ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 22/07/2014

Riu de Martín, M. Carmen
Barcelona, 1958

Àrees de treball: Ceràmica / Vidre / Art del segle xix / Art del segle xx

María Carmen Riu de Martín té inquietud pel món de la cultura, la qual procedeix de l’ambient familiar, el seu pare fou el conegut historiador especialitzat en l’edat mitjana Manuel Riu Riu (1929-2011), i el seu avi, Fidel Riu Dalmau (1896-1981), participà en l’ambient cultural manresà i en els Jocs Florals. És doctora en filosofia (1990) i llicenciada en història de l’art (1988) per la Universitat de Barcelona. Simultàniament, es va graduar en arts i oficis, concretament en ceràmica (1981), a l’Escola Massana de Barcelona. Començà especialitzant-se en temes de reflexió estètica, si bé després amplià l’àmbit a la historiografia.
  Va treballar al projecte Art Romànic Català (ARCAT) de l’Institut d’Estudis Catalans (1989-1990) inventariant monuments i esglésies catalanes, i després a la revista Índice Histórico Español del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona, on va ocupar la secretaria de redacció (1992-2011) i va ser-ne el cap de redacció (des del 2011).

Inicià la seva primera línia d’investigació en temes dels segles xix i xx, la qual ha anat continuant i alternant amb una altra dedicada al món artesà de la baixa edat mitjana a Catalunya. Pel que fa a la primera, ha publicat tres llibres: Literatura epistolar de noucentistes catalans. Correspondència amb Fidel S. Riu Dalmau (1896-1981) (Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008), El problema Espanya-Catalunya segons els grans pensadors Miguel de Unamuno, José Ortega y Gasset i Eugeni d’Ors (Vilafranca del Penedès, Erasmus, 2011) i Una reflexión estético-política en torno a Unamuno, Ortega y D’Ors. Perspectivas sobre el pensamiento español contemporáneo (Saarbrücken, Académica Española, 2011). En el primer s’observa la relació de Fidel Riu amb els literats catalans i els intel·lectuals que col·laboraren a les revistes Cenacle i Ciutat, que ell va dirigir i editar. En el segon s’analitza la relació que Unamuno, Ortega i D’Ors tingueren amb Catalunya a l’etapa de la Mancomunitat i del debat de l’Estatut d’Autonomia (la Segona República). La tercera obra consisteix en una revisió i una actualització de la tesi doctoral, en la qual es tracta la trajectòria filosòfica, i sobretot política i estètica, dels pensadors.
  Ha publicat articles sobre l’Escola Superior de Bells Oficis, l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art de Barcelona i l’Escola del Treball a la revista Finestrelles (Barcelona, Centre d’Estudis Ignasi Iglésies, 1992 i 1993), aprofundint en l’àmbit de la ceràmica de l’etapa noucentista i posterior. Igualment ha donat a conèixer la tasca de Josep Orriols i Pons. Ceramista, el qual treballà en el període modernista i noucentista (Esplugues de Llobregat, IX Congrés de l’Asociación de Ceramologia, 2006). Ha participat en projectes de recerca ceramològica, com ara «Las medidas catalanas de líquidos (s. xix y xx)», a Forum Cerámico (Alacant, Agost, 1996); ha estudiat també els objectes de la vida rural quotidiana d’aquesta etapa: Els barrals. Característiques i utilitat dins el món agrari (s. xix-xx) (Estudis d’Història Agrària, Barcelona, 2004).
  També ha participat en diversos edicions del Congrés d’Història de Barcelona organitzades per l’Arxiu Històric de la Ciutat, en els quals ha presentat les comunicacions: «Les exposicions d’art a Barcelona durant el Sexenni (1868-1870)» (IX Congrés d’Història de Barcelona, 2005) i «La contribució de l’Ateneu en el desenvolupament de les arts plàstiques (X Congrés d’Història de Barcelona, 2007).
