ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 9/02/2015

Serra i Ràfols, Josep de Calassanç
Maó (Menorca), 2 de maig de 1900 - Barcelona, 30 d'abril de 1971

Àrees de treball: Art antic

Josep de Calassanç Serra i Ràfols fou arqueòleg i historiador. Estudià a la Universitat de Barcelona on, des dels primers cursos, es vinculà al mestratge i a la recerca de Pere Bosch Gimpera. De formació noucentista i profund esperit català, participà plenament en l’intens progrés que experimentà la ciència historicoarqueològica i els estudis universitaris catalans durant la Mancomunitat i la República. El seu ingrés al Servei d’Investigacions Arqueològiques de L’Institut d’Estudis Catalans l’any 1923 li proporcionà un context institucional i científic estable per a la seva consolidació professional. En aquest marc i juntament amb Bosch Gimpera impulsà, al principi dels anys trenta, la represa dels contactes entre especialistes de diversos països, trencats des del final de la Primera Guerra Mundial. El punt de partida vers l’assoliment d’aquest propòsit fou el IV Congrés Internacional d’Arqueologia celebrat a Barcelona el 1929. La participació de Serra en les successives edicions d’aquests certàmens internacionals d’arqueologia clàssica a Tolosa (1931), Argèlia i Tunísia (1932), París (1933) i Londres (1934) enfortí el seu prestigi internacional, forjat a través de publicacions estrangeres paral·leles, com ara els articles que escrigué per al Reallexikon der Vorgeschichte de Max Ebert, publicat a Berlín entre els anys 1924 i 1932.

La dedicació científica de Serra i Ràfols fou àmplia i diversa. Els seus inicis arrelaren en la reconeguda tradició dels estudis prehistòrics catalans dels primers decennis del segle xx. Aviat, però, s’obrí a l’arqueologia ibèrica i al poc atès món romà de Catalunya, i s’introduí en l’edat mitjana amb les excavacions fetes els anys 1931 i 1932 fins al 1936 amb Bosch Gimpera i Puig i Cadafalch al claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès. La seva àmplia labor investigadora i divulgadora el féu especialista principalment del món antic, i com a tal cal destacar les seves aportacions al coneixement de l’art produït a Catalunya, tant en la prehistòria com en l’època dels ibers i, sobretot, en la romana. Alguns estudis dels anys vint i trenta que donen compte d’aquesta dedicació són: «Sarcòfags de pedra esculturats de la necròpolis de Tarragona» (Butlletí de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, Barcelona, 1925); «El temple romà de Barcino: Descoberta d’elements de la cornisa» (Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1927-1931); «Troballes noves d’estatuària romana en pedra» (Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1927-1931), i la seva col·laboració amb Josep Puig i Cadafalch en la preparació del llibre L’arquitectura romana a Catalunya, reedició ampliada el 1934 del primer volum de L’arquitectura romànica (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1909).
  El 1932 Serra i Ràfols fou nomenat conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona, el qual s’inaugurà el 3 de novembre de 1935. Ell i Bosch Gimpera, el seu primer director, foren els fonaments de la seva fundació. Serra seguí vinculat tota la vida amb aquesta institució i amb el mateix càrrec va viure el pas de les institucions republicanes a les franquistes, exercint una tasca efectiva i callada que assegurà la continuïtat de l’arqueologia catalana durant la dictadura. Per a la consecució d’aquest repte fou molt favorable la seva condició de director de les excavacions de la Comissaria Provincial de Barcelona, la qual li permeté crear àmplies xarxes de grups d’arqueòlegs locals que contribuïren en l’avenç del coneixement de les restes ibèriques i romanes regionals. Aquesta labor generà l’elaboració de nombrosos estudis que Serra publicà durant els anys quaranta i cinquanta del segle xx, alguns dedicats a peces de valor artístic com els articles sobre petites produccions d’arts de l’objecte «Joies hel·lenístiques d’Estanyol (Girona)» (Miscel·lània Puig i Cadafalch, Barcelona, 1947-1951) i «Agujas de hueso con representaciones de cabeza femenina», a Homenaje a Julio Martínez Santa-Olalla (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1948). Com a treballs de recopilació i de síntesi efectuats durant aquests anys, són ben coneguts la seva col·laboració a la Carta arqueológica de España, Barcelona (Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1945) i el Corpus Vasorum Antiquorum, Espagne, Musée Archéologique de Barcelone (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 1951-1957); en l’àmbit artístic, però, cal destacar els dos capítols que escrigué al primer volum de L’art català, coordinat per J. Folch i Torres (Barcelona, Aymà, 1957, p. 15-77), dedicats respectivament a «L’art primitiu» i a «L’art dels indígenes i l’art dels colonitzadors», en els quals es mostra la intenció de sistematitzar i dotar d’un context sociocultural les manifestacions artístiques antigues que s’havien anat recuperant al territori català. En una vessant més divulgadora també escrigué Monumentos romanos (Barcelona, Argos, 1950) i La Hispania romana (Madrid, IV Congreso Internacional de Prehistoria y Protohistoria, 1954).
  En el marc arqueològic general dels anys cinquanta i seixanta del segle xx a Catalunya, Serra i Ràfols destacà per la seva important contribució en el desenvolupament de l’arqueologia urbana, portada a terme a través de les diverses intervencions que dirigí a Barcelona quan s’encarregava de les excavacions de la ciutat amb la jubilació d’Agustí Durant i Sanpere. D’aquesta darrera etapa de la seva vida professional cal remarcar els seus estudis sobre els conjunts escultòrics exhumats a l’interior de les torres de la muralla tardana, com ara «Notas sobre el sector nordeste de la muralla de Barcelona» (Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Barcelona, 1964) o «La filiación de los retratos romanos procedentes de las muralles de Barcelona» (Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, Barcelona, 1965), imprescindibles per a la documentació arqueològica d’aquestes peces i exponents de l’aplicació de la metodologia que usaven estudiosos europeus coetanis en l’anàlisi de peces artístiques antigues d’índole similar.
  També són fruit de la seva experiència com a conservador i del seu coneixement de les tendències museogràfiques europees les reflexions que donà a conèixer sobre l’organització dels museus i el panorama museístic català, com ara «El problema de los llamados museus locales» (Boletín de la Biblioteca-Museo Balaguer, Vilanova i la Geltrú, 1954), «La exposición de obras de los Museos Locales» (Informes y Memorias, Madrid, 1956), «Los museos de Barcelona» (Miscelánea Barcinonensia, Barcelona, 1967) i la conferència que pronuncià a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense amb el títol «El problema dels museus locals» el maig del 1965.
  El seu caràcter emprenedor i compromès el portà de ben jove a exercir el càrrec de secretari de l’Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria i de l’organització dels Amics de l’Art Vell. En la seva maduresa, fou membre de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia, al qual estigué vinculat tota la vida, i fou president de la Secció d’Art i Arqueologia de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, institució de la qual va esdevenir membre adjunt el 1949 i numerari el 1954. També fou elegit membre del comitè permanent dels Congressos Internacionals de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques i delegat per a Espanya de l’Associació Internacional d’Arqueologia Clàssica. El 1963 ingressà com a membre de l’Institut Italià de Prehistòria i Protohistòria pel seu coneixement de prehistòria i història romana del Mediterrani. En els darrers temps participà molt activament en la labor de difusió cultural del Club d’Amics de la UNESCO, del qual fou president fins a la seva mort.

Bibliografia sobre Josep de Calassanç Serra i Ràfols: Agustí Duran i Sanpere, «Josep de C. Serra-Ràfols» (Serra d’Or, Barcelona, núm. xiii, 141, 1971, p. 31-32); Eduard Ripoll Perelló, «Professor Josep de C. Serra-Ràfols (1902-1971)» (Ampurias, núm. 33-34, 1971-1972, p. 425-431), que recull una bibliografia bastant completa de l’obra de l’autor; Luís Pericot, «José de C. Serra Ràfols (1902-1971)» (Archivo Español de Arqueología, Madrid, núm. 44, 1972, p. 219); «Josep de Calassanç Serra i Ràfols», a Gran enciclopèdia catalana (article signat per Miquel Tarradell); Xavier Barral i Altet, «L’arqueologia a Catalunya» (Barcelona, Destino, 1989, p. 80-83); Gonzalo Passamar, Ignacio Peiró, Diccionario Akal de historiadores espanyoles contemporáneos (Madrid, Akal, 2002, p. 587); Margarita Díaz-Andreu, Gloria Mora, Jordi Cortadella (coord.), Diccionario histórico de la arqueología en España (siglos xv-xx) (Madrid, Marcial Pons Historia, 2009, p. 618-619); Eva Serra i Puig, «Josep de C. Serra i Ràfols. Semblança biogràfica» (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans Semblances Biogràfiques, lx, 2013), publicació de la conferència que va pronunciar l’autora davant el ple de l’Institut d’Estudis Catalans el 8 d’abril de 2013; «Josep de Calassanç Serra i Ràfols» (Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Barcelona, núm. xxiv, 2013), volum d’homenatge a Serra i Ràfols amb un extens dossier amb articles de varis autors dedicats a la vida professional, la labor científica i l’obra de l’autor, i Joaquim Nadal i Farreras, «Josep de C. Serra i Ràfols» (El Punt Avui, Barcelona, 25 de gener de 2014, p. 22 —edició nacional— i p. 24 —edició de la comarca de Girona—).


Montserrat Claveria

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín