ABCDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ  

Actualització: 22/07/2014

Milicua Illarramendi, José
Oñate (Guipúscoa), 1921 - Barcelona, 21 de maig de 2013

Àrees de treball: Pintura barroca / Historiografia / Col·leccionisme d’art

José Milicua Illarramendi és un dels principals historiadors de l’art espanyols del segle xx. Fou catedràtic emèrit d’història de l’art de la Universitat de Barcelona i vocal del Reial Patronat del Museu del Prado des del 1993. Realitzà els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, en la qual es va llicenciar i doctorar. L’historiador de l’art Roberto Longhi exercí una gran influència en la seva formació acadèmica i en la trajectòria posterior, al qual conegué el 1951 a Milà i es convertí en el seu mestre i amic. Sota l’influx de l’historiador italià orientà els seus estudis cap a la pintura espanyola i italiana del sis-cents, especialment a la figura de José de Ribera. A mitjan dècada de 1950 començà a publicar els primers treballs en revistes especialitzades espanyoles com ara Goya o Archivo Español de Arte, i a revistes estrangeres com ara la prestigiosa Paragone, fundada per Longhi el 1950, i de la qual Milicua formà part de l’equip de redacció.
  Al llarg de la seva dilatada carrera va estar vinculat a diversos museus, així com a centres espanyols relacionats amb el món de l’art i la investigació. Formà part de la Comissió Permanent del Patronat del Museu del Prado, fou acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, vocal del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona i de la Fundació de Suport a la Història de l’Art, membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre de la Comissió Assessora Artística del Museu de Belles Arts de Bilbao, a la qual donà el 1998 una obra del pintor Aurelio Arteta. La seva generositat ja s’havia posat de manifest el 1970 amb la donació realitzada al Museu del Prado dels Desposoris de la Verge, del pintor italià Pier Francesco Mazzuccheli.
  Al costat de la seva activitat investigadora, desenvolupa una tasca docent important a la Universitat de Barcelona, a la Universitat Autònoma d’aquesta mateixa ciutat (1968-1970), a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, la qual va dirigir entre el 1975 i el 1977 i com a professor emèrit, a la Universitat Pompeu Fabra (1992-1999). També participà, com a director fundador, en la creació de l’Escola de Belles Arts de Bilbao entre els anys 1970 i 1971, i intervingué en congressos i simposis d’història de l’ art a Europa i a Amèrica.
  La seva important tasca de divulgació de la història de l’art a l’Estat espanyol, se subratlla amb la seva activitat com a comissari de diferents exposicions, com ara «El Greco i la seva revalorització del Modernisme català» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1996-1997), «Els cinc sentits i l’art» (Museu del Prado, Madrid, 1997), «Passió per la pintura. La col·lecció Longhi» (Fundació La Caixa, Madrid, 1998), «Caravaggio i la pintura realista europea» (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2005) i «De Luca Giordano a Goya: pintura espanyola del segle xviii» (Fundació Francisco Godia, Barcelona, 2011). Així mateix, va pertànyer al comitè científic de l’exposició «Goya, la imatge de la dona» (Museu del Prado, Madrid, 2002; Galeria Nacional d’Art de Washington, Washington, 2002).

Ha dirigit algunes col·leccions de consulta essencial sobre la història de l’art pel seu marcat caràcter divulgatiu, entre les quals destaquen Història universal del arte (10 vol.; Barcelona, Planeta, 1988-1999); l’edició espanyola de Cómo reconocer el arte (Barcelona, Edunsa, 1994), o la Història universal de l’art francès (París, Larousse, 1989). També ha escrit Palència monumental (Madrid, Plus Ultra, 1954) i Deu estudis sobre pintura (Barcelona, Tecnograf, 1991). Ha traduït de l’alemany Obras maestras del arte griego, de Raymond V. Schoder (Barcelona, Rauter, 1961) i La pinacoteca de Viena, de Vinzenz Oberhammer (Rauter, 1962). Finalment, ha prologat l’edició espanyola d’Història de l’art, d’Eugen Th. Rimli i Karl Fischer Rimli (Bilbao, Moretón, 1971). Es van recopilar alguns dels seus treballs a Diez estudios sobre pintura (Barcelona, Tecnograf, 1991).

Es pot completar aquesta informació a:
  — Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi


Artur Ramon i Navarro

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. dhac@iec.cat - Informació legal

 

José de Manjarrés y de Bofarull Josep Puiggarí Llobet Josep Gudiol Cunill Josep Puig i Cadafalch Josep Pijoan i Soteras Josep Francesc Ràfols i Fontanals Cèsar Martinell i Brunet Joan Ainaud i de Lasarte Josep Gudiol i Ricart  Maria Lluïsa Borràs Gonzàlez presentació crèdits Antoni Pons Luís Tramoyeres Felipe Maria Garín