  Pel que fa a l’etapa medieval, començà col·laborant en el projecte Catalunya romànica, vol. xiii, El Berguedà (Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1985), i ha estudiat diversos àmbits relacionats amb els artesans: ceramistes (ollers, gerrers, rajolers i escudellers), vidriers, mirallers, esparters, calderers i ferrers, juntament amb la manufactura de la cal i la identificació dels retaules. Ha revisat aspectes relacionats amb la societat, el món gremial, l’economia i el comerç, els contractes de treball, d’obra i d’aprenentatge, els dots, els testaments i un seguit de documentació municipal i notarial relacionada amb censos, comandes i plets per tal de conèixer l’activitat de cada sector, la seva repercusió i la importància que va tenir a la ciutat de Barcelona. Ha publicat més de cinquanta articles sobre aquests assumptes a les revistes Acta Historica et Archaeologica Medievalia (Universitat de Barcelona), Pedralbes (Universitat de Barcelona), Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols (Arxiu Notarial, Barcelona), Anuario de Estudios Medievales (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Barcelona-Madrid) i Boletín de Arqueología Medieval (Ciudad Real). Cal destacar la seva col·laboració amb Manuel Riu en la redacció del capítol «Las cerámicas medievales catalanas», a Spanish medieval ceramics in Spain and the British Isles (Oxford, Tempus Reaparatum, 1995) i els seus primers treballs de ceràmica sobre tipologies, contenidors i les decoracions realitzades en verd-manganès. Va presentar una síntesi sobre aquestes decoracions al VII Congrés de l’AIECM2, celebrat a Tessaloniki l’any 1991: Cerámica verde-manganeso localizada en Cataluña (siglos xiv-xv). Elementos decorativos. Des del 1999 forma part del grup Association Internationale pour l’Étude des Céramiques Médiévales en Méditerranée (AIECM2, Ais de Provença) que a partir del 2012 ha ampliat el seu àmbit de recerca a la ceràmica arqueològica postmedieval d’època moderna i contemporània.
  Es poden trobar puntualment estudis seus —de caràcter variat— a Butlletí de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1997), El Contemporani (2003), Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2007-2008), Ex Novo (2010), Urgellia (2008-2010) o Butlletí de la Societat d’Onomàstica (2013). A més de la seva participació en nombrosos congressos nacionals i internacionals, ha realitzat dos informes per a la Generalitat de Catalunya, sobre el valor arquitectònic de l’antic monestir i l’església de Sant Llorenç de Morunys i les millores urbanes de la vila des que es va crear, amb la finalitat de canviar de lloc les instal·lacions del museu: Memòria dels edificis i bens monumentals del priorat de Sant Llorenç de Morunys, en col·laboració amb Prim Bertran (Lleida, 2005) i Memòria de la vila de Sant Llorenç de Morunys (Barcelona, 2008).
  Ha combinat la recerca amb la publicació d’articles de divulgació a revistes especialitzades del sector de la ceràmica: Butlletí informatiu de ceràmica (Barcelona, del 1986 al 1994 desenvolupà temes del període de les avantguardes i d’aquells mateixos anys), Azulejo (Barcelona, 1989), Publicació de l’Associació de Ceramistes de Catalunya (Barcelona, del 1989 al 1993), Revista Cerámica (Madrid, des del 1994), Terrart (Barcelona, des del 2007), i ha comentat aspectes relatius a la ceràmica a revistes d’art, com ara Batik (Barcelona, del 1991 al 1993) i Revistart (Barcelona, des del 1994 ha coordinat la secció de ceràmica de la revista), entre d’altres. Dins els aspectes de divulgació cal destacar el fet d’haver donat a conèixer l’activitat ceràmica d’artistes i ceramistes dels segles xx i xxi.
  Des de l’any 1990 és de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art. Ha col·laborat en la realizació d’exposicions, entre les quals cal esmentar «Ceramics from Iberoamerica» (Museu de Florida d’Art Hispànic i Llatinoamericà, Miami, 1992) i «La Vall de Lord» (Institut d’Estudis Ilerdencs, Lleida, 2009), amb la preparació dels catàlegs corresponents. També ha col·laborat en les presentacions redactades per als catàlegs d’artistes Canart (1995/1996, 1997/1998, 1999/2000, 2001/2005), o bé individualment, per als artistes i ceramistes: Dalmases (Les Voltes, Olot 1994, i Galeria Marion, Perpinyà), Sjer Jacobs (claustre del monestir de Sant Cugat, 2001) i Joan Panisello (Museu Nacional de Ceràmica González Martí, València, 2008).



 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín