ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 24/10/2013

Mària Serrano, Magda
Barcelona, 5 de febrer de 1961

Àrees de treball: Art renaixentista / Art del segle xx / Arquitectura gòtica / Arquitectura renaixentista / Arquitectura barroca / Arquitectura del segle xix / Arquitectura del segle xx / Museografia

Magda Mària Serrano es va llicenciar en arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1987, i és doctora arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) - UPC (1995). És professora agregada del Departament de Projectes Arquitectònics (ETSAV - Universitat Politècnica de Catalunya) des del 2009 i exerceix la docència en aquesta universitat des del 1999. És també professora del màster de teoria i pràctica del projecte d’arquitectura (ETSAB - UPC), i del màster de regeneració urbana i rehabilitació (Universitat de Santiago de Compostel·la). Ha estat sotsdirectora del pla d’estudis de l’ETSAV (2008-2011), i professora de diverses assignatures d’història de les avantguardes del segle xx, composició arquitectònica i doctorat a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura La Salle Universitat Ramon Llull (1999-2006).
  Professionalment, el seu coneixement del patrimoni cultural català ha estat aplicat en la coordinació de la revisió del Pla Especial de Patrimoni Arquitectònic de l’Hospitalet de Llobregat (1996-1998), i en diversos treballs portats a terme en el seu estudi, Metamorfosi Arquitectes, juntament amb Joan Claudi Minguell. Entre els darrers projectes realitzats destaca el Pla estratègic i rehabilitació arquitectònica del Palau Episcopal de Barcelona (2008-2013), el qual ha originat la publicació dels articles «El Palau Episcopal de Barcelona. Cronologia arquitectònica d’un edifici de vint segles d’història» (Locus Aomenus, Bellaterra, 2009-2010) i «La Puerta Episcopal de Barcelona» (Goya. Revista de Arte, Madrid, abril - juny 2012). Experta en comissariat, redacció de continguts i disseny d’exposicions, el seu darrer treball amb Metamorfosi Arquitectes ha estat el projecte arquitectònic, museogràfic i museològic de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de Cementiris de Barcelona (2011-2012), així com la redacció del seu catàleg.

Com a investigadora, destaquen els seus coneixements de l’arquitectura del Renaixement a Catalunya i del patrimoni arquitectònic català. Sobre aquests temes ha publicat llibres i articles, com ara Renaixement i arquitectura religiosa. Catalunya 1563-1621 (Barcelona, UPC, 2001); «L’església de Sant Martí de Cerdanyola. Construcció i reformes» (Quaderns de Recerca de Cerdanyola del Vallès, Bellaterra, 2009), i la col·lecció de guies d’arquitectura catalana (Barcelona, La Salle Universitat Ramon Llull, 2004-2007): Guia d’arquitectura de l’Hospitalet. L’obra dels germans Puig Gairalt (2004), Guia d’arquitectura de Mataró. Obra contemporània (2006), Guia d’arquitectura de Campdevànol (2006) i Guia d’arquitectura de Sant Vicenç dels Horts (2007). La seva anàlisi crítica d’algunes obres d’arquitectura contemporània a Catalunya s’ha vist reflectida en els articles «Sobre la 4a Biennal d’arquitectura del Vallès», a 4a Biennal d’Arquitectura del Vallès (Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2007) i «Bloque de viviendas en Sabadell, Barcelona. Rafael Moneo / José Antonio Martínez-Lapeña y Elías Torres» (Tectónica. Dossier de construcción 4, Madrid, 2004).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Metamorfosi Arquitectes
  — Locus Amoenus, núm. 10, 2009-2010
  — Goya. Revista de Arte, núm. 339, abril - juny 2012
  — Col·lecció de Carrosses Fúnebres (Cementiris de Barcelona)



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín