ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 9/02/2015

Fontanals del Castillo, Joaquim
Cuba, 1842 - Barcelona, 20 de gener de 1895

Àrees de treball: Pintura barroca

Joaquim Fontanals del Castillo fou un historiador de l’art d’origen cubà establert a Barcelona. Exercí la crítica d’art a les publicacions periòdiques Diario de Barcelona i La Ilustración Española y Americana. Fou membre de la Comissió de Monuments i de les acadèmies de Bones Lletres (honorari des del 1866 i numerari des del 1879), de Belles Arts de Barcelona i corresponent de la de San Fernando. Estigué estretament lligat a l’Ateneu Barcelonès, on consta com a secretari el 1869 —a l’etapa de l’Ateneo Catalán—, i com a conservador dels fons bibliogràfics del 1876 fins al 1877. Publicà l’assaig Algunos recuerdos de dos revoluciones democráticas francesas o De la conservación de monumentos franceses en 1789 y en 1848 (1869), recopilació de diferents discursos pronunciats a l’Ateneo Catalán. En aquell text de joventut, es pot resseguir el coneixement que Fontanals tenia de la historiografia francesa: apel·là al paper de l’Estat com a garant de la protecció patrimonial i defensà l’educació com un dels pilars bàsics per a la protecció i valorització del patrimoni cultural d’un país.

Compartí amb Francesc Miquel i Badia el mestratge de Josep de Manjarrés, del qual adquirí el profund coneixement del patrimoni artístic conservat a Catalunya. La seva solidesa intel·lectual el convertí en un prolífic conferenciant. En motiu de la gran Exposició Universal de Barcelona del 1888, pronuncià la conferència «La Exposición en concepto o crítica de nuestra Exposición en sus ensayos y tentativas, en su plan posterior y en su definitiva realización» (1889). Aquell mateix any fou convidat per la Reial Acadèmia de Bones Lletres per impartir la lliçó «El arte humano en sus comienzos», i La Vanguardia es feia ressò que projectava escriure una obra sobre «La pintura, escultura y arte ornamental en la Exposición de Barcelona», que no acabà de materialitzar. Pocs anys després, el 1892, en motiu de l’«Exposición Nacional de Industrias Artísticas e Internacional de Reproducciones» celebrada al Palau de Belles Arts, llegí la conferència «Consideraciones acerca del arte decorativo, útiles a los artistas, industriales y expositores» (27 de desembre de 1892), on defensà, en la línia de Pau Milà i Fontanals, la utilitat de l’ensenyament artístic aplicat a les arts industrials i glossà una dissertació sobre el japonisme i les arts decoratives. La seva faceta de crític d’art atent a la creació contemporània del seu temps es pot constatar en la publicació derivada del discurs llegit a l’Ateneu Barcelonès «El arte, el público y la crítica artística de Barcelona» (1883) i en l’opuscle publicat uns anys abans Recuerdo del artista Tomàs Padró (1877).
  La seva obra cabdal, però, fou la publicació el 1877 de la monografia Antonio Viladomat el artista olvidado y maestro de la escuela de pintura catalana del siglo xviii. Su época, su vida, sus obras y sus discípulo. Prèviament, publicà en forma de petit opuscle la conferència Un recuerdo de Antonio Viladomat, el pintor olvidado y maestro catalan del siglo xviii (1872) per encàrrec de la Junta de Ferias, Exposiciones y Fiestas de Barcelona, que pronuncià en motiu de la inauguració del retrat d’Antoni Viladomat realitzat per Antoni Caba per a la Galeria de Catalans Il·lustres.
  L’edició del llibre del 1877 —un dels més complets dedicats a la vida i l’obra del pintor català i un dels primers de la historiografia hispànica d’abordar de forma monogràfica a un artista del període modern— es basava en una metodologia atenta a la recerca de base documental, molt probablement imbuïda per la tasca que des de feia uns anys portava a terme l’arxiver Josep Puiggarí i Llobet, de les publicacions del qual Fontanals extragué abundants notícies per a la redacció dels capítols preliminars. L’obra de Joaquim Fontanals, però, patí un seguit d’entrebancs que dificultaren la difusió de l’obra i el merescut reconeixement a la seva gran tasca. En realitat, tenia la monografia pràcticament enllestida el 1871 i la presentà al premi que convocava l’Ateneo Catalán sota el lema «Estudio documentado y crítico de un período de la Historia de Cataluña». Tot i no guanyar-lo —el jurat considerà que el seu treball tenia un accent excessivament historicoartístic—, la bona acollida que rebé i els lligams de Fontanals amb la institució permeteren que el 1877 aparegués en forma d’una publicació luxosa editada en entregues. La fallida de l’editor de l’obra, Celestino Verdaguer, estroncà l’aparició d’alguns capítols i, sobretot, del segon volum, que comprenia el catàleg crític complet, les reproduccions fotogràfiques i els apèndixs documentals. L’Ateneu Barcelonès —nom que prengué en fusionar-se l’Ateneo Catalán i el Casino Mercantil Barcelonès el 1872— no volgué assumir les despeses de continuació de l’edició i Joaquim Fontanals acabà retirant el manuscrit original de l’arxiu de la institució. Josep Pella i Forgas, l’historiador i advocat que presidí l’Ateneu pocs anys després, col·leccionista de l’obra d’Antoni Viladomat, consultà i transcriví a mà alguns passatges del manuscrit de Fontanals, que Santiago Alcolea va publicar l’any 1960 a Anales y Boletín de los Museos de Arte de Cataluña, amb el títol «Capítulos inéditos de la obra de Joaquín Fontanals del Castillo». Abans de la Guerra Civil, el pintor i crític d’art Feliu Elias també tingué coneixement de la tasca realitzada per Josep Pella i Forgas i accedí a un dels volums relligats de l’obra publicada per Joaquim Fontanals que llavors posseïa el fill de l’advocat Josep Pella, amb nombroses anotacions als marges realitzades pel seu pare. Bona part d’aquelles notes originals foren recopilades per Feliu Elias en una biografia que preparava sobre el pintor, que també restà inèdita —la major part de les informacions han estat recollides als estudis monogràfics dedicats al pintor per Francesc Miralpeix (2005 i 2014).
  El 1881 Joaquim Fontanals oposità, sense èxit, a la càtedra de teoria i història de les belles arts de l’Escola Provincial de Belles Arts de Barcelona, que interinament ocupava Miquel i Badia. Poc abans de morir, els seus amplis coneixements de l’art universal quedaren reflectits a la Historia de la pintura y escultura en todas las épocas y escuelas (1895), quart volum de l’ambiciosa Historia general del arte, dirigida per Lluís Domènech i Montaner.

Bibliografia sobre Joaquim Fontanals del Castillo: Francesc Fontbona, Història de l’art català. Del Neoclassicisme a la Restauració (1808-1888) (Barcelona, Edicions 62, 1983); Francesc Fontbona, «Historiografia de l’art catalana», a Albert Balcells (ed.), Història de la historiografia catalana, col·lecció «Sèrie Jornades Científiques», núm. 18 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2004, p. 271-299); Francesc Fontbona, «Els orígens de la historiografia de l’art catalana», a Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, història, vol. i, col·lecció «Homenatges», núm. 19 (Barcelona, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 447-461); Francesc Fontbona, «Context històricoartístic de la descoberta del temple romà de Vic» (Ausa, Vic, xxiii, núm. 161-162, 2008, p. 455-470); Francesc Fontbona, «La crítica d’art catalana a l’adveniment de Josep Yxart», a Actes del Col⋅loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995 (Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, p. 287-297); Francesc Miralpeix, El pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Biografia i catàleg crític (Girona, Universitat de Girona, 2005), tesi doctoral sota la direcció de Joan Bosch Ballbona; Francesc Miralpeix, Antoni Viladomat i Manalt 1678-1755. Vida i obra (Girona, Museu d’Art de Girona, 2014); Alberto Gil, «Vandalismo y patrimonio (España, siglo xix)», Homenaje a Don Antonio Durán Gudiol (Osca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1995, p. 353-366); Guillem Tarragó, Romanticisme i positivisme en l’obra de José de Manjarrés (Barcelona, Universitat de Barcelona, 2012), treball final de recerca; Pilar Vélez, «Fontanals del Castillo, Joaquim», a Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot (ed.), Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona, Reial Acadèmia de Bones Lletres- Fundació Noguera, 2012, p.179-180); «Fontanals del Castillo, Joaquín», a Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, vol. xxiv (Madrid, Espasa Calpe, 1958, p. 233); «Fontanals del Castillo, Joaquim», Gran enciclopèdia catalana, vol. xi, (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 333); José Elias de Molins, Diccionario biográfico de escritores y artistas catalanes del siglo xix, vol. ii (Barcelona, Imp. Fidel Giró, 1889, p. 610), i Jordi Casassas, L’Ateneu Barcelonès. Dels seus orígens als nostres dies (Barcelona, La Magrana / Institut Municipal d’Història, 1986).


Francesc Miralpeix Vilamala

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín