ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 31/08/2015

Aymar i Ragolta, Jaume
Barcelona, 28 de setembre de 1957

Àrees de treball: Arquitectura gòtica / Arquitectura del segle xix

Jaume Aymar i Ragolta és doctor en història de l’art (Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1993), amb la tesi doctoral L’arquitecte Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833-1906), mestre d’Antoni Gaudí.
  Alterna la història de l’art amb la carrera eclesiàstica. És llicenciat en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya (1984), degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull (URL, 1998-2005 i des del 2012), professor titular de la Universitat Ramon Llull (des del 2006) i director de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana (des del 2008). Fou coordinador de l’Àrea de Religió a Enciclopèdia de Barcelona (Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Ajuntament de Barcelona, 2005-2006), i és vocal del consell assessor i membre del Patronat de l’Institut d’Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn (INHECA) i del consell de redacció de la revista Diàlegs.
  És director del diploma de didàctica i gestió del patrimoni (titulació oficial) des del 2008; membre del grup de recerca sobre simbologia religiosa en l’art occidental, de la Facultat de Filosofia de Catalunya (des del 2007), i professor invitat a l’Institut de Litúrgia de la Facultat de Teologia de Catalunya (des del 2009). Per encàrrec del Gran Canceller, fou promotor de la titulació d’humanitats en el si de la URL (es començà a impartir el curs 2000-2001 i hi han passat dotze promocions). Fou cap del Departament d’Humanitats de la Facultat de Filosofia de la URL (2008-2011), i ha estat professor a la Facultat de Filosofia de Catalunya (URL) des del curs 1994-1995, on ha impartit les matèries següents: Història i filosofia de l’art, Filosofia de la història, Estètica i iconografia, El missatge dels símbols (seminari), El silenci com a actitud filosòfica (seminari) i cursos opcionals. Fou professor d’Estètica a través de la història, del màster en recerca en filosofia i estudis humanístics (2008-2009, 2009-2010, 2010-2011, 2011-2012 i 2012-2013). Fou professor del màster de pensament i creativitat a l’Institut de Tecnoètica de la Salle (URL), dirigit pel doctor Josep Maria Esquirol (curs 2010-2011 i 2013-2014). Fou professor convidat a la Universitat de Barcelona a Els Juliols 2011: «La relació entre Joan Martorell i Antoni Gaudí», amb la doctora Mireia Freixa com a directora. Fou professor convidat a la Facultat de Teologia de Catalunya, curs interdisciplinari (optatiu) —Història i Arts— Art cristià: El Barroc. Música i arts (3 ects) (2008-2009), i fou professor convidat a l’Institut Superior de Litúrgia (2009-2010, 2011-2012 i 2013-2014) «Art i litúrgia», en el curs El llenguatge dels símbols (2009): delegació diocesana per a la pastoral del turisme —Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona— Seminari Conciliar de Barcelona.

Ha publicat el llibre El monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Barcelona, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona, 1993), i diversos capítols en obres col·lectives, com ara «Carácter y arte unidos en Leng BingChuan», a Leng BingChuan’s World. A vacant Greenhouse. A collection of graphic works on the 24 solar terms and others (Pequín, Joint Publishing Company, 1997); «Carles I i Felip II i les seves estades a Sant Jeroni de la Murtra», a La Murtra i el Toisó. Humanisme i Renaixement en temps de Carles I i Felip II, vigència a Catalunya i Amèrica al llindar del tercer mil·lenni (Badalona, Edimurtra, 2000); «El ferment d’una arquitectura diferent», a Francesc Fontbona (dir.), El Modernisme. A l’entorn de l’arquitectura (Barcelona, L’Isard, 2002); «El monestir de Sant Jeroni de la Murtra», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003); «Símbols de la divinitat» i «Símbols marians», a Simbologia religiosa en l’art occidental (Barcelona, Edimurtra, 2006), i «Manuel Trens i Ribas, liturgista i historiador de l’art», a Manuel Trens, liturgista, historiador i amant de l’art (Barcelona, Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona / Facultat de Filosofia de Catalunya / Universitat Ramon Llull, 2010), edició a cura de Sílvia Coll-Vinent.
  Coordinà els opuscles Millenvm. Història i art de l’Església Catalana. Comissariat de l’Exposició Catalunya 1000 anys. Quadern Pedagògic EGB-BUP-FP (Barcelona, Delegació Diocesana d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Barcelona i Comissariat de Millenum, 1988); Millenvm. La fe d’un poble. Quadern pedagògic i catequètic per a les parròquies i comunitats cristianes (Barcelona, Comissariat de Millenvm, 1988), i Coneguem la Catedral (Barcelona, Delegació Diocesana d’Ensenyament de l’Arquebisbat de Barcelona, 1992, 2a ed.). Publicà «Fray Ramón Pané, primicia de América», a José R. Oliver, Colin McEwan, Anna Casas Gilberga (ed.), El Caribe precolombino. Fray Ramón Pané y el universo taíno (Barcelona, Museu Barbier-Mueller / Institut de Cultura / Ajuntament de Barcelona / Subdirección General de Promoción de las Bellas Artes / Dirección General de Bellas Artes y Bienes Culturales / Ministerio de Cultura / Fundación Caixa Galicia, 2008).
  Ha publicat diversos articles, com ara «L’església parroquial de Sant Martí de Calonge» (Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 1981); «Les carmelites de la Caritat a Calonge (1894-1910)» (Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 1983); «L’ermita de Sant Daniel de Calonge» (Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 1984); «Reformes vuitcentistes a l’església de Calonge» (Estudis del Baix Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 1998); «Jesucrist segons El Greco» (Teologia Actual, Barcelona, 1997); «L’art, expressió i pedagogía de la fe», a Bellesa i vida cristiana (Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001); «Salvador Dalí, un místic peculiar» (Analecta Sacra Tarraconensia. Revista de Ciències Històricoeclesiàstiques, Barcelona, 2004); «La biblioteca del monasterio de Sant Jeroni de la Murtra», a La Orden de San Jerónimo y sus monasterios. Actas del Simposium (II) (San Lorenzo de El Escorial, Ediciones Escurialenses, 1999), i «Déu des de l’art» (Revista Catalana de Teologia, Barcelona, 2008), actes del Congrés Internacional de Teologia «Paraula de Déu, paraula sobre Déu».
  Ha pronunciat conferències sobre «Gaudí i Verdaguer: concordança i context» (lliçó inaugural de la Universitat Ramon Llull, curs 2002-2003); «Pablo Picasso, itinerario religioso» (Asociación de Amigos de los Castillos, Barcelona, 2007); Fra Ramon Pané i l’univers simbòlic taí, amb una introducció sobre la filosofia de la història en Miquel Batllori, lliçó inaugural del curs acadèmic de les facultats de Teologia i Filosofia, 2009-2010 (Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2009); la presentació de la Carta als artistes de Joan Pau II, organitzat conjuntament amb la Facultat de Teologia de Catalunya (1999), i «La història de l’art i de la fe», conferència inaugural de «La bellesa, camí cap a Déu» (Arbúcies, 2011).
  Ha participat en el seminari Pensando a Fray Ramón Pané. Retrato de una subjetividad moderna (Museu d’Amèrica, Madrid, 2009) i en el taller de Pensament i creativitat per al món tecnològic i empresarial (La Salle Bonanova, URL, curs 2011-2012).
  Organitzà el cicle «Les humanitats i la història de la cultura. Tres episodis», amb la participació del pare Miquel Batllori, Miquel Barbarà i Joan Bassegoda (abril del 2002); un acte sobre Elies Rogent. Arquitecte del Seminari Conciliar (Facultat de Filosofia i el Seminari Conciliar, 8 d’abril de 2003); l’homenatge al pare Miquel Batllori (1909-2003), historiador de la cultura, en ocasió del seu traspàs, i un acte acadèmic sobre Manuel Trens i Ribas (grup de recerca sobre simbologia religiosa en l’art occidental, Facultat de Filosofia de Catalunya, 21 de maig de 2009).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín