ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Escudero Ribot, M. Assumpta
Llançà (Alt Empordà), 1931

Àrees de treball: Art romànic / Art gòtic / Mobiliari / Vitralleria

Maria Assumpta Escudero Ribot és llicenciada en filosofia i lletres a la secció d’història per la Universitat de Barcelona (1954), on va estudiar gràcies a una beca concedida per la Diputació de Girona. També té el títol de mestra.
  El 1953 va entrar com a becària tècnica en el Gabinet Numismàtic de Barcelona. Sis anys després va fer oposicions per obtenir el nomenament de funcionària en propietat d’una plaça de bibliotecària dels museus, on exercí de conservadora tècnica fins que l’any 1972, per concurs lliure, va guanyar la plaça de conservadora tècnica que s’acabava de constituir. Aquell mateix any, l’Ajuntament de Barcelona va signar uns pactes amb les Clarisses del monestir de Pedralbes. Per això, la van assignar per a inventariar les obres d’art que s’hi guardaven i participar en la restauració i rehabilitació del monument. Això li va permetre de trobar i donar a conèixer el palau de la reina Elisenda en el monestir que heretaren els comtes quan va morir la reina i on es van signar les Capitulacions de Pedralbes. L’historiador de Barcelona Agustí Duran i Sampere creia que aquest palau havia estat enderrocat.

Per tal de donar a conèixer el seu treball de vint-i-cinc anys, ha publicat dues històries del Monestir i guies del Museu que s’hi va inaugurar el 1974. També és coautora d’una breu història de Sarrià i el monestir de Pedralbes. Del 1955 al 1958, va publicar ressenyes d’art a la revista Pirineos, òrgan oficial de l’Institut d’Estudis Pirenaics (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i a partir del 1960, de numismàtica, per encàrrec del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. La Junta de Museus de Barcelona li va encarregar el catàleg per a l’exposició «Le dessin à Barcelone de Viladomat à Fortuny (1700-1874)», organitzada pel Museu Paul-Dupuy de Tolosa. El 1961 va intervenir en el muntatge de l’exposició «Art roman», organitzada pel govern espanyol a Barcelona i a Santiago de Compostel·la, sota els auspicis del Consell d’Europa, i en va redactar fitxes de pintura per al catàleg, del qual va fer també l’índex bibliogràfic i alfabètic.
  Ha col·laborat en matèria d’art en el Diccionario enciclopédico Salvat Universal. De la col·lecció «Grandes pintores» de l’editorial Teide, va revisar i va traduir a l’espanyol els articles sobre Miquel Àngel, Leonardo da Vinci i El Greco. Va redactar els capítols històrics i artístics de la memòria corresponent al pla general d’ordinació de l’Alt Aran. Per a la Comissió d’Urbanisme de Barcelona i altres municipis, reuneix i redacta l’estudi històric i artístic i l’inventari monumental corresponent al «Plan especial de ordenación del parque del Tibidabo: estudios arqueológico-artístico de los alrededores de Barcelona». Va fer un treball similar per al planejament del Vallès Central per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El 1976 va publicar amb Josep Mainar el Catàleg del moble del monestir de Pedralbes, on es va publicar una cadira de frare que és objecte d’un article, «La Real», a la revista San Jorge de la Diputació de Barcelona. Va publicar l’article «El santuari de la Mare de Déu del Coll» al butlletí de la parròquia el 1977, en el qual relata la història del santuari i de la imatge. És autora del capítol «Cinco técnicas de fabricación de vidrieras» en el catàleg de l’exposició Expociencia 90 a Madrid, organitzada pel Ministeri d’Educació i Ciència.
  Va col·laborar en els volums de Santa Maria del Mar, Pedralbes, Tarragona, Santes Creus i Girona del Corpus Vitrearum Medii Aevi per a l’Institut d’Estudis Catalans, i va obtenir el Premi Crítica Serra d’Or el 1986 pel volum «Els vitralls medievals de l’església de Santa Maria del Mar». Va escriure la biografia d’Elisenda de Montcada a l’obra Biografías catalanas, publicada per l’editorial Plaza & Janés. Va publicar diversos articles del catàleg Tesaurus per a l’exposició «L’art als bisbats de Catalunya (1000-1800)». Finalment, ha estat col·laboradora habitual a la revista de l’Associació de Veïns de Sarrià amb articles de divulgació sobre l’art i la història de Sarrià.



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín