i ermites a fer-ne la reconstrucció (Traià, Lorita, el Viver, el Coll i Santa Rita, entre d’altres), i organitzà exposicions d’art religiós (1948, 1952 i 1954). La seva activitat no s’acabava aquí, en aquests anys de postguerra: des de l’entitat excursionista coordinà al Maresme la Comissió Abat Oliba per a l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat (1947), el gran moviment cívic de retrobament de la societat catalana i, en el mateix any, amb els seus companys excursionistes, fundà la Secció d’Història i Arqueologia del Museu de Mataró.
  Aquestes ocupacions no reportaven cap ingrés, com era obvi en aquell temps, i vivia de la seva feina de representant de cotó; també havia estat un temps a l’oficina municipal d’abastaments, havia fet de secretari de l’Ajuntament de Dosrius i s’ocupava d’administrar algunes finques de Puig i Cadafalch.
  Home d’iniciatives, organitzat i metòdic, sempre procurà de complementar amb documentació històrica la seva activitat restauradora. Aquest és l’origen de la seva faceta d’historiador de l’art, que queda reflectida en llibres, opuscles i articles publicats en la premsa local o l’especialitzada. Moltes restauracions les documentava amb una monografia o un text escrit, que es podia reduir a uns modestos fulls ciclostilats. En col·laboració amb Marià Ribas publicà dos opuscles: La capella pre-romànica de Sant Cristòfor de Cabrils (1960) i Monuments històrico-artístics i bells paratges del Maresme (1963). Amb el llibre Testimonis del culte a les santes Juliana i Semproniana en el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró (1961) féu un recull exhaustiu de la documentació històrica existent i la iconografia de les patrones de la ciutat. El 1966 publicava Valldeix, un opuscle dedicat a aquest veïnat mil·lenari, on s’entretingué a estudiar particularment les capelles de Sant Sadurní i Santa Rita i de la Mare de Déu de l’Esperança. El 1968, en un article a l’Analecta Sacra Tarraconensia, «Mataró a l’edat mitjana», descrivia detalladament les ermites de Sant Martí i Sant Miquel de Mata, i de Sant Sadurní de Valldeix i el castell de Mataró.
  Però l’obra magna de Lluís Ferrer i Clariana és el treball en dos volums Santa Maria de Mataró. La parròquia, el temple (dels orígens a l’últim terç del segle xvii), vol. i (1968) i Santa Maria de Mataró. La parròquia, el temple (del 1675 al 1928), vol. ii (1971, pòstum), que és el més ampli aplec de dades sobre la parròquia principal de la ciutat, que recopilà amb tota una vida de recerca i constitueix l’inventari bàsic on ha d’acudir qualsevol investigador que vol estudiar l’arqueologia, l’escultura, les pintures, l’arquitectura o l’evolució del temple i tota la seva iconografia des dels primers testimonis dels cristians d’Iluro fins al moment anterior a la Guerra Civil.

Bibliografia sobre Lluís Ferrer i Clariana: Esteve Albert, «Record i homenatge a Lluís Ferrer i Clariana» (Mataró, Mataró, 24 de desembre de 1970); Santiago Martínez i Saurí, «Record de Lluís Ferrer i Clariana» (Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, núm. 54, gener 1996); Jaume Lladó i Font, «El Museu-Arxiu de Santa Maria, 50 anys ja!» (Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, núm. 54, gener 1996); Nicolau Guanyabens, «El Museu Arxiu de Santa Maria. 50 anys d’una institució mataronina» (Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, núm. 57, gener 1997), i Pere Tió i Casas, «Cent anys de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró» (Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, núm. 64, abril 1999).


Pere Tió i Casas

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín