ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Brunet i Bellet, Josep
Barcelona, 1818 - Barcelona, 1905

Àrees de treball: Art antic / Art oriental / Arts gràfiques

Josep Brunet i Bellet, un barceloní de soca-rel, fou un home polifacètic, ja que va dirigir una important empresa tèxtil i també va ser un prolífic escriptor sobre episodis culturals i històrics, publicant la majoria de les seves obres en català. La seva trajectòria s’emmarca en un moment d’una forta ebullició de la cultura i de la política a Catalunya, aspecte que és visible en els seus apassionats escrits, així com en la seva correspondència, custodiada a la Biblioteca de Catalunya.
  Es coneix la seva fisonomia per diferents retrats, dibuixos i fotografies publicades a la premsa de l’època, prova evident del seu impacte a la societat del seu temps. Tanmateix, el seu nom injustament oblidat, sembla que avui poc a poc emergeix gràcies a algunes publicacions que reivindiquen la seva memòria.
  Josep Brunet va tenir una formació molt completa, ja que va estudiar física i química i diverses llengües a les aules de la Junta de Comerç de Catalunya, però també humanitats al Seminari Conciliar de Barcelona. Anys després va bastir una important empresa tèxtil, cofundada amb Josep Serrat i Borràs, dedicada a la fabricació de cintes i fils. Però quan tenia al voltant de seixanta anys es va retirar del seu negoci per dedicar-se als estudis històrics. Com altres prohoms i bibliòfils catalans, com Isidre Bonsoms Sicart (1849-1922) o Francesc Cambó Batlle (1876-1947), Brunet va invertir els guanys de la seva indústria tèxtil en obtenir un temps per produir cultura, així com en la formació d’una magnífica biblioteca, la qual fou elogiada pels seus contemporanis, com va ser el cas del notari i folklorista Francesc Maspons i Labrós (1840-1901), el qual l’any 1892 comentava que la biblioteca de Brunet era molt selecta gràcies a la seva sensibilitat, però sobretot a la seva disponibilitat econòmica, fet que li permitia adquirir llibres rars i curiosos, escriure sense dependència i publicar lliurement. La biblioteca de Brunet, que disposava d’un fons molt especialitzat entorn d’Assíria, contenia al voltant de mil cinc-cents volums, una bona quantitat de manuscrits i més de quaranta incunables, tresors que hostatjava al seu domicili del passeig de Gràcia de Barcelona, núm. 81.
  Josep Brunet va ser un original divulgador cultural que va elaborar les seves pròpies hipòtesis al marge del coneixement canònic oficial. Especialment es va llençar amb molta energia a combatre diversos prejudicis històrics sobre els pobles de l’antiguitat. Una de les crítiques aparegudes a L’Avenç observava que els llibres de Brunet solien manifestar un temperament demolidor al servei de la divulgació del coneixement, actitud que va ser reconeguda, entre d’altres, per Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) on, en una carta l’any 1889, reconeixia que Erros, l’obra de Brunet: «Es admirable lo copiosissim reculliment de datos exposats y fa bona falta que’s llegeixan una mica. No’s pot figurar los disbarats que en la materia se ensenyan encara ex-cathedra en Instituts y Escolas […]. Hi ha qui explica Historia ab teoria del principi d’aquest sigle, ab uns indios, arabes, chinos y altres pobles remots que semblan trets d’un ballet de la comedia de Molière».

Sens dubte, un aspecte cabdal de la seva aportació al camp de la cultura va ser la monografia Egipte, Assyria y Babilonia (Barcelona, La Renaixensa, 1885). Cal recordar que en aquells moments Assíria estava al marge del món acadèmic i en aquest sentit va tenir molt mèrit la iniciativa de Brunet en voler explicar i divulgar la història de l’àntic Pròxim Orient. En aquest sentit cal recordar que en la dècada de 1880 van emergir a Catalunya les primeres aportacions sobre les antigues civilitzacions, com l’esmentada de Josep Brunet, però també les d’Eduard Toda i Güell (1855-1941). En conseqüència, la iniciativa de Brunet no va ser un cas aïllat, ja que aleshores Catalunya experimentava un fort interès pel món oriental, esperonat pel moviment orientalista a Europa, l’obertura del canal de Suez, les pintures orientalistes de Marià Fortuny, el coneixement de les primeres excavacions a Egipte i també per una sèrie de publicacions, com ara les d’Alexander Hislop, Las dos Babilonias (Barcelona, Depósito de la Sagrada Escritura, 1878); George Ebers, Egipto (Barcelona, Espasa, 1882), o el famós Dietari d’un pelegrí a Terra Santa (Barcelona, Ilustració Catalana, 1889) de Jacint Verdaguer. Finalment, cal remarcar que Josep Brunet també va desenvolupar una gran activitat com a articulista en un seguit de revistes, com ara L’Avens —que després es diria L’Avenç—, L’Atlàntida, La Renaixença, La Publicitat, La Veu de Catalunya, Revista de Catalunya, Boletín de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya i Gaceta Médica Catalana, entre d’altres. Però Brunet sobretot va destacar pel caràcter de la seva bibliografia, els títols de la qual són d’una gran eloqüència com es pot veure tot seguit: Egipte, Assyria y Babilonia (Barcelona, La Renaixensa, 1885); Lo Joch de naibs, naips ó cartas. Passatemps en Caldetas durant lo cólera de 1885 (Barcelona, La Renaixensa, 1886); Erros Histórichs. Espanya, ni iberos ni fenicis, vol. i (Barcelona, Establiment Tipográfich La Academia 1887); El Ajedrez. Investigaciones sobre su origen (Barcelona, L’Avens, 1889); Erros Histórichs II. Ni aris ni indo aris, vol. ii (Barcelona, Establiment Tipográfich La Academia, 1890); Erros Histórichs III. La Creu, els monuments megalítics, vol. iii (Barcelona, L’Avens 1892); Colón. ¿Fué el verdadero descubridor de América?, ¿Dónde nació? (Barcelona, Tip. L’Avenç, 1892); Erros Histórichs. Els Grecs, els etruscos, vol. iv (Barcelona, L’Avens, 1895); La Gorra catalana (Barcelona, La Renaixensa, 1887); Un autor mahometà del s. x. El Maçoudi. Apuntacions preses de l’obra d’aquest autor Les Praderes d’or (Barcelona, L’Avens 1897); L’escriptura, lo gravat, l’impremta, lo llibre (Barcelona, L’Avens, 1898); Més sobre’l joc de naibs ó cartas de jogar (Barcelona, La Renaixensa, 1898); De la pretenguda y mal entesa civilisació arabe (Barcelona, Tip. L’Avenç, 1899); De les costumes dels homens e dels oficis dels nobles, sobrel joch dels escachs Jacobus, de Cessolis, fl. 1288-1322 (Barcelona, L’Avenç, 1900), i Los Hetheus. Notas criticas a propósit dún opúscul en que’s tracta de si´ls hetheus colonisárem Catalunya (Barcelona, Establiment Tipografich de Jaume Vives, 1900).

Bibliografia sobre Josep Brunet i Bellet: Enciclopedia Espasa, vol. ix (Barcelona, José Espasa e Hijos, 1935, p. 1094); «Llista bibliogràfica» (L’Avenç, Barcelona, núm. 23-24, desembre 1893, p. 379); Josep Aladern, «Josep Brunet Bellet» (Catalònia Revista Literària Setmanal, Barcelona, Tip. Catalana, 1906), i Jordi Vidal, «Josep Brunet i Bellet y el origen del interés por la Asiriología en Cataluña» (Aula Orientalis. Revista de Estudios del Próximo Oriente Antiguo, Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona, vol. xxx, núm. 2, 2012).

Es pot completar aquesta informació a:
  — L’enciclopèdia


Immaculada Socias

Figura: Detall del dibuix de Joaquim Biosca que representa Josep Brunet i Bellet (revista Catalònia, Barcelona).

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín