ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 9/02/2015

Jordán de Urríes y Azara, José
Saragossa (Aragó), 17 d'abril de 1868 - Madrid, 3 de novembre de 1932

Àrees de treball: Teoria de l’art

José Jordán de Urríes y Azara —de família noble i descendent de Nicolás i Félix de Azara— estudià als jesuïtes, féu la carrera de filosofía i lletres a la Universitat de Saragossa, i es doctorà a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Madrid, amb la tesi Teorías sobre la belleza y el arte en las obras filosóficas de Cicerón y Séneca (publicada a Saragossa el 1894). Després de ser professor auxiliar de les universitats de Saragossa (des del 1895) i de Madrid (des del 1900), guanyà per oposició, el 10 de juny de 1902, la càtedra d’estètica de la Universitat de Barcelona, on per acumulació també exercí la càtedra de psicologia superior. Després de disset anys a Barcelona, passaria a Madrid el 1919 on fou catedràtic d’estètica en el doctorat de filosofia de la Universitat Central, fins a la seva mort. El 1930 fou nomenat consejero de instrucción pública. Dins el seu programa, a part de l’ensenyament de l’estètica, incloïa també el de la teoria general de l’art.

Ell i el seu successor, Ángel de Apraiz, foren al primer terç del segle xx a la Universitat de Barcelona el més semblant al que ara és un professor d’història de l’art. Jordán de Urríes pertany a aquella època en què els professors universitaris espanyols dedicats a l’estudi de l’art eren més a prop del camp de la filosofia que de la història, i contemplava la teoria de l’art sempre en relació amb la literària. De fet, les seves publicacions majorment són més de tipus estètic que historicoartístic.
  Bé que va fer alguna breu aportació a la història de Jaume I, la seva etapa barcelonina no serví per a vincular-lo gaire a temes catalans, però va ser la més fecunda en publicacions. La més historicista de totes potser és Necrología del Ilustre Señor D. Felipe Bertrán de Amat (Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1912), discurs que va fer com a membre numerari de l’Acadèmia de Belles Arts barcelonina, a la qual ingressà el 1911 i de la qual seria tresorer (1913-1919). En marxar a la seva nova càtedra de Madrid, pronuncià un discurs de comiat sobre estètica de la pintura, contingut a l’Acta de la Sesión Pública celebrada el día 2 de junio de 1919 (Barcelona, Academia Provincial de Bellas Artes de Barcelona, 1919), on defensà una línia pictòrica tradicional en desacord amb l’avantguardisme —que ell anomenava tendencia decorativa extremada— i on maldava per regular les combinacions de colors amb una precisió similar a la de l’harmonia musical. Aleshores passà a la condició d’acadèmic corresponent. A Barcelona havia estat també acadèmic de Bones Lletres (1912) i, en el seu discurs d’ingrés, se centrà en la poesia en espanyol de Rubió i Ors.
  De les seves publicacions cal remarcar els volums Apuntes de teoría de la literatura y de las artes (Barcelona, Antonio Cleries, 1912; reeditat per Editorial Barcelonesa el 1919); Estudio sobre teorías de las artes (Barcelona, Bosch, 1936) i La contemplación del arte y la evolución artística. Estudios sobre Teoría General del Arte (Barcelona, Bosch, 1943); així com Biografía y estudio crítico de Jáuregui (Madrid, Real Academia Española, 1899) i els treballs més breus El arte según las escuelas actuales y los escritores contemporáneos (Barcelona, Tip. La Académica, 1908), El Padre Suárez y la estética metafísica, sexta de las diez conferencias que se dieron en la Universidad de Barcelona para celebrar el IV centenario (1918) del eximio doctor (Barcelona, E. Subirana, 1921) i Comentarios de estéticos alemanes a la doctrina artística de Wölfflin (Madrid, Centro de Intercambio Germano-Español, 1928). Col·laborà a Zeitschrift für Ästhetik und allgemeine Kunstwissenschaft, de Stuttgart.
  No se l’ha de confondre amb el també erudit i noble José Jordán de Urríes y Ruiz de Arana.

Bibliografia sobre José Jordán de Urríes y Azara: Francisco León Tello, «El concepto del arte de Jordán de Urríes» (Revista de la Universidad Complutense, Madrid, vol. 21, núm. 83, 1972, p. 99-126), i Juan Antonio Gaya Nuño, Historia de la crítica de arte en España (Madrid, Ibérico Europea de Ediciones, 1975).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Proyecto filosofía en español


Francesc Fontbona

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín